Lletres que curen, emocions que apareixen

Al llarg de la història de la literatura, l’escriptura ha servit per apaivagar els dimonis interiors de molts grans escriptors. Sense la pretensió de crear grans obres narratives, el fet de practicar l’escriptura a través de la tècnica de l’escriptoteràpia pot servir per conduir sentiments i emocions a persones que en la vida quotidiana tenen problemes per expressar-les adequadament. Aquest és el punt de partida del taller d’escriptura que des del passat octubre es desenvolupa al Casal de les Dones tots els dimarts, des de les 8 del vespre, de la mà del psicòleg Andrés Montes. Un taller que s’ha programat enguany per primer cop i en el qual actualment participen mitja dotzena de dones amb l’objectiu d’expressar per escrit els seus sentiments i angoixes amb la finalitat que els hi ajudi a resoldre-les.

Durant gairebé una hora i mitja, Montes proposa diferents exercicis a les assistents perquè posin per escrit sentiments positius com l’amor o el perdó o, al contrari, la rancúnia o l’odi. “El poder d’expressar-se i de compartir és molt important”, comenta Montes, qui també posa l’èmfasi en què el que es treballa “no és la qualitat literària” sinó “l’aprenentatge emocional” d’aquestes alumnes a través de les narracions.

D’aquesta forma, el conductor del taller dóna temps a les assistents per treballar els seus textos en un marc relaxat i a reflexionar sobre el que han volgut expressar-hi. Càrregues familiars feixugues, problemes amb la parella, depressions, situacions laborals complicades,... són alguns dels temes que emergeixen després d’algunes de les pràctiques proposades pel conductor del taller. 

“Fa unes setmanes van realitzar un exercici en el qual se’ls hi demanava que fessin una llista amb les persones contra les quals senten alguna mena d’animadversió”, comenta Montes. Un cop escrita aquesta llista explicant els motius d’aquest sentiment van procedir  a estripar-la per alliberar-se de la negativitat que representava. Una altra pràctica és la redacció de quatre cartes diferents adreçades a una persona estimada, a algú que es perdona, a algú contra qui se sent rancúnia i la darrera destinada a l’ésser diví o força natural en qui les alumnes creuen. Per últim, la proposta conclou fent imaginar a les alumnes la resposta epistolar que donaria Déu o aquell ésser superior en què creguin.

El comentari d’algun conte també és una altra de les excuses que empra Montes per treballar els entrebancs emocionals de les participants. D’aquesta forma, el psicòleg fa lectura durant una de les sessions del conte ‘L’elefant encadenat’, de Jorge Bucay, perquè les participants treballin aquells sentiments que ens lliguen a situacions que no volem. Els hi demana que escriguin aquelles estaques imaginàries a les quals se senten immobilitzades com l’elefant del text.

Creixement personal

Prejubilada i amb la intenció d’experimentar iniciatives que permetin “el creixement personal”, l’Aurèlia Burgueño és una de les assistents al curs que compagina amb altres de l’oferta del Casal de les Dones. “Em sembla molt agradable i em permet aprendre noves coses i no tancar-me ara que he reduït les hores de treball”, comenta, alhora que expressa que vol evitar “l’empobriment personal” de quedar-se a casa sense res més que dedicar-se a les tasques de la llar.

Del mateix parer és la Constanza Hervás que es mostra disposada “a millorar en el que puc”. A diferència de Burgueño, Hervás és mestressa de casa i ha tingut tres fills que ja són grans. “Al principi patia perquè em preocupava el tema de l’ortografia o de la correcció del text” però “he vist que la proposta no va per aquí”. Al igual que Burgueño, és una altra incondicional del Casal i assisteix a diferents activitats de les que s’hi organitzen. 

Un altre perfil de les assistents és el de la Fina Miró que és el primer cop que s’apunta a una de les activitats del Casal de les Dones. Miró va conèixer el taller gràcies a l’assistència a un curs de poesia organitzat per l’associació Dones 2000. “M’agrada molt perquè s’hi parla de coses importants com l’autoestima o la por”, explica, alhora que destaca que el professor demana que escriguin “com els surti del cor”. Anys enrere, Miró ja havia escrit dietaris que casualment moltes vegades estripava quan passava el temps.