Conflictes laborals

Venen temps de mobilitzacions laborals. Al sector privat fa massa temps que als treballadors se’ls demana sacrificis salarials per assegurar el futur de les empreses en un context econòmic complex i, és clar, es vol recuperar el poder adquisitiu perdut. I al sector públic, en algunes administracions encara hi ha pendent recuperar el que es va perdre per les retallades d’anys enrere, i no per qüestions salarials (que també), sinó per la dimensió de les plantilles. I és en aquest context que aquests últims dies hem sentit veus de treballadors vinculats a l’Ajuntament de Reus que fan preveure que el govern municipal s’haurà d’arremangar per evitar conflictes.

Dies enrere, treballadors municipals es reunien en assemblea per passar llista de temes pendents amb el govern municipal, i els representants sindicals han vingut a dir que a l’Ajuntament de Reus hi ha tants projectes en marxa, que no hi ha prou treballadors per dur-los a terme com caldria. Que tenen massa feina, vaja, i que aquesta feina requereix més personal. Una lectura que es pot fer és que els reusencs poden estar contents perquè tenen un govern hiperactiu. I una altra lectura és que potser no es planifica prou bé quan s’aproven coses que acaben en mans de treballadors i tècnics municipals, que van acumulant obligacions. Els confesso que no tinc prou informació per intentar analitzar si els treballadors municipals tenen o no tenen raó, o si la queixa forma part d’una estratègia (habitual en negociacions laborals) que consisteix a elaborar una llarga llista de demandes per amagar la principal, que acostuma a ser un increment salarial. Però està clar que Manel Muñoz, el regidor que porta els temes de personal municipal, tindrà feina.

I també aquests dies, els treballadors de la brossa i la neteja s’han començat a mobilitzar per la negociació del nou conveni col·lectiu, que els venç el mes de juliol que ve. Són treballadors de les empreses que tenen adjudicat el servei de la brossa i, per tant, no són treballadors municipals directament. Però poques coses temen més alcaldes i alcaldesses que una vaga de la neteja al seu municipi. La ciutat ja en té experiència, i acostuma a ser una crisi de les que fan mal. És dels casos en què està clar que els treballadors i els seus sindicats tenen la paella pel mànec. L’ajuntament diu que no té potestat legal per intervenir en la negociació entre empresa i treballadors, tot i ser conscient que s’acordi el que s’acordi, ho haurà d’acabar pagant, probablement, incrementant el rebut de la brossa l’any que ve.

Governar també és això. Es pot tenir el model de ciutat més perfecte del món, i trobar-se amb entrebancs com aquests que cal gestionar. De moment, el govern Guaita ja ha estat avisat.