Dimecres, 24 d'Abril de 2024

Noemí Llauradó: ‘Tinc el compromís del conseller que l’Hospital no entrarà en fallida’

Reusdigital.cat entrevista la presidenta del Grup Salut per valorar la situació de l'Hospital de Sant Joan

09 de Setembre de 2016, per Enrique Canovaca
  • Noemí Llauradó, al laboratori original d'investigacions químiques i seroscòpiques de l'Institut de Puericultura Doctor Frias

    Enrique Canovaca

Amb poc més de sis mesos al govern municipal, Noemí Llauradó (ERC) ha hagut d’afrontar una situació crítica de l’Hospital de Sant Joan de Reus i les pressions dels propis treballadors, ha acomiadat a un director general de Sagessa i s’ha plantat davant la conselleria de Salut de la Generalitat, amb Toni Comín al capdavant, per tal de trobar una solució viable i a llarg termini pel dèficit del centre sanitari. Llauradó confia que durant aquest setembre es concreti alguna aportació del Govern en una major contractació de serveis al centre sanitari i que les mesures aprovades pel propi Hospital i l’Ajuntament de Reus serveixin per revertir la situació. Per la portaveu d’ERC i presidenta del Grup Salut, que també valora el pacte de govern i la Diada, és moment “de plantejar qüestions més agosarades”, com el trasllat de la Facultat de Medicina de la URV.

En quina situació econòmica es troba l’Hospital després d’estar a punt d’entrar en fallida?

La situació era crítica fins al punt que ens podien intervenir i per això vam decidir traslladar els dividends de Gecohsa a l’Hospital de Sant Joan. Hem salvat aquesta qüestió i ja hem adoptat mesures per reduir al màxim el dèficit a finals d’any. Aquestes són el pla de reequilibri aprovat pel propi consell d’administració, amb mesures que ja adopten els professionals i la direcció del centre; que Reus Serveis Municipals posi a disposició un import d’1,2 milions d’euros, una decisió impugnada pel PP, i finalment, les noves aportacions que pugui fer el CatSalut, a través de la contractació de noves activitats. L’Hospital pot assumir una molt bona qualitat de prestació d’uns serveis que han de ser necessaris en l’àmbit en el qual ens trobem ubicats, el sud de Catalunya. Estem parlant aquest tema a la comissió mixta amb la Generalitat, i a més, he parlat directament amb el conseller de Salut.

Quin és l’objectiu de tancament de dèficit per enguany?

L’objectiu és disminuir el dèficit i tancar a zero. Hem de ser conscients, però, que el resultat de segons quines mesures no es veurà a curt termini, sinó a mig o llarg. També crec ara és el moment de plantejar qüestions més agosarades per buscar nous escenaris que ens permetin tenir una sostenibilitat a l’hospital. No només econòmica, sinó també assistencial, en la docència, en la recerca...

Per on passen aquests escenaris?

Passen per reforçar les col·laboracions amb el mateix CatSalut o altres proveïdors sanitaris del Camp de Tarragona, així com també la Universitat Rovira i Virgili. Per exemple, en l’àmbit de la docència crec que seria important per garantir aquesta sostenibilitat, que durant aquest mandat, la facultat de medicina es traslladi de forma definitiva al costat de l’actual hospital. Aquesta és una de les voluntats que vull dur a la pràctica i crec que coincideixo amb el rector.

Pot assegurar que no es tornarà a repetir la situació crítica viscuda aquest juliol amb l’hospital?

Tinc el compromís polític per part del conseller de Salut que l’Hospital Sant Joan no entrarà en fallida. Això ens esperona, juntament amb el compromís de l’Ajuntament de fer tot el possible per revertir el dèficit. Ara ens ocupa molt de temps el fet de revertir aquesta situació econòmica, que és delicada, però també voldria puntualitzar que no som l’únic centre hospitalari amb dèficit. Hem de superar aquesta situació per centrar-nos en allò que és realment important, la qualitat assistencial i de docència i recerca. I que els professionals, que cada dia es deixen la pell, treballin amb més tranquil·litat.

Per on passarà la contractació de més activitat per part del CatSalut?

És un tema tècnic i de planificació. L’Hospital de Sant Joan està preparat per ser referència a la demarcació en cirurgia bariàtrica, plàstica o reparadora, així com l’àmbit de l’oncologia.  Per tant, podríem augmentar l’activitat, però sempre s’ha de poder explicar aquest increment de manera transparent. No volem més activitat per reduir el dèficit, sinó perquè es necessita i perquè l’hospital la pot prestar. Posteriorment, aquesta nova contractació serveix per revertir el dèficit.

S’ha concretat alguna xifra d’aportació per part de la Generalitat?

A finals d’any veurem com estan el números i què han pogut fer l’hospital i l’Ajuntament  amb les seves mesures d’estalvi. Reus Serveis Municipal renegocia els seus crèdits amb els bancs i si s’aconsegueix reduir la quota que paga, això revertirà positivament en el lloguer que paga l’hospital. Després veurem quina és l’aportació que pot fer el CatSalut. Si estem a 1 milió o a 3 de tancar amb dèficit zero, veurem si ho pot assumir. Si resulta que s’han de posar tants diners, no ho sé la xifra, podem parlar amb el CatSalut i si convé que ens facin una subvenció de l’explotació. Però el CatSalut sempre ha de poder explicar aquesta contribució.

Hi haurà més retallades salarials per reduir el dèficit?

Tenim un conveni que es va tancar com es va tancar, nosaltres no hi érem, i diu que si no hi ha equilibri econòmic s’han de consensuar mesures. Estem en circumstàncies diferents al conveni del sector, que pot no pagar les DPO’s (objectius) si hi ha dèficit.

Quan es pagarà la meitat de les DPO que es deuen del 2015?

Les negociacions s’han de reprendre a finals de setembre o principis d’octubre. És una qüestió de parlar i no puc avançar més. Entenc que les DPO’s s’haurien de pagar.

Quan es convocarà la comissió mixta entre Ajuntament i Generalitat per prendre decisions?

Ens hem vist amb el conseller fa poc i hem tingut l’opció de parlar. Reactivarem la comissió mixta aquest mes, per posar negre sobre blanc i veure quina és la nova activitat que es pot contractar. A finals d’any farem números i veurem en quina situació ens trobem.

Es plantegen demanar que l’Hospital de Sant Joan passi a ser de nivell 5 i tingui un millor finançament?

No podem anar a buscar nous nivells o noves prestacions per eixugar un dèficit, sinó perquè hi ha una planificació de serveis. No podem corrompre el sistema de pagament que tenim per eixugar dèficits de centres hospitalaris. Es tracta de contractar allò necessari.

Però és lògic que Santa Tecla tingui el mateix nivell de finançament que l’Hospital de Sant Joan, que dóna més serveis i arriba a més població?

Dins del nivell 4, hi ha centres que estan més propers al nivell 3 i d’altres al 5, com el cas de Reus. Es paga la mateixa tarifa i sí que és veritat que no hi ha un nivell entremig. No obstant, també es valora els llits i els serveis que ofereixes.

A l’inici de l’entrevista vostè comentava que era necessari traslladar 4 milions de Gecohsa a l’Hospital de Sant Joan, però aquesta decisió ha aixecat molta polseguera política al Priorat i la Terra Alta. Què respondria?

Som conscients de les sensibilitats a les Terres de l’Ebre i en el cas de Móra ja li vam explicar a l’alcalde que la situació era la que era i que s’havien analitzat totes les opcions. Entenem totalment la seva sensibilitat i hem donat la cara. Som conscients també que calen inversions en aquell centre, tenint en compte que el 2018 s’acaba la concessió de gestió per part de Gecohsa i encara no sabem què passarà. En el proper consell d’administració de la societat es plantejarà aquest pla d’inversió.

Però han parlat amb la Generalitat per saber si mantindran la gestió de l’Hospital de Móra? Si fan les inversions i el 2018 entra un nou gestor...

Aquesta és una reunió que hauríem de tenir amb la regió sanitària de les Terres de l’Ebre i del Camp de Tarragona i la conselleria, per saber com dibuixar el futur de l’Hospital de Móra. Ja dic que les inversions s’han de contextualitzar perquè el 2018 pot ser que continuem o no, que hagi un nou model de gestió.

Es pot perdre la influència sanitària de Reus a l’Ebre?

L’Hospital de Sant Joan és referència de tota la demarcació i, per tant, a les Terres de l’Ebre també, en determinades especialitats. Ara bé, si a l’Ebre volem tenir un model propi és totalment lícit, les realitats canvien, ens hem d’adaptar. Però sempre tenint una sèrie de lligams: dos-cents mil habitants de l’Ebre necessitaran un centre superior que pugui assumir més especialitats sanitàries. Aquesta col·laboració entre Reus, l’Ebre i la resta de proveïdors del Camp de Tarragona s’ha de travar ben sòlidament perquè tothom vegi que guanya. El sud de Catalunya ha de tenir la possibilitat de resoldre la majoria de patologies sense haver-nos de traslladar a Barcelona, tret de situacions molt específiques com unitats de cremats o de transplantaments.

Com es troba el procés per fer entrar els treballadors als consells d’administració de l’Hospital, CMQ i Gecohsa?

Hem fet arribar el codi ètic dels diferents consells d’administració als representants dels treballadors perquè ens designin la persona que volen que sigui consellera, per tenir veu i vot. L’informe d’intervenció i secretaria valida que aquesta persona s’incorpori com a representant individual, però com la resta de consellers, malgrat que estiguem designats pels partits. Ja tenim els noms a CMQ i Gecohsa i a l’Hospital de Sant Joan s’han d’acabar de decidir.

Amb un nou conseller, pot canviar l’aritmètica dels consells d’administració.

La voluntat de tots els partits, per unanimitat, va ser que els treballadors estiguessin als consells d’administració. Alguns partits ja ho portaven al programa perquè creiem que és una fórmula democràtica per tirar endavant l’empresa.

L’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, va assegurar fa uns mesos que la conselleria de Salut afavoreix Reus en detriment del seu municipi. Què té a dir davant d’aquestes polèmiques declaracions?

Hem de treballar en xarxa i tenir una visió d’àrea metropolitana. Si la tenim a Reus, Tarragona, Valls i El Vendrell, aconseguirem més serveis dels actuals. Hem d’afavorir la ciutadania que viu a la demarcació més que afavorir a Reus o a Tarragona.

Han pres ja la decisió de traslladar el CMQ a  l’antic Hospital?

La decisió no s’ha pres perquè qui l’ha de prendre és el consell d’administració de CMQ en representació de tots els partits polítics, i a més, escoltant què diu la direcció del centre i el mateix comitè d’empresa. És cert que anar a l’antic hospital es veu com la millor opció perquè la infraestructura està més preparada i es troba al mig de la ciutat. Ara bé, hem d’aprofitar aquest canvi per renovar-nos i oferir més serveis i més qualitat, en l’àmbit de les mútues i els privats. Farem una inversió per posar al dia el centre, una inversió que també haguéssim fet si ens haguéssim quedat a l’edifici del carrer de Gaudí.

Quina és la salut del pacte d’ERC amb CiU i Ara Reus?

La salut del pacte és bona. Poden sorgir algunes desavinences, però s’acaben solucionant. Des d’ERC vam demanar poder tenir plena autonomia en la gestió de les nostres regidories, la de Salut i la de Participació, amb la Montserrat Flores, i això es manté. Sí que creiem que caldria redactar un Pla d’Acció Municipal (PAM) en el qual podríem dir la nostra en d’altres àrees que no gestionem. A nivell humà, hi ha bona entesa i les desavinences s’entenen perquè som partits diferents, Ara Reus és més municipalista; Convergència, més conservadora, i nosaltres donem el perfil més progressista i independentista a la coalició.

Com s’ha d’encarar la negociació de les ordenances fiscals i els pressupostos?

El govern està elaborant una proposta d’ordenances fiscals i es plantejarà a la resta de partits. Intentar arribar a acords amb aquest tema, els pressupostos o la sanitat és bo per a la ciutat. Ens hem de forçar a parlar, encara que hi hagués una majoria per aprovar les propostes del govern, per tal que tots els partits s’hi sentin representats. Ara ve la negociació de les ordenances i el primer grup amb el que hem de parlar és la CUP, la primera força de l’oposició.

A pocs dies de la Diada, encara queden places per omplir a la manifestació de Tarragona. Què demana a la ciutadania?

Demano la màxima mobilització de la ciutadania per reclamar un dret que ens toca com a poble, és la llibertat del nostre país. Ara no hem de defallir en aquest últim tram, malgrat que sembla que s’hagi desinflat una mica la moral. És el moment del procés constituent i d’elaborar les lleis de trencament amb l’estat, per tant, necessitem una màxima mobilització, no només a la manifestació de Tarragona, sinó també a totes les activitats que es fan a Reus.

ERC portarà al plenari el text sobre la RUI aprovat al Parlament entre Junts per Sí i la CUP?

Sempre reforçarem els posicionaments que des de l’ANC, Òmnium i els partits independentistes tinguin.

 

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (2)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Comentaris

Tocacojons de Reus  10 de Setembre de 2016

No se lo que dice...!!!

Sus respuestas Sra. Llaurado son ficticias, no tienen sentido común, desconoce totalmente el escenario económico del Hospital de Reus. Eso sí, lo de la independencia lo lleva en su cuerpo. No saben, no entienden, no quieren, no tienen vergüenza. ¡Viva España, Visca Catalunya!

joan  09 de Setembre de 2016

jajjaja

i t´ho creus no?