Dimarts, 23 d'Abril de 2024
L'alcaldable d'Esquerra avança que ha demanat al CatSalut que s'exposi als treballadors de l'Hospital Sant Joan com quedarà la seva situació laboral amb el consorci
Llauradó, després de l'entrevista concedida a Reusdigital.cat
Marc Busquets
El passat 1 d'octubre, en la commemoració del primer aniversari del referèndum, Esquerra Reus va presentar l'estratègia de cara a les municipals de 2019. L'actual portaveu, Noemí Llauradó (Reus, 1978), va anunciar llavors la construcció d'un projecte "amb una manera de fer republicana" per construir el futur de la ciutat. Ara, la sòcia del batlle Pellicer i regidora de Salut comenta l'actualitat política a la capital del Baix Camp amb les eleccions en un horitzó ja no tan llunyà. "Reus és en disposició de poder tenir un alcalde o una alcaldessa republicans, l'any que ve", subratlla.
Comencem pel balanç pel pacte de govern amb PDeCAT i Ara Reus.
La valoració que en fem és positiva. Es mantenen les línies que nosaltres, des d'Esquerra, vam plantejar en l'acord de govern i en aquest sentit estem satisfetes. També cal destacar que la relació humana és fructífera, i això facilita les coses. Ara bé, en qualsevol pacte de tres forces diferents, algunes més conservadores i altres, de caire més progressista, sempre hi ha alguna divergència. Amb tot, quan n'han sorgit les hem pogut solventar al llarg del mandat. Tenim posicionaments diferents en algunes qüestions que ja teníem prèviament marcades, sovint de contingut ideològic, però com que hem sabut pactar acords i desacords, la relació segueix sent forta i amb possibilitats que esgoti tot el mandat.
En quins aspectes concrets, s'han produït les desavinences?
Hem votat diferent dels altres grups en qüestions relacionades amb el procés, posem per cas. En aquest punt, hem estat més fermes a l'hora de defensar tot allò que ha sorgit del Parlament. Crec que ha estat important que ens haguem posicionat, perquè del contrari hauríem entrat en contradicció amb el nostre ideari. També hi ha hagut alguna desavinença en matèria de participació, potser perquè som més proclius a fer que la gent pugui dir-hi la seva. És el cas de la Sedera, en què vam votar diferent dels nostres socis al govern. Crec que es va entendre, però, perquè era una qüestió de marcat caràcter ideològic. Defensem que es pugui parlar de tot amb la ciutadania, i no només pel que fa als pressupostos, sinó en qüestions urbanístiques.
I la seva relació amb l'oposició?
Nosaltres sempre ens hem posicionat com el grup del pacte i de la negociació. I crec que hem aconseguit grans acords, com el pacte de ciutat pel Pla de salut, o com en el Consell municipal de salut, al qual sí que s'han sumat totes les forces. En altres assumptes, com el reglament de participació ciutadana, la voluntat que tenim és seguir teixint complicitats amb tothom, fins i tot amb grups municipals dels quals ideològicament estiguem allunyats, com són els casos de Cs i PP. La clau és que hem sabut trobar l'encaix en les coses que són molt de ciutat, i que sabem deixar de banda segons quines coses que podrien generar distorsió. Quan s'han abordat qüestions de ciutat, per tant, la relació amb l'oposició ha estat bona. Tant de bo aquesta fos la tònica general.
Dies enrere va anunciar que Esquerra vol construir un Reus republicà. Com ho faran?
El que copsem és una manera diferent de fer, per part de la ciutadania, i que aquesta vol implicar-se més en tot allò que l'afecta, en clau local i al conjunt del país. Ho hem vist en les concentracions que hi ha hagut i en la voluntat de participar sempre que s'ha cridat la gent a prendre part dels pressupostos participatius, o en pla local de salut pública. Per tant, hem comprovat que els veïns ja no es conformen en posar una papereta en una urna cada quatre anys, sinó que tenen ganes de dir-hi la seva. El que hem de fer és recollir aquest moviment, aquesta remor que se sent. No ens ha de fer por perquè no és pas un impediment ni un obstacle per governar la ciutat. De fet, és una gran oportunitat. El que volem fer és oferir-nos a la ciutadania per canalitzar aquesta voluntat de fer més. Hi ha molta gent amb ganes de contribuir a Reus. Des de l'associacionisme, i a títol individual. Trobem que el model de la política clàssica està esgotat, i ara calen noves fórmules. En aquest mandat ho hem impulsat des de la regidoria de Participació, però si en el proper mandat tenim més força, volem eixamplar-ho a les altres àrees municipals.
D'aquesta voluntat participativa n'ha sorgit una iniciativa com Primàries Reus. Per què no s'ha concretat un projecte comú amb Esquerra i la CUP?
Crec que és d'hora per dir que el projecte ha estat aparcat. El que Esquerra valora de manera positiva és que hi pugui haver una estratègia conjunta, que no una llista, de tots els partits que estem a favor de la república a nivell nacional i de la manera republicana de fer per la qual abans m'ha preguntat. Nosaltrem duem els valors republicans al nostre ADN i el que voldríem, de cara a les municipals, és treballar al costat d'altres forces i moviments similars. Una altra cosa, però, és parlar de llistes i persones. Creiem que això és secundari. Continuem oberts a teixir una estratègia conjunta de valors republicans amb tots els grups que hi vulguin participar. Al mateix temps considerem que és molt legítim que cadascuna d'aquestes forces presenti el seu propi projecte per a Reus, amb les diferències que hi pugui haver. Val a dir que de Primàries no en sabem res, del seu projecte. En resum, si podem arribar a acords sobre com fer una ciutat republicana i com contribuïm des de Reus a fer efectiva la Repúblicana Catalana, nosaltres hi serem.
La CUP va alertar temps enrere que caldrà fer mans i mànigues per evitar 'una alcaldia del 155'. Esquerra és del mateix parer?
Hi estem d'acord. Ara bé, creiem que actualment el risc no és tan elevat com es va percebre mesos enrere. Crec, de fet, que Reus és en disposició de poder tenir un alcalde o una alcaldessa republicans, l'any que ve. Haurem de fer mans i mànigues, sí, i per això hem d'aprofitar la força que ens donarà la ciutadania. Nosaltres, amb dues regidores, vam voler entrar al govern per fer aportacions republicanes al govern de la ciutat. Tant de bo haguéssim tingut la força que va tenir la CUP, fa quatre anys, per tenir més incidència en la política municipal. Ells van considerar que es podia fer la mateixa feina des de l'oposició i jo sóc més del parer que és el moment d'agafar el toro per les banyes i ser al govern.
PDeCAT, CUP i Esquerra estan destinats a entendre's, doncs.
Ja ens entenem, en moltes coses, i sabem com arribar a acords. Ho vam demostrar en el context de l'U d'Octubre, quan un acord entre totes tres forces va fer possible que a Reus hi hagués urnes.
Per tant, es descarta un pacte amb qualsevol altre força d'esquerres que no sigui sobiranista, és a dir, amb el PSC.
Torno a dir que som la gent de l'acord i el consens. Caldria negociar fins on es pot cedir, d'entrada. La prioritat és la ciutat i crec que alguns valors republicans poden arribar a coincidir amb l'ideari dels partits progressistes i d'esquerres en la línia de defensar tots junts els valors democràtics o de la llibertat de reunió i d'expressió. Aquí és on aquests partits que fins ara hem considerat progressistes haurien d'intervenir i caldrà que es manifestin.
El PSC ha estat molt crític amb la seva gestió a la regidoria de Salut.
Sí, però també hi ha aspectes en què el PSC coincideix amb Esquerra, en matèria de salut. Parlo de salut comunitària i que la salut sigui participativa. N'hem tingut, de suport dels socialistes. No acabem de coincidir, però, en el fet que la Generalitat entri a gestionar el nostre hospital, fet que crec que denota un ancorament en un model que en el seu moment va ser reeixit, però del qual han passat 30 anys. Les necessitats en assistència han canviat molt. Tot plegat requereix una nova mirada perquè el govern del país pugui tenir quelcom a dir-hi, en matèria de salut, més del que fins ara hi ha dit a casa nostra. Bàsicament, perquè la despesa que s'està generant en atenció sanitària va en augment, i no es preveu que decreixi. En conseqüència, és molt difícil que un únic ajuntament la pugui sostenir. Es tracta de fer un pas perquè el nostre hospital segueixi sent de referència i segueixi oferint el millor servei a la nostra ciutadania. És això o donar valor a un model de fa 30 anys perquè és el que vam crear llavors.
Què en sabem, de la posada en marxa del consorci?
Havíem de traduir un protocol d'intencions polítiques, que es va signar dies abans que el conseller Comín hagués d'exiliar-se pel 155. Després va venir el 155 i fins al juny no vam tenir nova consellera de Salut. Després va venir el mes d'agost, que ja se sap que en matèria d'administracions és pràcticament inhàbil. Ha estat a partir del passat mes de setembre que ens hem començat a veure de manera molt més intensa amb el CatSalut i amb el departament d'Economia per traduir aquella voluntat política que tot just he esmentat per convertir-la en documents administratius i jurídics eficaços. La voluntat és la mateixa. La gestió ha de ser amb l'entrada de la Generalitat, amb l'objectiu clar que l'hospital sigui de referència, amb millors serveis i amb un millor desenvolupament millor per als seus treballadors. I el que hem d'evitar és que el dèficit no segueixi sent una llosa com ho ha estat fins ara perquè ens deixa poques forces per ocupar-nos d'allò que és important, com és la salut de les persones o les llistes d'espera.
Però el dèficit hi segueix sent. Qui se'n farà càrrec?
En aquest moment no puc donar cap informació al respecte. Sé que és una qüestió que preocupa, però no ha de preocupar perquè tindrà solució en breu.
En breu vol dir...?
No li sabria dir. A més, posar terminis és lligar-se de mans i peus. Podria posar una data, una fita, però en tot puc dir que serà en el termini que hem marcat amb el CatSalut com a màxim.
Els treballadors estan neguitosos.
I és normal. Però cal recordar que en el protocol d'intencions ja es va recollir que un cop el consorci entri en funcionament els treballadors passaran a formar part del nou ens amb les mateixes condicions. I això es manté. El que sí que he traslladat al director del CatSalut és que de seguida que sigui possible vingui a explicar als treballadors com quedarà la seva situació laboral. A més, és bo que si la Generalitat ha d'entrar en la gestió de l'hospital, es vegi amb accions com aquestes. Un pas important ha estat arran de la marxa d'Òscar Ros de la direcció del Sant Joan per una oferta professional a Alacant, quan amb el CatSalut hem pogut consensuar un nou director. Això ens dóna una relació molt més directa entre Ajuntament i departament de Salut.
Tornem a les eleccions de l'any que ve. S'han marcat un objectiu?
Volem ser més determinants que fins ara, és evident. Amb només dues regidores hem fet molta feina, en especial en els dos nostres àmbits. Sí que és cert, però, que hi ha molta gent que ens diu que els hauria agradat que haguéssim fet més. Per fer-ho possible necessitem que Esquerra tingui més força que ara, per després poder ser determinants en pactes de govern que fins i tot puguin dur-nos a l'alcaldia.
Para cuando la estrategia del hospital
Menos estrategias y mas hacer bien los números de nuestro hospital, mas valdria que se dedicarà a solucionar los números rojos de como los podemos rebajar, eso si es necesario, todo lo demas es fulleraca, de todas maneras si espera de la Generalitat pague la deuda quedese bien sentada, Que no hay un duro
