Divendres, 19 d'Abril de 2024
ERC i Ara Reus aposten pel diàleg i l’apropament per trobar solucions consensuades als grans problemes
L'oposició reusenca fa balanç del primer any de mandat municipal
Cristina Antillés
Temps d’aprenentatge, temps perdut, temps agredolç,... Els grups municipals a l’Ajuntament de Reus defineixen de manera diversa i, sovint, oposada els més de 365 dies que separen la ciutat d’avui dels comicis municipals del 24 de maig de 2015. Unes eleccions que –com a molts indrets- van destacar per fragmentar la presència de grups al consistori amb l’entrada de noves formacions i que no van deixar cap majoria política preponderant. Després de més de 3 anys i mig de govern amb majoria absoluta, CiU amb set regidors va entomar la difícil tasca d’aglutinar suports al seu govern, una feina a la qual ha aconseguit sumar els grups d’Ara Reus i ERC. Reusdigital.cat ha parlat amb els portaveus de la CUP, C’s, el PSC, ERC, el PP i Ara Reus per analitzar aquest primer any de mandat a Reus.
El pas de la CUP
Sens dubte, un dels fets més destacats d’aquest primer any de mandat municipal ha estat el canvi d’estratègia política de la CUP al consistori de Reus, tal i com assenyala Marta Llorens, regidora d’aquest grup que va passar d’un a sis membres. Llorens matisa que la seva formació “va ser la més votada perquè aleshores CiU es presentava unida” i defineix com a “entrada molt forta” els resultats que la formació va poder obtenir com a conseqüència dels rèdits del cas Innova.
Pel que fa al posicionament polític d’aquests 12 primers mesos, la número 2 de la formació parla de “sensació agredolça” perquè tenen un grup potent de 6 regidors però no governen. Al respecte del canvi d’estratègia política de la formació que va permetre l’aprovació dels pressupostos mercès a la seva abstenció, la portaveu afirma que després “d’haver aixecat catifes” durant el mandat 2011-15 era el moment de portar a la pràctica una oposició “més propositiva” i més “fiscalitzadora” de les actuacions del govern.
En aquest marc, Llorens valora positivament les consecucions de l’abstenció del seu grup com ara l’estudi Bofill sobre planificació de l’escolarització, la rehabilitació de la Casa dels Mestres,... però és conscient, alhora, que “no tenen la paella pel mànec” per decidir les polítiques a aplicar, per exemple, en temes com l’hospital en el qual han fet propostes concretes.
En l’apartat de crítiques al govern, els cupaires també destaquen que no hi ha “una línia política marcada” i troben a faltar un Pla d’Acció Municipal. També en aquest terreny, són crítics amb els canvis a l’ordenança de civisme que “s’ha fet a mida del govern” i reiteren la necessitat de modificar el Reglament Orgànic Municipal (ROM) i el reglament de participació ciutadana de finals dels anys vuitanta.
Finalment, les seves discrepàncies en matèria de gestió es concreten sobretot en l’àmbit de promoció de ciutat sobre la que Llorens afirma que “únicament hi ha una política de màrqueting”, sense cap contingut acompanyada d’uns recursos enormes, i a Cultura on es mostra preocupada, per exemple, per la gestió i programació del darrer Trapezi.
L’estrena de C’s
Més canviant ha estat l’estratègia de C’s durant el seu primer any de presència al consistori reusenc. Si durant els primers mesos, els regidors del grup semblava que exercien de suport tàcit als convergents en minoria, el pas del temps ha anat diluint aquesta sensació inicial. El portaveu de C’s, Juan Carlos Sánchez, reconeix que ha estat necessari un període “d’aprenentatge” de la institució dels integrants de la formació, una etapa que ja considera plenament superada. “Hem hagut de posicionar-nos en molts temes” i “el govern no ens ha facilitat la informació”, explica alhora que afegeix que “des de l’octubre hem presentat 150 instàncies reclamant informació” concreta sobre decrets i subvencions que encara està pendent de resposta.
A més, considera que el govern “fins fa poc no s’ha adonat que es troba en minoria” i afirma que en els darrers “3 mesos l’oposició ha donat un parell d’advertències al govern” en aquest sentit. Sobre el treball desenvolupat al consistori, Sánchez es troba content de l’acció del seu grup perquè –assegura- ha treballat pel “bé comú” sense “saltar-se les lleis” i fent propostes concretes relacionades amb la ciutat, malgrat que mostra el seu escepticisme sobre el compliment que fa el govern de les mocions aprovades.
En aquest temps –prossegueix- s’han aprovat 15 mocions del grup sobre temes relacionats amb l’alimentació dels celíacs, accions pels aturats, la disminució dels sous del govern, etc. Per últim, el portaveu de C’s precisa que el seu grup es troba “molt implicat” en la comissió de transparència en la qual pretén desenvolupar una acció intensa.
El PSC, mirant al futur
Una de les crítiques més contundents a l’acció de govern de Pellicer és la del portaveu socialista, Francesc Vallès, que s’ha estrenat en aquesta responsabilitat durant el primer any de mandat. En el transcurs de la seva valoració, Vallès intenta evitar en tot moment una visió tremendista però traspua inevitablement de les seves paraules. “La ciutat va fent per la inèrcia dels emprenedors, dels ciutadans,... però hi ha decisions que avui no s’estan prenent i dintre d’uns anys ho patirem”. Al seu parer, “no hi ha projecte ni planificació”, diu.
Per Vallès, “el govern va desesperat tot el dia apagant focs i tapant forats” però en la seva opinió “és incapaç de tenir un projecte ambiciós i de futur”, assegura. Així mateix, el portaveu socialista enumera equipaments i infraestructures com “l’aeroport, la universitat, la facultat de medicina,... que podrien ser un nòdul i que no s’estan aprofitant”.
Igualment dur és amb la figura de l’alcalde: “ Porta tant de temps posant el retrovisor que s’ha quedat en el passat”, conclou un Vallès, qui augura un “panorama complex en el futur” per la inacció que veu en el present per part del govern. Els socialistes tampoc valoren positivament l’entrada de nous grups en l’equip de govern perquè “no s’ha canviat ni l’estratègia ni el rumb” i tan sols “s’han repartit càrrecs”.
Sobre les principals preocupacions del moment actual, el portaveu del PSC lamenta que “no s’hagi tancat el Pacte de Salut” tot i que destaca que la seva formació ha contribuït a que tiri endavant i que la pròrroga de les ordenances ha permès “una pressió fiscal insuportable”.
ERC, pont entre govern i oposició
De la seva banda, la portaveu republicana Noemí Llauradó fa un balanç molt més optimista d’aquest primer any de retorn al palau municipal de la seva formació després del parèntesi 2011-15. En aquest període, ERC pot presumir d’haver exercit la seva presència tant des dels escons de l’oposició com dels del govern, on ostenta actualment importants responsabilitats en matèria de Salut, Participació i Transparència. Segons Llauradó, les regidories “són tan importants” com “el pacte de govern on es torna a visualitzar la voluntat d’arribar a acords i consensos”.
La republicana aspira a fer de “pont entre govern i oposició” i veu “un clima favorable” en les trobades que han mantingut fins al moment. Un exemple concret és el Pacte de Salut en el qual ja s’ha avançat per trobar punts en comú entre CiU, ERC i el PSC. Llauradó anuncia que en les properes setmanes es trobarà amb altres grups.
Lluny del derrotisme malgrat els problemes, Llauradó posa en valor que “el consell d’administració de l’hospital, amb 7 grups, ha arribat a acords per unanimitat de gran transcendència” i aposta perquè es trobaran noves solucions a la situació actual. En referència a l’àmbit de Participació que lidera la regidora Montserrat Flores, Llauradó també afirma que han trobat “un clima favorable” tant amb les associacions de veïns com amb les entitats i que continuaran amb l’actual línia.
Els populars parlen d’un “any perdut”
“La ciutat no ha avançat en aquest any en res”, afirma el portaveu popular, Sebastià Domènech que qualifica com a “perdut” aquest període. Com a màxim, el popular reconeix que l’entrada al govern dels 4 regidors d’Ara Reus i ERC ha servit “perquè les regidories funcionin una mica més” però deixant clar que “no hi ha cap tema important del qual l’alcalde pugui treure pit” en aquest temps. Durant aquesta etapa, Domènech jutja que “l’alcalde s’ha preocupat més de la seva pròpia supervivència política” en presentar-se al Senat, per exemple, que dels problemes de la ciutat.
“La ciutat ha funcionat pel seu propi dinamisme, les regidories han anat fent el que han pogut però tenim queixes tant d’entitats culturals, esportives, associatives,... la gent s’ha vist desatesa i no ha hagut cap projecte engrescador per la ciutat”, resumeix Domènech sobre aquest període de temps.
El portaveu dels populars també carrega contra el fet que el consistori no hagi reclamat a la Generalitat el projecte del baixador de Bellisens que va anunciar en campanya Pellicer o la recent votació contrària del grup de Pellicer al Parlament del conveni sobre les línies d’alta tensió d’El Pinar en què l’actual alcalde ja havia acusat d’incompliment al tripartit el 2010. “Ha quedat en paper mullat un acord signat a tres bandes”, destaca Domènech.
Sobre la polèmica ordenança de civisme, el regidor del PP veu incoherent que s’hagi modificat un document que en el seu dia es va aprovar pels 16 vots de CiU i el PP i ara “ha passat justa i criticada per tothom” i és que si hagués estat al revés encara –comenta- “diríem chapeu”.
Ara Reus, canvi d’estratègia
“Quan vèiem que la ciutat amb 7 regidors no tira endavant, vam fer un acte de responsabilitat i vam decidir entrar a govern”, explica el portaveu adjunt, Dani Rubio, sobre el moment en què cap a l’octubre la formació municipalista canvia la seva estratègia dels 4 anys anteriors. A ulls de Rubio, “la ciutat està molt diferent del 2011” perquè s’han rebaixat les ràtios d’endeutament i s’ha portat a terme la reestructuració empresarial.
En el moment d’entrar al govern, els dos regidors d’Ara Reus també van valorar l’element de “la judicialització” dels darrers anteriors quatre anys. Segons Rubio, l’anàlisi del partit municipalista va ser que si s’havia estat “protagonista des de l’oposició” ara “per què no es podia ser des del govern”, aportant a la governabilitat. Tot i així, fa servir el símil culinari que “quan cuines pot ser que es trenquin ous”, en referència a les renúncies o problemes que s’hauran d’entomar.
Per a Rubio, actualment encara hi ha “un punt d’un incertesa” per manca de majoria del govern però sí que reconeix que “hi ha partits que com a mínim estan predisposats a conversar” mentre que critica “als partits que no es recorden del seu passat”. Per últim, Rubio mostra molta confiança en les accions que estan duent a terme tant ell com Jordi Cervera en les àrees de Medi Ambient, Esports i Ocupació.
