Diumenge, 19 de Maig de 2024

La ràdio

'Una història amb molts alts i baixos, amb grans moments de glòria i també algunes crisis, fins a arribar a avui, quan la ràdio local ha perdut molt de protagonisme'.

  • El Teatre Bartrina va acollir la celebració de les primeres senyals radiofòniques a Reus

    Sergi Morris

Quan es pot lluir, s’ha de lluir. I Reus, la setmana passada, va lluir fent un acte d’homenatge a dos personatges que, just ara ha fet cent anys, van portar la ràdio a la ciutat, aleshores la gran revolució tecnològica que fascinava a tothom. El teatre Bartrina s’omplia fa cent anys de gent per escoltar els senyals horaris que es rebien des de París, i es tornava a omplir cent anys després per homenatjar aquella iniciativa. No era un fenomen únic de Reus, però està clar que a la ciutat hi havia gent a l’aguait dels canvis tecnològics de l’època i van portar la radiotelefonia sense fils abans que a molts altres llocs. 

Un any més tard naixia Ràdio Reus, amb l’indicatiu EAJ 11, que serà una cosa que caldrà commemorar l’any que ve. Enmig, cent anys en què la ràdio ha estat testimoni, i també protagonista, de la història de la ciutat. Una història amb molts alts i baixos, amb grans moments de glòria i també algunes crisis, fins a arribar a avui, quan la ràdio local ha perdut molt de protagonisme, fins al punt que a l’única que hi ha amb vocació estrictament local no la deixen emetre per la freqüència modulada, cosa que és una vergonya. Avui, les emissores de ràdio històriques de la ciutat fan un altre paper, també necessari, però diferent del que havien tingut. És on ens ha portat la història. No sabem cap a on continuarà tot plegat, tenint en compte que la ràdio és un mitjà viu, que continua sobrevivint amb bona salut els canvis en els hàbits de consum ciutadans dels productes comunicatius.

La reflexió que em venia al cap mentre gaudia de l’acte del teatre Bartrina és si un fet com el de fa cent anys seria repetible avui. Potser el que més s’hi assembla va ser l’arribada d’Internet a la ciutat, als anys noranta del segle passat, que també va tenir els seus pioners. Hi va haver gent que va muntar les primeres empreses amb Internet com a centre de la seva activitat, o entitats que, com Carrutxa (i d’altres), van ser pioneres en l’ús d’internet en la seva tasca, o personatges com el Jom Pàmies, pioner a voler fer un mitjà de comunicació digital. Seria interessant que algun historiador es capbussés en la història d’internet a la ciutat, perquè alguns dels primers visionaris probablement mereixerien, d’aquí a uns quants anys, un homenatge similar al que van rebre Joan Díaz i Francesc Balcells, que el 29 de gener de 1924 van fer màgia al Bartrina amb uns aparells aleshores molt estranys, però que serien l’inici de la gran revolució de la comunicació que es va viure durant el segle XX, i que continua sense aturador en aquest primer quart del segle XXI. 

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit



COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Reportatges