El Saló de Ball del Círcol va estar a punt del col·lapse aquest dilluns per fer encabir prop de 140 persones en una de les cites del cicle de conferències que més expectació ha aixecat. L'advocat de Carles Puigdemont, Jaume Alonso-Cuevillas, va posar el cartell de no hi ha espais buits en la seva reflexió genèrica sobre la separació de poders a l'Estat espanyol. Un enunciat que obria la porta a parlar de molt més, embolcallat amb humor i amb la prudència de qui rebutja parlar de política i d'avançar en públic procediments de defensa.
Jaume Alonso-Cuevillas va mostrar-se partidari de no parlar de "presos polítics" perquè el concepte jurídic tal com l'ha desenvolupat el Consell d'Europa és "ambigu" i no es tracta de donar munició a l'enemic agafant-se a termes inconcrets. Per això va mostrar la seva preferència per definir-los com "presos injustos". Una referència als líders polítics i de la societat civil que viuen "una situació de terrible injustícia" imputats per uns informes de la Guàrdia Civil que "han manipulat la història", i als quals se'ls imputen "uns delictes gravíssims equiparables al terrorisme o a l'assassinat que no han existit mai, com són els de rebel·lió i sedició, perquè en cap moment hi va haver violència. Potser sí que se'ls podria imputar un delicte de danys i desobediència". Ara bé, en aquest cas "també s'hauria de procedir contra els manifestants de Tabarnia que s'acosten a la seu de Catalunya Ràdio i trenquen els vidres o encerclen cotxes dels Mossos".
En aquest sentit va defensar que la majoria "dels 5.300 jutges espanyols fan una bona tasca en condicions terribles. Reformar la Justícia no dona vots i cap govern vol invertir en un contrapoder com el judicial que se'ls pot girar en contra". Però no va tenir pietat "d'unes altes instàncies judicials contaminades pel fet d'estar designades políticament. Tenim un problema estructural a la cúpula del poder judicial", va deixar anar, denunciat l'existència de les "portes giratòries" que obliguen a un magistrat del Tribunal Suprem "a agradar a qui el nomena si vol continuar fent carrera" en un sistema on el repartiment de càrrecs és "per quotes de partit". Arribats a aquest punt va recordar "les trucades de la vicepresidenta al Tribunal Constitucional per accelerar el recurs d'empara que no han estat negades per cap magistrat" i com el ministre de Justícia "avançava no només el contingut sinó també el calendari de les resolucions judicials".
La conclusió a aquesta "realitat que demostra que a Espanya no hi ha separació de poders" és que "a Europa hi ha alarma per la regressió democràtica que viu Espanya". No entre els governs, perquè "segueixen el guió de la UE, però sí entre diputats, partits parlaments, mitjans de comunicació i juristes". De fet, Cuevillas es va mostrar "moderadament optimista" perquè "el sistema s'ha tornat tan rabiós, tan ferotge a l'hora de trepitjar qualsevol garantia democràtica, que està a punt d'implosionar". "Cada cop hi ha més juristes de tota Espanya gens sospitosos de combregar amb causes separatistes -afirmava- els que estan dient que els delictes de rebel·lió i sedició no hi ha per on agafar-los perquè tècnicament no s'han produït ni la violència ni els aixecaments que exigeixen".
Cuevillas va recordar que les querelles parteixen "de la Fiscalia General de l'Estat. És a dir, un òrgan que depèn de l'executiu" i que ha estat capaç de reinventar el delicte d'odi a mida. "El que està clar és que quan s'implanta aquest article 510, que prové d'unes normatives europees, el que es pretén és protegir minories en casos de discriminació racial, ètnica i d'orientació sexual. I això s'ha 'descontrolat' amb una manca d'equilibri absoluta". El que va ser degà del Col·legi d'Advocats de Barcelona explicava com "divendres em van notificar que dos subjectes pujats a dalt d'un tanc a Saragossa insultant al president Puigdemont i Pablo Iglesias no era delicte d'odi. Deien que no hi havia cap incitació concreta a l'odi. Però en canvi el mecànic de Reus es nega simplement a reparar un cotxe i tampoc hi ha cap indici d'odi cap a la policia. No tenim només un problema de definició de tipus delictiu, sinó que no hi ha un equilibri a la Fiscalia sobre per què en determinats casos sí i en d'altres, no".
Aquest criteri serà posat de nou a prova amb la iniciativa que impulsa la defensa de Puigdemont de portar davant diverses instàncies judicials. Advertint que cada cop "tinc menys capacitat de pronòstic i més curiositat", Cuevillas reconeixia que "no deixa de ser sorprenent que, per temes idèntics, en funció de la víctima sigui delicte o no. Tenim una recopilació d'insults, amenaces i incitacions a l'odi a través de la xarxa i les presentarem per veure com responen els tribunals".
En la fase de debat, Cuevillas va reconèixer que la seva estratègia de defensa "passa per negar la major i negar l'existència de cap delicte". Ni tan sols el de desobediència, perquè el Constitucional no l'havia considerat mai com a tal si no era contra una resolució judicial, ni el de malversació. "A partir del 2015 es va modificar afegint el concepte d'administració deslleial. Doncs bé, com es pot ser deslleial si s'administra els diners públics segons les resolucions del Parlament?". I també va mostrar la seva comprensió cap "a les estratègies de defensa" d'alguns dels imputats. "La presó és molt dura. No tant pels que estan dins sinó per la gent que deixes fora. La Txell Bonet, companya de Jordi Cuixart, té un fill de 10 mesos i em deia: És que fa cinc mesos que no veu el seu pare. Per això per molt que alguns diguin que estan disposats a jurar la bandera o apuntar-se a un curs de sevillanes, ningú pot pensar que s'han fet de Ciudadanos d'un dia per l'altre".
