-
Enguany Aigües de Reus té previstes diverses obres
Cedida
Aigües de Reus preveu executar, al llarg de l'actual 2020, un pla d’inversions d'uns 2'5 milions d’euros, i en el qual destaquen la finalització del col·lector de l’avinguda de Salou (actualment en obres) i diversos treballs que han de permetre "la diversificació de les fonts d’abastament i un millor aprofitament de recursos hídrics propis", com és el cas de pous i minats. La planificació, s'ha assenyalat des de l'Ajuntament, també incorpora obres de reparació i renovació de la xarxa d’abastament i sanejament en diversos barris, i inversions relacionades amb l’eficiència energètica.
Obres ja en marxa
Iniciada l'any passat, una de les inversions més destacades és la que es porta a terme a l’avinguda del president Macià (entre la plaça del Canal i l’autovia de Bellisens), amb l’objectiu de culminar la construcció del nou col·lector de l’autovia de Salou, que té com a objectiu la millora del sanejament en alta a la ciutat. L’execució d’aquesta, finançada per l’Agència catalana de l’aigua (ACA), representa "una important millora" en un dels principals col·lectors de la ciutat i es preveu que estigui enllestida al mes de febrer.
També en marxa, una de les obres més destacades de 2020 té com a objectiu "un millor aprofitament dels recursos hídrics de la ciutat", en consonància amb els Objectius de desenvolupament sostenible (ODS) de l’ONU i el Pla d’acció municipal (PAM) 2019/ 2023, que incorpora “la priorització de l’aigua com a element de gestió urbana”. L’obra, amb un pressupost de 103.272,52 euros, consisteix en la recuperació i la interconnexió del minat d’Almoster amb la planta potabilitzadora de la ciutat. Amb aquesta actuació, vinculada a les obres de millora del passeig de la Boca de la Mina, es vol recuperar la captació de l’antic minat d’Almoster per tal de fer servir l’aigua “en cru” (és a dir, sense cap mena de tractament) per regar els espais verds que ara es creen amb l’esmentat projecte d’adequació del passeig, com són el parc agrari i el de les olors.
En la segona meitat de l’any, es preveu fer un "nou pas endavant" amb una actuació de recuperació i adequació de les instal·lacions anomenades del Clor vell (actualment en desús) i que van ser la primera font d’abastament de Reus, i on es va construir el primer sistema de tractament de les aigües de la ciutat. Aquesta segona intervenció s’ha pressupostat en 145.000 euros.
Noves fonts de subministrament
El segon semestre de 2020 s’han de fer realitat altres projectes que "miren de diversificar les fonts de subministrament d’aigua per a la ciutat", han fet constar fonts municipals. D’una banda, s’ha pressupostat (amb 125.000 euros) una intervenció per recuperar l’aigua de la mina del barri Fortuny, que arriba a la ciutat pel parc dels Capellans. De l'altra, s’ha planificat "una important" intervenció de millora de la qualitat de l’aigua en els pous de l’àrea de Bellisens, amb la idea que pugui destinar-se a usos de boca, després de la instal·lació d’un sistema de tractament per a la reducció de nitrats. El pressupost s’ha fixat en 450.000 euros.
La regidora responsable d’Aigües de Reus, Noemí Llauradó, ha afirmat que “a Reus sempre hem estat responsables amb l’ús de l’aigua perquè som plenament conscients que per a nosaltres és un recurs escàs que ens cal cuidar, i és per això que no podem baixar la guàrdia i ens cal seguir treballant en la recuperació de recursos hídrics”. L’alcalde, Carles Pellicer, ha destacat per part seva que “un dels objectius de la ciutat és seguir aprofundint en aquesta política d’usos de l’aigua recuperada que, lògicament, permet alliberar aigua potable de la xarxa principal i de les fonts d’abastament”.
De fet, Reus destina aigua 'no potable a algunes finalitats "molt específiques" (i amb plenes garanties sanitàries, s'ha precisat des del consistori) des de fa anys, com és el cas de la neteja de la via pública, que es fa íntegrament amb aigua que no pot destinar-se a ús de boca per la seva baixa qualitat.
La telemesura 'avança'
El pla d’inversions també preveu seguir renovant bona part del parc de comptadors per d’altres que permeten el sistema de telelectura, el que ja s’ha anat fent des de 2017. El pla de substitució rebrà aquest any "un important impuls", amb la instal·laió de 10.000 comptadors nous en diverses zones de la ciutat. La telemesura serà una realitat a tota la ciutat el 2023, quan s’haurà completat la substitució de tot el parc de comptadors (al voltant de 50.000). En paraules Llauradó, “intentem és fer cada cop més eficient i transparent la gestió quotidiana del servei i, en aquest sentit, la telelectura és un sistema de lectura dels comptadors a distància, que facilita al client el seu consum d’aigua en qualsevol moment i que, per tant, en potencia la informació i afavoreix l’estalvi d’aigua i un ús encara més responsable”.
Entre d’altres avantatges, aquest sistema permet als ciutadans conèixer en temps real el seu consum, així com configurar alarmes que avisin en cas que se superi un consum determinat o detectar, fins i tot, un possible escapament. En paral·lel als treballs de renovació física del parc de comptadors, s’instal·len en llocs estratègics uns concentradors que permeten recollir tots els senyals que emeten i fer-los arribar als servidors de les oficines centrals. Aquestes dades, un cop el sistema estigui operatiu, es gestionaran centralitzadament i permetran fer un "gir absolut" al servei de facturació als clients.
Obres a la xarxa d’abastament i sanejament
Pel que fa a reparacions i renovacions en les canonades públiques, aquest principi d’any hi ha planificades obres de renovació de la xarxa d’abastament en diversos carrers, tals com del Morell, de l'alcalde Segimon, al passeig dels plàtans, al carrer del pintor Jaume Segarra, de Josep Benages i Pujol i a l'avinguda dels Països Catalans. En tots els casos, són obres ja adjudicades i que s’executaran el primer trimestre de 2020, amb inversions que oscil·len entre els 56.000 i els 84.000 euros.
A banda d’aquests treballs, al llarg de l’any hi ha previstes obres en les xarxes (d’abastament o sanejament) en diverses vies.
