Dijous, 28 de Març de 2024

Les llargues vacances del 1936 a Reus

Vuitanta anys de l’esclat de la Guerra Civil

18 de Juliol de 2016, per Isabel Martínez
  • L'edifici dels Padres, assaltat el 21 de juliol de 1931 per part de militants de la FAI

    Imatge extreta del llibre '1.000 imatges de la història de Reus'

Cronològicament, la Guerra Civil va iniciar-se el 17 de juliol de 1936, a causa de l’alçament de les tropes al Marroc comandades per diferents militars que, des de feia temps, conspiraven contra el legítim govern de la República. D’aquesta forma, la defensa contra la insurrecció militar va generar l’inici del conflicte que s’allargaria durant gairebé tres anys i que els historiadors presenten sovint com l’antesala de la inevitable Segona Guerra Mundial (1939-45) i com el preàmbul de la llarga nit del franquisme.

Les primeres reaccions a Reus

Enmig de les vacances escolars i en el context de la celebració tradicional de la fira de Santa Marina, que tenia lloc cada 18 de juliol a la ciutat, molts dels aleshores joves reusencs recorden a les seves memòries aquella data que passaria a la història amb una barreja d’excitació i inquietud.Transcorregudes les primeres hores de la nova complicada situació, el matí del dia 19 de juliol es va conèixer que a Barcelona s’estava lluitant aferrissadament per defensar l’ordre legal. Segons la ‘Història General de Reus’, el fet que la tarda del 19 de juliol un avió informés a través de fulls volants que si existia algun nucli facciós s’assenyalés amb una gran fletxa blanca per poder bombardejar-lo va produir nerviosisme tot i que, finalment, l’avioneta ja no va tornar a aparèixer més. Un episodi que l’escriptor reusenc Xavier Amorós també cita al seu volum de memòries (‘Temps estranys’) que aporta un dels testimonis més lúcids del que va representar aquell període històric.

A l’espera de l’evolució dels fets a nivell estatal, l’endemà es va iniciar una vaga general que també es va secundar a Reus i que va durar fins al 26 de juliol. A la tarda, grups revoltats van assaltar les botigues dedicades a la venda d’articles de cacera i es van apoderar de les armes. Aquest fet va provocar la creació de grups improvisats de milicians de la CNT i el POUM que van ocupar els llocs estratègics de Reus i que patrullaven els carrers, una situació que, transcorregut uns dies, acabaria desembocant en la constitució d’un Comitè Antifeixista.

Un adolescent Francesc Gras relata al seu llibre, ‘De Llevant cap a Ponent: escrits’, com la tarda del dia 20 de juliol va veure passar emmanillat Alfonso Navarro, conegut comissionista de cereals i cap local del partit Carlí, des d’una de les finestres del taller d’enquadernació dels germans Anton i Ricard Vidal. Una detenció que els historiadors Joan Navais i Frederic Samarra (‘Tres banderes i una revolució’) fixen un dia abans com a conseqüència del seu afusellament, el dia 19 de matinada, i en qualitat de dirigent de la revolta juntament amb Fermín Cuervo. En aquests primers dies, la mala sort es va conjurar perquè una minyona sorda, Mercè Roig, morís a trets quan no va entendre les ordres dels milicians. Mentre que el Diario Español situava, el 1939, en 147 persones la xifra de morts per la causa dels rebels, és paradoxal que al monòlit de l’anomenada plaça dels Màrtirs hi constessin durant molts anys els noms de 118 persones.

Comitè Antifeixista

Inicialment, el 21 de juliol es va arribar a un acord per substituir el consistori reusenc fruit de les eleccions i crear un Comitè Revolucionari de Reus, un ens que després d’una setmana desembocaria en la constitució d’un Comitè Antifeixista integrat pel PSUC, UGT, POUM, FAI, ERC i JSU.  De fet, una nota del 21 de juliol exigia “la màxima disciplina de tots els partits i organitzacions que al Front Popular pertanyen” ja que “la desobediència per part de qualsevol dels elements antifacistes es considerarà com un cas de traïció que serà severament castigat”. Segons consta a l’Arxiu Municipal de Reus, la primera reunió d’aquest Comitè es va produir el 28 de juliol en sessió de matí i, posteriorment, de  tarda.

A la primera reunió van assistir-hi nou persones (Jordana, Solé, Oliva, Reig, Banqué, Emperador, Carrasco, Isidre Fontana i Busquets). En aquesta primera trobada, els nous dirigents van nomenar diferents càrrecs com ara el secretari (Busquets) i el delegat del Comitè (Emperador), i van decidir la destitució del sargent de la Guàrdia d’Assalt que va ser substituït pel caporal Josep Figueras. Més profitosa va ser la reunió de la tarda en la qual es van multiplicar els acords relacionats amb la cooperativa de Fluid Elèctric, amb Recs i Força de l’Ebre, perquè facilités la producció de llum i força a l’esmentada cooperativa.

Així mateix, es van establir altres delegacions com ara la de Finances i Obres, la d’Abastiments, la de Comunicacions i Instrucció Pública. Els membres del Comitè també van tenir cura de nomenar un nou director del Diari de Reus que havien incautat, la redacció del qual estava integrada per “periodistes afectes a les organitzacions representades pel Comitè”.  Un dels acords que també es van establir va ser “dirigir-se a les organitzacions obreres i polítiques exhortant-les que es retirin com més aviat millor les forces armades que circulen per carrers i places de la ciutat que no estiguin integrades dins les Milícies Antifeixistes”.

Extensió de rumors

Una dita afirma que en qualsevol guerra la primera víctima sempre és la veritat. Malgrat que aviat van arribar notícies que tota l’àrea catalana es mantenia lleial a la República, es van propagar rumors interessats que van generar molta tensió i nervis entre la població civil. Un d’aquests casos va ser el que afirmava que una columna de revoltats es dirigia a Reus des d’Alcanyís, fet que va escalfar els ànims. La realitat és que la vida “normal” va paralitzar-se durant una setmana llarga mentre que multitud de desordres van assolar l’interior dels temples, dels diversos convents i alguns habitatges particulars.

Malifetes als edificis religiosos

“A Reus, que tenia merescuda fama de poble liberal i menjacapellans, als pocs dies no va quedar ni un sacerdot per mostra. Els que pogueren fugir, ho feren, i altres, pocs, s’amagaren o foren morts”. D’aquesta forma, descrivia el conegut militant del Foment Republicà Nacionalista, Marian Roca, al seu llibre ‘Records de la meva vida’, la situació que es va viure respecte a la presència de sacerdots.

El poeta reusenc i destacat catòlic Antoni Correig va haver d’amagar-se per salvar la vida fins que el 1937 va fugir a la zona 'nacional' des d’on va incorporar-se a l’exèrcit franquista. En el seu escrit ‘Apunts biogràfics. Temps de guerra (1936-39)’ explica que “cada dia, al començament, ens assabentàvem dels fets: dels nous assassinats o empresonaments, com també de la profanació i crema de temples i cases religioses. Recordo el colpeig que sentia des de casa contra la porta del temple prioral veí nostre, el qual fou vandalitzat i ocupat pels assaltants “rojos”, i més tard destinat a mercat de verdures”. A aquestes malifetes, el principal temple reusenc va patir també l’enderroc i trossejament de la imatge de Sant Pere que lluïa a la façana mentre que l’interior era arrasat a excepció d’una part del retaule de l’altar major i l’altar del Roser, tal com explica l’historiador Jaume Massó a ‘Patrimoni en perill’.

La persecució contra clergues i religiosos i l’assassinat de membres d’ordes masculins va completar-se amb l’anul·lació del culte religiós i la dispersió de les comunitats de monges. En el capítol dels espais de religiosos que es van assaltar, va resultar tragicòmic l’episodi que va patir l’edifici dels Padres (escola Sant Pere Apòstol dels Fills de la Sagrada Família) que els religiosos van abandonar sigilosament el dia 20 de juliol i que militants de la FAI van envoltar la matinada del 21 de juliol per atacar-lo. “La pèrdua del col·legi dels Padres -recordarà Amorós a ‘El camí dels morts’- dintre del ball endiastrat en què ens trobàvem, no va deixar, però, gaire gent desolada, malgrat que els incontrolats van matar els quatre capellans de l’orde que van poder caçar a Reus”.

A banda dels nombrosos edificis religiosos (Misericòrdia, Sant Francesc,…), que en menor o major mesura van patir la fúria dels incontrolats, un altre dels atacs contra el patrimoni va ser la temptativa d’enderrocar el monument del general Prim durant el mes d’agost, una situació que també relata Roca i que –gràcies a l’acció del poble- va limitar-se a tallar-li el sabre, fet que va deixar l’estàtua amb la mà tancada com la salutació revolucionària: “Ja tenien lligada la figura del general i del cavall on estava muntat i feien forces per enderrocar-lo quan algú de nosaltres els cridà l’atenció per la barbaritat que anaven a cometre”.  

Punt final al període més incontrolat

Transcorreguts els primers mesos convulsos, la Generalitat republicana comença a recuperar el control de la situació i a organitzar el nou ordre legal. A Reus, el dia 12 d’octubre de 1936 es reuneixen els membres del dissolt Comitè Antifeixista per constituir el Consell Municipal d’acord amb el corresponent Decret de la Generalitat de Catalunya. Es tanca, d’aquesta forma, l’etapa inicial d’un conflicte llarg i cruel en el qual -a banda dels exèrcits- la població civil com la de Reus haurà de viure episodis d’incertesa, por i gana.

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (1)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Comentaris

Antonio Zaragoza Mercade  18 de Juliol de 2016

Felicitacio a Isabel martinez

He de felicitar a la Isabel Martínez per, l'article i el seu contingut, publicat referent a la Guerra Civil, només volia afegir que quan parla de la restitució de la figura de Sant Pere a l'entrada de la prioral, resulta que va ser obra de l'escultor Antoni Aguadé, que en acabar la guerra va tindre que marxa per cames, juntament amb l'arquitecte Municipal, Josep Simó, perquè eren considerats "rojos", en el sentit de què, el senyor Simó, va ser el que va fer el projecta del Monument a la plaça de la Llibertat, per honorar les víctimes dels camps de Vilallonga i Morell, en motiu del centenari i l'escultor va dur a terme el projecta(acta consultada al Arxiu Municipal de Reus) Els plànols que es van aprofitar per a la construcció del "Monòlit de los Caidos" (avui al Cementiri). Segons està explicat l'atribueixen a l'arquitecta Antoni Sarda Moltó i que es va costejar per subscripció Popular. El que xoca més del cas és que, el mateix escultor, Antonio Aguadé, iniciadors del projecte, que va tindre que marxa per "rojo" i en tornar a Espanya (instal.lança a Reus) va ser el creador de la figura de pedra de Sant Pere que es va instal•lar com acte de desagravi , acabada la Guerra, acte presidit pel clero i l'ajuntament franquista.Un llibre molt interesant es "Estampas de mi cautiverio", escrit per Padre Blasco, que va viure la odisea d'aquells moments.