Dilluns, 14 d'Octubre de 2024

Mor Pere Martorell Jareño, un personatge clau del col·leccionisme reusenc

El funeral serà aquest dimarts, a dos quarts de 6 de la tarda, al tanatori municipal

02 de Maig de 2016, per Jaume Garcia
  • Pere Martorell Jareño era un gran col·leccionista de material sobre Reus

    Josep Laporta

  • Martorell Jareño observa la mòmia del general Prim

    Josep Laporta

Ha mort Pere Martorell Jareño (Reus, 1940-2016). Era delineant, però això és circumstancial, perquè va destacar especialment com a gran col·leccionista d’objectes de Reus i compilador d‘històries de la ciutat.

Durant 40 anys va reunir una impressionant col·lecció de fotografies de Reus, fetes per ell mateix, amb la voluntat de deixar constància dels llocs i racons de la ciutat, tant del centre com de les noves vies que s’obrien a la circulació (imatges de la construcció de l’avinguda dels Països Catalans o l’avinguda Marià Fortuny, per exemple), dels masos aïllats, de les fonts, de mil i una façanes i racons de la ciutat, del ‘trole’, del Carrilet en funcionament...

Va aconseguir fer-se imprescindible com a col·leccionista de fotografies antigues i postals de Reus. Tant és així que ‘Martorell Jareño’ és una firma necessària quan es publiquen llibres amb fotografies antigues de la ciutat.

Una de les col·leccions més conegudes en què va participar van ser les portades del setmanari gratuït Espais 7, que des de finals dels 70 i durant anys obria amb fotos i postals antigues de Reus, indefectiblement de la col·lecció Martorell Jareño.

Fou corresponsal des del anys 60 en diaris tan poc recomanables com Solidaridad Nacional (‘La Soli’) o La Prensa, mitjans oficials del règim, i d’agències informatives com Logos. En aquells temps Reus tenia una notable presència en els mitjans barcelonins, i fins i tot lleidatans, com em recordava Ezequiel Gort de son pare, el Josep Maria Gort –‘l’elefant torrat’-, que fou corresponsal del Diari de Lleida. També destacà com a editor de premsa diària i amb l’advocat Angel Camacho va editar ‘La Tribuna de Reus’, a començaments dels 80, de curta volada.

Jareño deixa inacabat un llibre monumental sobre la història dels carrers de Reus, que no volia donar per liquidat per por als errors. “Moriràs sense veure’l publicat”, li dèiem amb raó els seus amics. Un llibre que li portà anys d’elaboració, però que no volia donar a impremta “perquè sempre surten coses noves” i l’Ajuntament bateja nous carrers, deia amb aquell fil de veu gairebé inaudible.

Fou també autor de dos llibres-inventari, els dels pregons de la Festa Major de Sant Pere i els dels pregons de Setmana Santa. Va perseguir els seus autors un per un per tenir-ne un perfil biogràfic d’ells i sobretot per recuperar el que fou el pregó. Va recórrer a les cintes que guardava Ràdio Reus per poder fer-se amb algun pregó perdut. La seva dèria perfeccionista, malaltissa, el portà a recuperar-los tots.

El seu col·leccionisme reusenc era inacabable, mastodòntic, multifacètic. Fa uns 10 anys va llogar un pis de tres habitacions al carrer Martí Napolità que era un cau de papers, llibres, diaris, revistes, invitacions, un bust de Marià Fortuny i algun rètol de carretera vell... Tres habitacions plenes fins al capdamunt. Implorava que algú l’ajudés a inventariar-ho tot, però la gent només hi anava a demanar-li coses, no a oferir-s’hi.

Tenia desenes de llibres sobre el general Prim i es dedicà durant anys a visitar l’arxiu parroquial de Sant Pere i arxius barcelonins i madrilenys per col·leccionar les actes de casament o defunció d’insígnes reusencs. “Fixa’t, els llibres s’equivoquen sobre dades biogràfiques del general Prim i com que un copia l’altre, sempre surten malament”, solia dir a qui el volia escoltar. Un dia el veies joiós perquè en una llibreria de vell de Barcelona havia trobat un volum de Sol i Ortega. Evidentment, un reusenc.

Sabia com deixar-te garratibat: em trucava per convidar-me a anar al seu pis-despatx i em mostrava documents de la meva família, sardanes composades pel meu avi per a ser radiades a Ràdio Reus, documents de la família Quer o fotos del Mas Quer.

Com a bon delineant, tenia nombrosos plànols de Reus, del segle XX i també del XIX, antics diaris de Reus, cartes personals, ampolles de ‘Rofinos’ i una dèria curiosa: invitacions a dinars i sopars de celebracions que es feien a Reus. La gent ja sabia que si s’havia de desfer d’arxius personals o familiars, fotos antigues, documents privats o empresarials, tenia en Pere Martorell Jareño com a discret receptacle. Ell i l’Antoni Zaragoza Mercadé, és clar, amb qui convivia amb una certa -i discreta- competència. Reus té tot un planter de col·leccionistes -en qualsevol cantonada et trobes algú que té la col·lecció completa de l’Espais 7 o del Reus Diari- i un punt de trobada és el Mercat de Brocanters de dissabtes al matí, als passejos de Prim i Sunyer.

Mai va tenir bona relació amb la progressia ni amb l’Ajuntament, ni amb els historiadors progressistes o independentistes. No se n’amagava. I amb l’IMAC, amb qui va tenir llarga relació, no va acabar bé. No va voler mai donar el seu llegat a l’Ajuntament, ni a l’IMAC ni a l’Arxiu.

Considerava que el tenien menystingut i es queixava sovint que no citessin la procedència de les fotografies que ell cedia sempre sense condicions. En el fons, hi havia una recança ideològica, però sobretot, sobretot, una profunda buidor, una necessitat de ser estimat que mai no va poder omplir del tot.

Feu clic sobre qualsevol fotografia per iniciar el passi de diapositives

reusdigital.cat Reus Diari Digital pere martorell jareño

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit



COMENTARIS (11)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Comentaris

maria bonet rodriguez  04 de Maig de 2016

Un gran col.leccionista

Un reusenc que estimava la Ciutat i la seva història, se li podia preguntar de tot amb bona memòria. Col.leccionista de tot, fotos, entrades de cinema, incluint el seu progràma. Pere la Ciutat de Reus perd un gran col.leccionisdta i un historiador.

josep risueño granda  04 de Maig de 2016

Amic Pere

Et podran escriure coses que agradaran de llegir i parlaran de tu... el teu interior icaràcter amb els anys que hem passat junts a l'Arxiu Comarcal i Municipal molts i molts matins...El teu tarannà interior és prou teu. Les converses lliures desprès de les dotze de camí a casa teva, d'aquesta no caldrà que fem un llibre i les rialles i la ironia sortia pel nostre interio. Erem a l'Arxiu com a investigadors.. remenàvem la hostòria i ens ajudadàvem. A vegades em permeto esmentar tres persones, entre les quals hi era jo. A l'Arxiu han quedat moltes coses que tu havies donat feia temps. T'agradava col.leccionar i el teu espai del carrer Marti Napolità era un eixam de documents, cartells, fotos i programes i més. Eres unh recull de coses. Un enamorat , a la teva manera, de la Ciutatri jo en vaig ser testimoni, especialment durant els últoms tres anys . Un reusenc enamorat de la seva Ciutat. .

Ariel Santamaria  03 de Maig de 2016

Ens ha deixat un reusenc extraordinari.

En Pere, era una d'aquestes persones que s'estimen tant la ciutat, que es desviuen per ella col·leccionant objectes, documents històrics, etc, participant fins i tot en el seu tarannà cultural de manera activa. Era un dels reusenquistes (junt a l'Antoni Zaragoza i en Josep Risueño) que em feia més visites al meu despatx de Regidor. Sempre m'explicava anècdotes de la ciutat i de tant en tant m'obsequiava amb algun llibre dels seus, afegint el comentari polític de: "fote'ls-hi canya, nen". Era una persona totalment made in Reus que em queia força bé i sempre fèiem una xerradeta quan ens trobàvem per qualsevol carrer cèntric de Reus. La darrera vegada que me'l vaig trobar, em va comentar que volia fer un llibre sobre l'Acadèmia Matas, on ell havia estat alumne del meu avi, demanant-me alguna mena de documentació. Jo volia passar-li alguna cosa, però no ha pogut ser.
Per a mi, en Pere, ha estat un membre del que jo sempre he anomenat "La lliga dels reusencs extraordinaris", junt a l'Antoni Zaragoza, en Domenec Soler, en Josep Risueño i molts altres més. Però sobretot sempre l'he considerat una gran persona, amb una humanitat molt entranyable i que s'estimava la ciutat de debò, per damunt de tot.
Descansi en pau.
Volia expressar el meu condol vers la seva família i les seves amistats.

Ariel Santamaria  03 de Maig de 2016

Un reusenc extraordinari

Ens ha deixat un gran reusenquista totalment made in Reus. Era un dels personatges de la ciutat que em venia a visitar més al meu despatx de Regidor explicant-me coses de Reus i tant en tant sempre m'obsequiava amb algun llibre dels seus mentre em comentava: "fote'ls-hi canya, juantxi". Darrerament em va parlar de fer un llibre sobre l'acadèmia Matas, perquè es veu que va ser alumne del meu avi i em preguntava si encara conservava alguna documentació.
Jo anava a passar-li alguna cosa que tinc per casa,però finalment no ha pogut ser.
Era un reusenc que queia bé a tothom i que sabia moltes, moltes, coses de la nostra ciutat.
Formava part del que jo sempre he denominat "la lliga dels reusencs extraordinaris" junt al Antonio Zaragoza, en Domenec Soler, en Josep Risueño, l'Angel Vilaseca i molts altres.
Descansi en pau.
El meu condol pels seus familiars i amistats.

Xavier Guarque  03 de Maig de 2016

E.p.d.

No calia conèixer-lo personalment per a conèixer i valorar la seva silenciosa passió.

jaume de Canillo  02 de Maig de 2016

recordant a Gaudi

Perdem una gran Reusensc i una gran persona, vivia davant de la meva oficina, i sempre li deia amb ironia, ull amb el tramvia, recordant la seva semblança amb el nostre il·lustre Antoni Gaudí, amb la mateixa barba blanca.
el meu sincer condol a la seva esposa.

jaume de Canillo  02 de Maig de 2016

la seva barba

Perdem una gran Reusensc i una gran persona, vivia davant de la meva oficina, i sempre li deia amb ironia, ull amb el tramvia, recordant la seva semblança amb el nostre il·lustre Antoni Gaudí, amb la mateixa barba blanca.
el meu sincer condol a la seva esposa.

Descansi en pau  02 de Maig de 2016

Noi de Tona

Era un home entranyable, molt agradable, parlava fluixet i sempre parlava amb una fina ironia i caminava a poc a poc; fa pocs dies vaig parlar amb ell. També recordo que una vegada vaig estar al seu estudi del carrer Martí Napolità veient fotos antigues de Reus que em va ensenyar sobre sopars que s'organitzaven a la Ciutat. Col.leccionava tot tipus de programes de festes, cel.lebracions, tríptics de Setmana Santa...etc Darrerament duia una barba blanca llarga que em recordava a Brahms, el compositor alemany. Li ho havia dit i ell s'ho prenia amb bon humor.

J. A. Carricondo  02 de Maig de 2016

Una gran pèrdua per a Reus!

La seva feina feixuga, lenta i agosarada en molts moments ens permetrà recordar-lo i reconèixer les seves moltes hores i molts esforços dedicats a treballar pels reusencs que van fer ciutat i per les activitats diàries. Milers i milers de fulls, d'originals, cartells fotos, postals i objectes de tota mena conformen un petit gran arxiu. Els seus 3 'Àlbum de Reus -anys 1920' i la seva capacitat de recerca són un bon testimoni que perviurà. Cal fer quelcom!

Anton Baiges Gras  02 de Maig de 2016

A l'amic Pere

Com a amic del Pere Martorell Jareño, i col·laborador seu esporàdic, sobretot en temes lingüístics, he de dir que tot i ser una persona crítica amb els governants municipals, tenia amics 'progressistes i independentistes', ja ho crec. I col·laborava en tot el que se li demanava des de les institucions. Per cert, també posava molta cura, constantment, en escriure correctament el català, acostumat com estava a llegir textos antics de l'Arxiu de Reus. Descansa en pau, amic.

Reportatges