Gegant indiu 15 d'Abril de 2022
Patrimoni destruït
En aquest poble nostru tradicionalment ens hem carregat lo nostru patrimoni, però després n'hem altars amb les romana llest. Som lo que no hi ha. Les quatre columnetes foten riure
-
Les columnes del cinema Kursaal, a la plaça de la Llibertat
Marc Busquets
Un habitual punt de trobada dels reusencs és, Mercadal a banda, la Llibertat. I més concretament, de fet, les columnes del Kursaal. Va ser el febrer de 2014 quan va tenir lloc l'acte d'obertura de l'espai expositiu d'aquests elements modernistes originals de l’antic cinema, en actiu entre 1908 i 1972. Ara, doncs, és l'origen d'itineraris per la zona, el punt de partida per a una nit d'estiu a la fresca, o l'indret on s'escull a quina terrassa s'ha de fer el vermut.
Patrimoni emocional
L'obertura de l'espai expositiu amb les columnes, a l'aire lliure, ja forma part del paisatge urbà de l'entorn. La seva presentació en societat va coincidir amb una mostra, al museu de la Llibertat, on s'hi van poder veure cartells, programes i altres objectes, del Kursaal. Els elements de l'edifici, al seu torn, van ser treballats i recuperats a partir d'una sèrie de tasques d'adequació.
És, en essència, un homenatge a un altre espai emblemàtic del terme, a un element del patrimoni emocional de moltes generacions de reusencs que van créixer (i somiar) gràcies a les projeccions que el cinema va acollir durant dècades i dècades. Ubicat a la cantonada entre la plaça i el carrer de Llovera (hi ha l'edifici homònim, actualment), el Kursaal va ser un projecte fruit de la il·lusió i l'empenta d'Emili Briansó (Reus, 1863-1922). Promotor de l'institut Pere Mata, també va ser el batlle de la ciutat.
Un edifici modernista d'inspiració vienesa
Segons les notes de Joan Ramon Mestre (1954-2015), el projecte del Kursaal es va encarregar a l'arquitecte Pere Domènech i Roura, fill de Lluís Domènech i Montaner. L’edifici, s'assenyala, seguia un modernisme d’inspiració vienesa, tendència arquitectònica precursora del noucentisme.
L'última projecció del Kursaal va ser el mes de juliol de 1972. De la façana, per sort, se'n va salvar unes quantes columnes de pedra. Ara acompanyen veïns i curiosos, joves que patinen o fan petar la xerrada, i nostàlgics del cinema que s'aturen a mirar-se-les tot recordant les vetllades amb Rita Hayworth i Humphrey Bogart.
Patrimoni emocional
L'obertura de l'espai expositiu amb les columnes, a l'aire lliure, ja forma part del paisatge urbà de l'entorn. La seva presentació en societat va coincidir amb una mostra, al museu de la Llibertat, on s'hi van poder veure cartells, programes i altres objectes, del Kursaal. Els elements de l'edifici, al seu torn, van ser treballats i recuperats a partir d'una sèrie de tasques d'adequació.
És, en essència, un homenatge a un altre espai emblemàtic del terme, a un element del patrimoni emocional de moltes generacions de reusencs que van créixer (i somiar) gràcies a les projeccions que el cinema va acollir durant dècades i dècades. Ubicat a la cantonada entre la plaça i el carrer de Llovera (hi ha l'edifici homònim, actualment), el Kursaal va ser un projecte fruit de la il·lusió i l'empenta d'Emili Briansó (Reus, 1863-1922). Promotor de l'institut Pere Mata, també va ser el batlle de la ciutat.
Un edifici modernista d'inspiració vienesa
Segons les notes de Joan Ramon Mestre (1954-2015), el projecte del Kursaal es va encarregar a l'arquitecte Pere Domènech i Roura, fill de Lluís Domènech i Montaner. L’edifici, s'assenyala, seguia un modernisme d’inspiració vienesa, tendència arquitectònica precursora del noucentisme.
L'última projecció del Kursaal va ser el mes de juliol de 1972. De la façana, per sort, se'n va salvar unes quantes columnes de pedra. Ara acompanyen veïns i curiosos, joves que patinen o fan petar la xerrada, i nostàlgics del cinema que s'aturen a mirar-se-les tot recordant les vetllades amb Rita Hayworth i Humphrey Bogart.
La façana del Kursaal Foto: Fons Pere Martorell Jareño
