El Hard Rock com a moneda de canvi

D’arguments a favor del projecte Hard Rock n’hi ha alguns, i d’arguments en contra, uns quants més. El que està clar és que és un projecte que s’utilitza com a moneda de canvi en la negociació dels pressupostos de la Generalitat, i no és el primer cop que passa. La posició del PSC, que el fixa com a condició per avalar les previsions econòmiques del govern Aragonès, té lògica perquè fa seva la posició de l’alcalde de Salou, Pere Granados, erigit gairebé en portaveu dels promotors (que, d’altra banda, ningú sap massa bé qui són). 

Granados és un polític hàbil, que ha posat sempre a disposició de qui accepti les seves condicions, les sigles del seu partit local. Quan CiU era la sigla dominant de la política catalana, estava amb CiU. Quan el procés ha viscut el seu punt àlgid i CiU s’ha transformat en una força clau de l’independentisme, ha sabut trobar l’alternativa del PSC, que li va bé perquè la societat salouenca no té precisament una majoria indepe. I, és clar, en cada negociació, Granados ha sabut omplir el cistell de compromisos a favor de la seva visió de com ha de ser Salou, legitimada per les urnes.

El problema és que el Hard Rock és un projecte la dimensió del qual fa que tingui efectes força més enllà dels termes de Salou i Vila-seca. Ja ho va ser Port Aventura, que també va ser motiu de debat polític nacional. La de Port Aventura és una història d’èxit, i ho continua sent malgrat la millorable empatia a l’hora de ser un agent actiu al territori que l’acull. Però que Port Aventura sigui una història d’èxit no vol dir que el Hard Rock, si és que s’arriba a fer, també ho arribi a ser. Port Aventura ha aconseguit ser un referent de producte turístic familiar, i Hard Rock, tal com s’ha anat explicant fins ara, sembla que vagi en una línia diferent, no necessàriament coincident amb la imatge que es vol projectar de Salou.

El PSC, doncs, posa Hard Rock com a condició per als pressupostos, que ERC acabarà empassant-se de manera que sembli que no posa més traves al projecte més enllà de l’estricte compliment de la legalitat urbanística, i amb l’esperança inconfessable que els promotors acabin tirant-se enrere. Els Comuns, com la CUP, no en volen sentir ni a parlar, del Hard Rock. I Junts sempre s’ha mostrat favorable al nou complex. És una equació difícil de resoldre per al Govern de la Generalitat, que el més probable és que acabi amb alguna solució de compromís, d’aquelles del “fem que sembli”, per als uns que el projecte està en marxa malgrat els dubtes de tota mena que genera, i per als altres, que el projecte s’atura, malgrat els mateixos dubtes en sentit contrari.

Sabem que el Hard Rock és moneda de canvi, però no sabem massa detalls del projecte, més enllà de quatre dibuixos que contenen un edifici en forma de guitarra elèctrica i del concepte “casinos” que els responsables de comunicació del projecte (en tenen?) no han sabut minimitzar, malgrat la mala premsa que té. 

Veurem com acaba aquesta història, però si jo fos el promotor del projecte, no m’agradaria gens ser moneda de canvi de res ni de ningú.