-
Pàmies és la candidata de la CUP Reus a les eleccions municipals
CUP Reus
Setmanes enrere, la CUP Reus va donar a conèixer qui ocuparà els 10 primers llocs de la llista amb la qual es presentarà a les eleccions municipals de maig. Aquesta serà encapçalada per l'actual tercera regidora del grup independentista al plenari, Mònica Pàmies (1971). D'un temps ençà, la candidata ha fet un pas endavant tot liderant l'oposició anticapitalista al projecte de l'aparcament subterrani de l'antiga Hispània.
Crítica amb el govern, assenyala (com ja va fer en la seva presentació com alcaldable) que "nosaltres som l'única opció política d'esquerres, republicana, independentista i feminista".
- La CUP ha trigat força, a l'hora de donar a conèixer la llista.
- Els nostres processos interns acostumen a ser llargs, per la nostra estructura assembleària. Hem meditat les coses, i el que teníem clar és que no volíem el personalisme d'un cap de llista, com fan molts altres. Nosaltres treballem en comissions i en assemblees, i ha estat precisament d'un grup de treball configurat que ha estat quan ens hem presentat. Després de tot, érem dins dels terminis previstos i tampoc teníem pressa.
- A la presentació van explicar que els 10 components de la llista que coneixem fins ara provenen de diversos àmbits.
- A l'assemblea, de fet, ja hi tenim una gran representació de grups i entitats diversos. Crèiem que el lògic era incloure'ls a la llista, que és quelcom que sempre hem fet. Se'ls ha d'anar a buscar i se'ls ha de convidar a participar, això sí, però és la nostra manera de fer. Aquests grups diferents estan integrats en la nostra estructura, en els nostres grups de treball. I nosaltres, de fet, nosaltres també hi participem, en les seves dinàmiques.
- A la llista hi ha cares conegudes, com les de Mariona Quadrada o Xavier Milian. És per què costa, trobar gent nova?
- Apostàvem per una llista amb gent històrica al partit i per gent nova, perquè volíem que es vegi cert canvi generacional. És cert que hi ha gent que sempre ha estat a la nostra llista, més amunt o més avall, però que sempre ha format part del nostre projecte. I si són més o menys amunt és habitualment per les seves circumstàncies personal, quelcom del tot respectable.
- És un bon moment, en clau nacional, per a la CUP? I quina influència creu que pot tenir, el context nacional en la política local?
- Farem el programa i treballarem en clau municipal, però tampoc podem ni volem desvincular-nos del context nacional. Repeteixo el que ja vaig dir a la presentació de la candidatura, i és que som l'única força política republicana, independentista i feminista. Aquí i en qualsevol altre municipi dels Països Catalans. La lluita per la independència ha de continuar, i a la CUP no l'abandonarem. I a nivell municipal també es pot lluitar per la independència.
- Ho diu perquè pensa que altres grups municipals al ple l'han abandonada, la lluita per la independència?
- Bé, no se'ls veu un accent republicà, i és quelcom que hem denunciat al ple. El fet que ERC, en el cas del Mercat del Carrilet, estigui perjudicant dones treballadores... de republicà en té molt poca cosa. Tampoc ens sembla que sigui cap gest independentista quan voten a favor de compartir recursos i gestions amb administracions de fora de Catalunya, quan és quelcom opcional, no pas obligatori.
- El cas és que la CUP ha carregat sovint contra ERC, en aquest mandat.
- Creiem que ERC Reus sempre s'havia excusat en el fet que en el mandat anterior, de 2015 a 2019, tenia poca força, el que impedia fer polítiques republicanes. En l'actual mandat no ha tingut excusa. I això, sí, ha estat una decepció. Que un partit de dretes no faci polítiques d'esquerres és l'esperat, però en el cas d'una força d'esquerres és decebedor.
[blockquote]"La lluita per la independència ha de continuar, i a la CUP no l'abandonarem. I a nivell municipal també es pot lluitar per la independència"[/blockquote]
- La decepció ve pel pacte que no va poder ser, el 2019?
- Després de les eleccions ens vam obrir a parlar amb tothom. A nivell de l'assemblea es van marcar unes línies molt clares, que de fet són d'inici, per establir amb qui no pactaríem mai. A cada pas, doncs, l'assemblea hi prenia part. Vam fer fins i tot assemblees obertes a les entitats amb relacions amb la CUP per tal que hi diguessin la seva, sobre possibles pactes postelectorals. Va ser un exercici transparent. La possibilitat d'entrar al govern amb Junts i ERC hi era, però també amb Ara Reus no era viable.
- I un cop es va configurar l'actual govern, quin creu que ha estat, el rol de la CUP?
- El mateix de tot el mandat. Hem fiscalitzat l'acció del govern, i hem treballat moltíssim perquè no ens han facilitat la feina. Ens hem mirat amb lupa tota la documentació de les comissions, i n'hem demanada més de la facilitada pel govern. I tot, tot, ens ho hem mirat. Les comissions de treball les tenim configurades per àmbits, i en aquestes hi ha tècnics que hi han pogut dir la seva. Vam veure clar, de seguida, que havíem de fiscalitzar, i ser transparents, sempre per defensar les lluites laborals i les reivindicacions de la ciutadania.
- Creuen haver estat l'únic grup de l'oposició que ha fet aquest paper de fiscalitzador?
- Sí. I és evident, perquè hem estat molt coherents, quelcom molt positiu per a la CUP, perquè hem fet el mateix paper al ple i a les comissions i als consells d'administració. Hem dit el mateix sempre i hem estat reivindicant les mateixes coses.
Hem estat transparents en les nostres lluites, i les hem portades al ple i als consells d'administració. I els altres partits de l'oposició no han fet això. Han fet un paper als consells i el contrari, quan els ha calgut, de cara a la ciutadania. I això, per a mi, és el principal motiu per explicar el desencant de molta gent amb la política. Que alguns partits, de vegades, tinguin dues cares.
- La CUP s'ha sentit aïllada, al ple?
- No ens hem sentit aïllats. Ara bé, hem sentit que el govern ha estat molt poc transparent. No ha tingut una voluntat de ser transparent. Tenim relació amb regidories, posem per cas amb la de Medi Ambient, on tenim documentació demanada des de fa sis mesos, o registrades preguntes sense resposta des de fa un any, fins i tot des de l'inici del mandat. Amagar informació a l'oposició és un joc brut.
- Creu que això ha anat a més en l'actual mandat, quan el govern ha tingut majoria?
- Pel que sé, més o menys feien el mateix en el mandat anterior, però s'ha accentuat en l'actual, quan han tingut majoria. Hem estat insistents, perquè tenim el registre de la documentació que demanem i de les preguntes que fem, i requerim la informació mensualment. I finalment, se'ns va cridar l'atenció perquè érem massa insistents, quan el cert és que el govern té l'obligació de facilitar-nos documentació.
- Ja com a candidata, quina lectura en fa, de l'etapa de 12 anys de Carles Pellicer a la batllia?
- El seu ha estat un mandat en què ha intentat fer una ciutat d'aparador, però poc útil o viscuda per a la ciutadania. Parlo de les prohibicions constants de la via pública, com que no es pugui jugar a les places. Parlo també del fet que ho centralitzen tot, i haurien de tenir en compte que la ciutat és més que el seu centre.
Tenim barris on hi manquen coses, perquè no s'han fet polítiques per tal que tinguin serveis i opcions. Hem tombat per algunes zones i hem comprovat que no tenen ni una fleca, posem per cas, i això és perquè hi ha barris que han quedat abandonats. I des del govern s'haurien pogut fer accions per evitar-ho. En alguns barris, doncs, no s'hi viu amb comoditat, perquè segons com no hi pots ni comprar el diari.
- Què els expliquen, els veïns, quan van als barris?
- Que volen tenir l'accés garantit als serveis bàsics. Coses tan simples com tenir un lloc on anar a comprar el pa o el diari, o una cafeteria. Se senten abandonats, també, perquè no es fa una bona neteja de la via pública. També ens expliquen que no se senten sempre segurs, i no pas perquè no passi la policia, sinó perquè en molts carrers hi ha una mancança d'il·luminació.
[blockquote]"Tenim barris on hi manquen coses, perquè no s'han fet polítiques per tal que tinguin serveis i opcions"[/blockquote]
- Creuen que Reus és una ciutat segura? Hi ha partits que sovint apunten a una percepció d'inseguretat, per part d'alguns veïns.
- Creiem que quan, per exemple, la regidora de Cs (Débora García) fa aquelles mocions en què sembla que visquem en una ciutat on cremen contenidors constantment i hi ha robatoris a cada cantonada, això no és real. De fet, les dades no són aquestes. La inseguretat també està relacionada amb la pobresa, segons com, i amb l'estat de la xarxa social d'un barri. Pensem que la policia no ha de fer por, a la ciutadania. I moltes vegades, la ciutadania no veu els agents de policia com amics, potser per una actitud amb voluntat sancionadora, segurament per directrius polítiques. I segons com, amb una mica d'informació i de formació n'hi hauria prou.
- Aposten pels agents cívics, com és el cas del PSC?
- Agents cívics potser no, però pensem que, com en el cas de l'educació, segons com és millor premiar l'actitud adequada abans que castigar la dolenta. La mala conducta s'ha de castigar, d'acord, però si es premia la bona potser canvia el paradigma de com es veu la situació.
- Canviem de tema. Ha estat la cara visible de l'oposició cupaire al projecte de l'aparcament subterrani de l'antiga Hispània?
- Des de l'inici ens hem implicat en les lluites veïnals. Poso d'exemple el Mercat del Carrilet, on vam fer amb la Mariona (Quadrada) accions de suport als paradistes que encara mantenim. En el cas de la Hispània, ha estat el mateix. Als veïns se'ls ha amagat informació del projecte, per part del govern, quan tenien obert el període per fer al·legacions. I això és jugar brut. Crec que això ens hauria d'indignar a tots.
- Crec recordar que va dir que no creia que el govern hagués actuat amb mala fe.
- Sempre penso en positiu, i procuro no veure mala fe en res. Ara bé, que el govern tingués l'informe del projecte des de 2020 i que no es facilités al veïnat en el període d'al·legacions... és bastant lleig. Potser no tenien l'obligació, però per a mi això ha deixat el veïnat en una situació d'indefensió perquè aquest ha al·legat sobre el projecte constructiu sense disposar de tota la informació al complet.
- Els veïns han iniciat una campanya de recollida de signatures contra el projecte.
- Aquest proper cap de setmana hi haurà una parada informativa per recollir-ne més al Carrilet. Se n'han recollit al centre de gent gran que hi ha davant de la Hispània, així com en comerços. També hi ha gent que s'hi ha implicat.
- Creu que la recollida serà efectiva? Ho dic per l'antecedent que tenim amb el Mercat del Carrilet.
- Sí, la recollida de signatures és una mostra de força, una de les poques que pot mostrar la ciutadania. Manifestar-se, concentrar-se i recollir signatures vol dir sumar-se a una queixa ciutadana. Les 9.000 signatures que es van recollir contra el tancament del Mercat del Carrilet van ser una mesura de pressió al govern. En clau interna, quan van veure les 9.000 signatures hi devien veure 9.000 vots en contra, i de cara a unes eleccions és evident que és una pressió.
- Algú del govern se'ls ha acostat per tractar la situació de la Hispània?
- No. Ni ara ni quan vam fer la denúncia a l'Agència de residus de Catalunya.
- Per què creu que ha estat així?
- No em puc posar al seu cap, però suposo que per certa prepotència, com de "nosaltres ho farem igualment". I crec que aquesta actitud no els beneficia.
- Creu que tindrà recorregut, la via legal que han iniciat ara a Contractació Pública?
- Els nostres advocats ens diuen que sí. Van veure la documentació existent i hi van trobar arguments com per demostrar que la licitació s'ha fet malament, que no té la informació correcta i que, per tant, s'ha de retirar.
- Creu que la Hispània i el Mercat del Carrilet han estat els principals obstacles en el camí del govern, aquest mandat?
- Han estat els més grossos, però n'hi ha hagut més. Penso en la reivindicació de les treballadores de Reus Transport, a la qual hem donat suport des del principi. Hem reclamat la seva presència als consells d'administració per tal que puguin explicar què els està passant, ja que tenen sentències judicials a favor, i no se les està escoltant. Una empresa municipal no està respectant els drets laborals de les seves treballadores, i això és molt greu.
- Ha estat aquesta la seva primera experiència a la primera línia de la política. Deu haver estat prou bona, si és la candidata a les municipals.
- Ha estat una experiència impactant, perquè és una altra realitat, és un cop fort. Entres en aquest món de bona fe, com a ciutadana i activista, i penses que si argumentes de manera eficaç i positiva se't farà cas, però no és així. No funciona així. Per molt que presentis propostes en positiu, el govern no sempre hi dona suport per marcar una diferència, perquè ve de la CUP.
- Posi'm un exemple.
- N'hi ha molts. Quant a transparència, posem per cas, vam demanar que les comissions es fessin cada 15 dies, i no un cop al mes. Els grups municipals ens van dir que ho trobaven bé, així com el govern. I després van dir que no. Que directament no es faria d'aquesta manera. Es tracta de no facilitar la feina a l'oposició.
- A la CUP ja treballen en propostes concretes, per al programa?
- En parlem a l'assemblea. Hi ha dues visions: d'una banda, el que volem és mantenir les nostres lluites habituals. És a dir, la lluita per l'habitatge, per la indepedència o pels drets de la comunitat LGTBIQ+, la defensa de la llengua i la lluita contra el feixisme, entre altres. De l'altra, debatem noves aportacions, i volem que aquestes ens diferenciïn. Les polítiques mediambientals, al seu torn, apareixen en les dues esmentades visions.
Crítica amb el govern, assenyala (com ja va fer en la seva presentació com alcaldable) que "nosaltres som l'única opció política d'esquerres, republicana, independentista i feminista".
- La CUP ha trigat força, a l'hora de donar a conèixer la llista.
- Els nostres processos interns acostumen a ser llargs, per la nostra estructura assembleària. Hem meditat les coses, i el que teníem clar és que no volíem el personalisme d'un cap de llista, com fan molts altres. Nosaltres treballem en comissions i en assemblees, i ha estat precisament d'un grup de treball configurat que ha estat quan ens hem presentat. Després de tot, érem dins dels terminis previstos i tampoc teníem pressa.
- A la presentació van explicar que els 10 components de la llista que coneixem fins ara provenen de diversos àmbits.
- A l'assemblea, de fet, ja hi tenim una gran representació de grups i entitats diversos. Crèiem que el lògic era incloure'ls a la llista, que és quelcom que sempre hem fet. Se'ls ha d'anar a buscar i se'ls ha de convidar a participar, això sí, però és la nostra manera de fer. Aquests grups diferents estan integrats en la nostra estructura, en els nostres grups de treball. I nosaltres, de fet, nosaltres també hi participem, en les seves dinàmiques.
- A la llista hi ha cares conegudes, com les de Mariona Quadrada o Xavier Milian. És per què costa, trobar gent nova?
- Apostàvem per una llista amb gent històrica al partit i per gent nova, perquè volíem que es vegi cert canvi generacional. És cert que hi ha gent que sempre ha estat a la nostra llista, més amunt o més avall, però que sempre ha format part del nostre projecte. I si són més o menys amunt és habitualment per les seves circumstàncies personal, quelcom del tot respectable.
- És un bon moment, en clau nacional, per a la CUP? I quina influència creu que pot tenir, el context nacional en la política local?
- Farem el programa i treballarem en clau municipal, però tampoc podem ni volem desvincular-nos del context nacional. Repeteixo el que ja vaig dir a la presentació de la candidatura, i és que som l'única força política republicana, independentista i feminista. Aquí i en qualsevol altre municipi dels Països Catalans. La lluita per la independència ha de continuar, i a la CUP no l'abandonarem. I a nivell municipal també es pot lluitar per la independència.
- Ho diu perquè pensa que altres grups municipals al ple l'han abandonada, la lluita per la independència?
- Bé, no se'ls veu un accent republicà, i és quelcom que hem denunciat al ple. El fet que ERC, en el cas del Mercat del Carrilet, estigui perjudicant dones treballadores... de republicà en té molt poca cosa. Tampoc ens sembla que sigui cap gest independentista quan voten a favor de compartir recursos i gestions amb administracions de fora de Catalunya, quan és quelcom opcional, no pas obligatori.
- El cas és que la CUP ha carregat sovint contra ERC, en aquest mandat.
- Creiem que ERC Reus sempre s'havia excusat en el fet que en el mandat anterior, de 2015 a 2019, tenia poca força, el que impedia fer polítiques republicanes. En l'actual mandat no ha tingut excusa. I això, sí, ha estat una decepció. Que un partit de dretes no faci polítiques d'esquerres és l'esperat, però en el cas d'una força d'esquerres és decebedor.
[blockquote]"La lluita per la independència ha de continuar, i a la CUP no l'abandonarem. I a nivell municipal també es pot lluitar per la independència"[/blockquote]
- La decepció ve pel pacte que no va poder ser, el 2019?
- Després de les eleccions ens vam obrir a parlar amb tothom. A nivell de l'assemblea es van marcar unes línies molt clares, que de fet són d'inici, per establir amb qui no pactaríem mai. A cada pas, doncs, l'assemblea hi prenia part. Vam fer fins i tot assemblees obertes a les entitats amb relacions amb la CUP per tal que hi diguessin la seva, sobre possibles pactes postelectorals. Va ser un exercici transparent. La possibilitat d'entrar al govern amb Junts i ERC hi era, però també amb Ara Reus no era viable.
- I un cop es va configurar l'actual govern, quin creu que ha estat, el rol de la CUP?
- El mateix de tot el mandat. Hem fiscalitzat l'acció del govern, i hem treballat moltíssim perquè no ens han facilitat la feina. Ens hem mirat amb lupa tota la documentació de les comissions, i n'hem demanada més de la facilitada pel govern. I tot, tot, ens ho hem mirat. Les comissions de treball les tenim configurades per àmbits, i en aquestes hi ha tècnics que hi han pogut dir la seva. Vam veure clar, de seguida, que havíem de fiscalitzar, i ser transparents, sempre per defensar les lluites laborals i les reivindicacions de la ciutadania.
- Creuen haver estat l'únic grup de l'oposició que ha fet aquest paper de fiscalitzador?
- Sí. I és evident, perquè hem estat molt coherents, quelcom molt positiu per a la CUP, perquè hem fet el mateix paper al ple i a les comissions i als consells d'administració. Hem dit el mateix sempre i hem estat reivindicant les mateixes coses.
Hem estat transparents en les nostres lluites, i les hem portades al ple i als consells d'administració. I els altres partits de l'oposició no han fet això. Han fet un paper als consells i el contrari, quan els ha calgut, de cara a la ciutadania. I això, per a mi, és el principal motiu per explicar el desencant de molta gent amb la política. Que alguns partits, de vegades, tinguin dues cares.
- La CUP s'ha sentit aïllada, al ple?
- No ens hem sentit aïllats. Ara bé, hem sentit que el govern ha estat molt poc transparent. No ha tingut una voluntat de ser transparent. Tenim relació amb regidories, posem per cas amb la de Medi Ambient, on tenim documentació demanada des de fa sis mesos, o registrades preguntes sense resposta des de fa un any, fins i tot des de l'inici del mandat. Amagar informació a l'oposició és un joc brut.
- Creu que això ha anat a més en l'actual mandat, quan el govern ha tingut majoria?
- Pel que sé, més o menys feien el mateix en el mandat anterior, però s'ha accentuat en l'actual, quan han tingut majoria. Hem estat insistents, perquè tenim el registre de la documentació que demanem i de les preguntes que fem, i requerim la informació mensualment. I finalment, se'ns va cridar l'atenció perquè érem massa insistents, quan el cert és que el govern té l'obligació de facilitar-nos documentació.
- Ja com a candidata, quina lectura en fa, de l'etapa de 12 anys de Carles Pellicer a la batllia?
- El seu ha estat un mandat en què ha intentat fer una ciutat d'aparador, però poc útil o viscuda per a la ciutadania. Parlo de les prohibicions constants de la via pública, com que no es pugui jugar a les places. Parlo també del fet que ho centralitzen tot, i haurien de tenir en compte que la ciutat és més que el seu centre.
Tenim barris on hi manquen coses, perquè no s'han fet polítiques per tal que tinguin serveis i opcions. Hem tombat per algunes zones i hem comprovat que no tenen ni una fleca, posem per cas, i això és perquè hi ha barris que han quedat abandonats. I des del govern s'haurien pogut fer accions per evitar-ho. En alguns barris, doncs, no s'hi viu amb comoditat, perquè segons com no hi pots ni comprar el diari.
- Què els expliquen, els veïns, quan van als barris?
- Que volen tenir l'accés garantit als serveis bàsics. Coses tan simples com tenir un lloc on anar a comprar el pa o el diari, o una cafeteria. Se senten abandonats, també, perquè no es fa una bona neteja de la via pública. També ens expliquen que no se senten sempre segurs, i no pas perquè no passi la policia, sinó perquè en molts carrers hi ha una mancança d'il·luminació.
[blockquote]"Tenim barris on hi manquen coses, perquè no s'han fet polítiques per tal que tinguin serveis i opcions"[/blockquote]
- Creuen que Reus és una ciutat segura? Hi ha partits que sovint apunten a una percepció d'inseguretat, per part d'alguns veïns.
- Creiem que quan, per exemple, la regidora de Cs (Débora García) fa aquelles mocions en què sembla que visquem en una ciutat on cremen contenidors constantment i hi ha robatoris a cada cantonada, això no és real. De fet, les dades no són aquestes. La inseguretat també està relacionada amb la pobresa, segons com, i amb l'estat de la xarxa social d'un barri. Pensem que la policia no ha de fer por, a la ciutadania. I moltes vegades, la ciutadania no veu els agents de policia com amics, potser per una actitud amb voluntat sancionadora, segurament per directrius polítiques. I segons com, amb una mica d'informació i de formació n'hi hauria prou.
- Aposten pels agents cívics, com és el cas del PSC?
- Agents cívics potser no, però pensem que, com en el cas de l'educació, segons com és millor premiar l'actitud adequada abans que castigar la dolenta. La mala conducta s'ha de castigar, d'acord, però si es premia la bona potser canvia el paradigma de com es veu la situació.
- Canviem de tema. Ha estat la cara visible de l'oposició cupaire al projecte de l'aparcament subterrani de l'antiga Hispània?
- Des de l'inici ens hem implicat en les lluites veïnals. Poso d'exemple el Mercat del Carrilet, on vam fer amb la Mariona (Quadrada) accions de suport als paradistes que encara mantenim. En el cas de la Hispània, ha estat el mateix. Als veïns se'ls ha amagat informació del projecte, per part del govern, quan tenien obert el període per fer al·legacions. I això és jugar brut. Crec que això ens hauria d'indignar a tots.
- Crec recordar que va dir que no creia que el govern hagués actuat amb mala fe.
- Sempre penso en positiu, i procuro no veure mala fe en res. Ara bé, que el govern tingués l'informe del projecte des de 2020 i que no es facilités al veïnat en el període d'al·legacions... és bastant lleig. Potser no tenien l'obligació, però per a mi això ha deixat el veïnat en una situació d'indefensió perquè aquest ha al·legat sobre el projecte constructiu sense disposar de tota la informació al complet.
- Els veïns han iniciat una campanya de recollida de signatures contra el projecte.
- Aquest proper cap de setmana hi haurà una parada informativa per recollir-ne més al Carrilet. Se n'han recollit al centre de gent gran que hi ha davant de la Hispània, així com en comerços. També hi ha gent que s'hi ha implicat.
- Creu que la recollida serà efectiva? Ho dic per l'antecedent que tenim amb el Mercat del Carrilet.
- Sí, la recollida de signatures és una mostra de força, una de les poques que pot mostrar la ciutadania. Manifestar-se, concentrar-se i recollir signatures vol dir sumar-se a una queixa ciutadana. Les 9.000 signatures que es van recollir contra el tancament del Mercat del Carrilet van ser una mesura de pressió al govern. En clau interna, quan van veure les 9.000 signatures hi devien veure 9.000 vots en contra, i de cara a unes eleccions és evident que és una pressió.
- Algú del govern se'ls ha acostat per tractar la situació de la Hispània?
- No. Ni ara ni quan vam fer la denúncia a l'Agència de residus de Catalunya.
- Per què creu que ha estat així?
- No em puc posar al seu cap, però suposo que per certa prepotència, com de "nosaltres ho farem igualment". I crec que aquesta actitud no els beneficia.
- Creu que tindrà recorregut, la via legal que han iniciat ara a Contractació Pública?
- Els nostres advocats ens diuen que sí. Van veure la documentació existent i hi van trobar arguments com per demostrar que la licitació s'ha fet malament, que no té la informació correcta i que, per tant, s'ha de retirar.
- Creu que la Hispània i el Mercat del Carrilet han estat els principals obstacles en el camí del govern, aquest mandat?
- Han estat els més grossos, però n'hi ha hagut més. Penso en la reivindicació de les treballadores de Reus Transport, a la qual hem donat suport des del principi. Hem reclamat la seva presència als consells d'administració per tal que puguin explicar què els està passant, ja que tenen sentències judicials a favor, i no se les està escoltant. Una empresa municipal no està respectant els drets laborals de les seves treballadores, i això és molt greu.
- Ha estat aquesta la seva primera experiència a la primera línia de la política. Deu haver estat prou bona, si és la candidata a les municipals.
- Ha estat una experiència impactant, perquè és una altra realitat, és un cop fort. Entres en aquest món de bona fe, com a ciutadana i activista, i penses que si argumentes de manera eficaç i positiva se't farà cas, però no és així. No funciona així. Per molt que presentis propostes en positiu, el govern no sempre hi dona suport per marcar una diferència, perquè ve de la CUP.
- Posi'm un exemple.
- N'hi ha molts. Quant a transparència, posem per cas, vam demanar que les comissions es fessin cada 15 dies, i no un cop al mes. Els grups municipals ens van dir que ho trobaven bé, així com el govern. I després van dir que no. Que directament no es faria d'aquesta manera. Es tracta de no facilitar la feina a l'oposició.
- A la CUP ja treballen en propostes concretes, per al programa?
- En parlem a l'assemblea. Hi ha dues visions: d'una banda, el que volem és mantenir les nostres lluites habituals. És a dir, la lluita per l'habitatge, per la indepedència o pels drets de la comunitat LGTBIQ+, la defensa de la llengua i la lluita contra el feixisme, entre altres. De l'altra, debatem noves aportacions, i volem que aquestes ens diferenciïn. Les polítiques mediambientals, al seu torn, apareixen en les dues esmentades visions.
Etiquetes:
