JOSEPP 17 de Febrer de 2015
ASESINARLAS
Si a EXCALIBUR el perro del Ebola lo asesinaron sin mas, creo que la solución es bién facil, haber si ahora habrá que hacer REFERENDUM para esta pequeñez.
-
Josep Oriol Prats analitza una palmera
Josep Gallofré
"És una plaga devastadora, acabarà amb l'espècie, no vull ser alarmant però ja ho sóc". Així de preocupat es mostra el regidor de Via Pública i Medi Ambient de l'Ajuntament de Reus, Hipòlit Monseny. La presència de l'escarabat morrut a Reus es va començar a notar fa cinc anys, quan les palmeres canàries "perdien la seva presència senyorial i perdien les fulles", diu el regidor. En la mateixa línia es manifesta el jardiner reusenc, i membre de l'associació Apelx, Josep Oriol Prats, expert en palmeres: "S'està estenent per tot el Mediterrani. Ja és un problema greu i a Catalunya se n'estan morint moltes".
L'autèntica problemàtica es troba en les finques privades, ja que les palmeres que formen part de la via pública estan controlades. "Estan pràcticament totes infectades", explica Hipòlit Monseny. Actualment, a la ciutat de Reus hi ha sis-centes palmeres tipus canari, quatre-centes de les quals són del consistori i la resta són de propietats privades. Monseny afirma que el tractament fitosanitari "és costós", i que oscil·la entre els 400 i 500 euros, malgrat "que es pot aconseguir reduir a 200", diu Prats. "No és fàcil protegir-les, s'ha de fer amb una plataforma elevadora i mullar l'ull de la palmera", assegura. En aquest sentit, l'Ajuntament de Reus les tracta cada tres mesos.
Tot i el cost, Josep Oriol Prats creu que "és assequible si serveix per salvar les palmeres". "Són productes que no s'apliquen només a aquests arbres", i creu que "indirectament" hi ha una falta d'interès d'alguns propietaris "per conservar certs exemplars".
El jardiner s'ha posat en contacte amb diversos alcaldes del territori. Després de les reunions i converses pertinents, ha arribat a la conclusió que "els ajuntaments ja fan el que poden". Per exemple, "les palmeres de Reus aguanten, algunes estan afectades, però les tracten". Així, un mètode eficaç per protegir la palmera o curar-la és la poda i la neteja, ja que "els tractaments acostumen a ser més efectius".
La problemàtica en les finques privades
"Les de ciutat les aguantem com podem, però la finca privada no té tant de coneixement i recursos", comenta el regidor de Via Pública. Per conscienciar a la població, s'estan editant uns tríptics, perquè és "un tema molt complicat i important". Una palmera infectada és emissora i transmet la malaltia a una altra. L'insecte barrina dins de la palmera, viu de la massa vegetal, que és molt fibrosa. Genera un capoll amb la fibra de la palmera i diposita els ous. Quan l'escarabat ha fet l'efecte marxen a infectar una altra palmera."És un tema alarmant i molt difícil d'extingir perquè no té cap depredador", diu preocupat Hipòlit Monseny.
Prats també pensa que la problemàtica es troba en els indrets privats, sobretot per la "falta de coneixement i la manca d'informació" dels propietaris. Considera que per part de certes institucions "es necessitava més ajuda, i més dades de com actua l'escarabat i la plaga, perquè és molt recent".
En aquesta línia, el Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (DARP) de la Generalitat de Catalunya "ja ha perdut el compte de les palmeres mortes", explica el jardiner. A més, comenta que només es veu "la pèrdua de les palmeres grosses, però les petites també estan infectades". Així mateix, diu que un 70% de les que estan en espais privats de Reus "han caigut".
Un tractament contundent
Des de Via Pública i Medi Ambient s'intenta evitar que les palmeres agafin la infecció. Si alguna palmera ja conté l'escarabat morrut, es fan tractaments de forma contundent. Hipòlit Montseny assegura que "n'hem hagut de sacrificar molt poques, en part gràcies a l'esforç dels tècnics, que fan controls exhaustius".
Els tractaments en finques privades són els dificultosos. A més de la inversió en productes químics, cal destruir el tronc de la palmera, segons el Servei Català de Sanitat Vegetal. Si es crema, l'escarabat morrut no es mor, continua viu. La palmera s'ha de tallar i portar-la a la planta de compostatge de Botarell, on la trituren amb uns molins. "Això té un cost elevat", diu Hipòlit Monseny.
Perill que l'escarabat afecti a d'altres tipus de palmares
La intenció des de l'Ajuntament de Reus és conscienciar a la població de la problemàtica de l'escarabat morrut. "La gent s'ha d'implicar en aquest projecte, perquè s'està acabant la palmera canària", comenta el regidor de Medi Ambient. Aquest fet provoca que l'escarabat morrut s'alimenti d'un altre tipus de palmera. La que es pot veure més afectada en aquest moment és la de tipus datilera, que a Reus es troba, per exemple, al passeig de Sant Josep Obrer o davant de l'Hospital Vell. A la llarga, també pot atacar la Washingtònia.
Monseny es troba fent una crida als propietaris de palmeres de les finques privades, perquè "a la gent se li mor la palmera i és un focus d'infecció, i poques arriben a la planta de compostatge". El regidor reusenc es mostra clar: "Nosaltres enviem els tècnics als indrets privats, si fa falta, per tal d'assessorar als propietaris. Tot i això, el que no podem fer és eliminar-la. Que ningú es pensi que posarem multes per tenir una palmera morta o infectada, perquè no és així".
L'escarabat morrut busca arbres que tinguin fibra, com les varietats de palmera o les atzavares. A més, és un animal que muta, va arribar amb un format gros i ara ja és més petit, "per poder entrar millor al tronc de la palmera i que els productes fitosanitaris no l'afectin", explica Hipòlit Monseny, qui indica que "és un mal enemic que tenim a la ciutat".
Prats no culpa 'a ningú'
El jardiner reusenc creu que tampoc és moment de "culpar ningú", perquè són malalties "complicades de curar en tots els sentits". "És una plaga que ha arribat nova, hi ha falta de coneixement, i la seva propagació ha estat molt ràpida". Prats, expert en aquest tipus d'insecte, comenta que en pocs mesos poden recórrer tota una costa i les seves palmeres.
Josep Oriol Prats pensa que "cal preguntar a gent que sàpiguen del tema", i dialogar amb ells per saber "què farien per aturar la plaga o quines pràctiques utilitzar". Conclou, tal com fa Hipòlit Monseny, que el problema és "la palmera privada, a la qual no es pot accedir, o que es troben en terrenys on no se sap qui és l'amo". "Aquestes són les que estan fent mal", conclou el jardiner reusenc.
Etiquetes:
