'Posa-me'ls finets i ben ensucrats'

La cua és llarga. Ben bé hi ha una vintena de persones que esperen el moment per ser ateses a la parada de xurros del Mercat Central de Reus. La canalla està impacient. Una àvia demana calma als néts. Ell, l’Antoñito, un nano d’uns 10 anys una mica grassonet, ho té clar: “Els vull finets i amb molt de sucre”, diu. "Aquí són molt barats", exclama algú altre. Al costat, una dona carregada amb bosses se sorprèn de la gentada expectant. “Què passa, que els regalen?”, es pregunta. La situació és habitual, de fet. Els dissabtes de mercat, la xurreria Caty Fernández fa l’agost.

‘He perdut la dona’

La cua de clients, això sí, avança de manera ràpida. La mestressa no està per brocs. En un minut és capaç de despatxar una desena de visitants. Mirant-s’ho des de la distància, un parell d’homes mengen sense treva xurros de xocolata. “Mira, és que no paren de vendre”, observa un. “He perdut la dona, deu ser per aquí, i mentre l’espero anem menjant” , apunta l’altre. D’això se’n diu saber aprofitar el temps, sí. Al taulell, a banda dels xurros, hi tenen refrescos, patates i un cartell en què s’anuncia que també tenen xocolata desfeta. Fa venir la gana.

L’efecte crida es dispersa, però, a escassos metres de la xurreria Caty Fernández. A tocar del gegant indi s'hi troba una de les parades de Xurreries Xavi (en tenen una altra a l'Avinguda de Sant Jordi) per on no hi ha passa gaire gent. "Vam pensar que era una bona zona a l’època de la Setmana Santa, però per ser-hi únicament set dies vam demanar quedar-nos-hi un mes i aprofitar-ho”, es justifica l’Edu, l’empleat de l’establiment pel que fa a la ubicació al carrer de Sant Joan. Segons diu, la gent que compra xurros “està de pas". Els nens, en molts casos, són els millors aliats del negoci. "Els diuen els pares que es portaran bé per ser premiats amb xurros”, revela. 

Xurros ‘diferents i originals’

I arriba el moment de les històries. Després d’atendre una clienta, l’empleat xurrer afegeix que “ens movem pel territori” i que ell, personalment, es troba “força vinculat al món firaire. Farà un parell d’anys feia de venedor de ‘hot dogs’ en fires, això em va fer conèixer el públic que hi ha i vaig conèixer molts amants dels xurros”. És una feina que, segons el treballador, “està bé”, subratlla, i apunta a més que “és un privilegi quan et ve gent de Madrid i et diu que els teus xurros són diferents i originals”.

“Som la cinquena generació”, exclama cofoia la Irene Santos, una de les responsables de la xurreria La Caspolina, amb parada al Passeig Sunyer. Arribats de l’Aragó, els Santos són tota una institució del sector, quelcom que s’han guanyat a base d’anys i panys d’esforç. “Aquesta feina és sacrificada, com la de l’hostaleria”, diu. En plena celebració d’una nova jornada del Mercat de brocanters de Reus, Santos dibuixa l’actual situació del negoci. “I tant, que es nota la crisi. La gent es mira molt la pesseta”, lamenta.

La veu de l’experiència xurrera

“La Setmana Santa ha estat fluixa”, segueix. Malgrat tot, i després de mig segle al peu del canó al Passeig, els Santos han tirat endavant per la "qualitat" del seus productes. “Som artesans del xurro. Mai hem canviat el nostre procés d’elaboració”, precisa mentre assenyala un cartell en què s’hi indica que La Caspolina treballa només amb oli d’oliva. “La pastisseria industrial ens ha fet molt de mal. Ara, als supermercats i a les fleques trobes de tot i a preus molt baixos”. La qualitat, diu, no és la mateixa. “Res a veure amb nosaltres”, afirma.

Renovar-se o morir, diuen alguns. Abaixar els preus, mana la crua realitat econòmica. El que s'observa des de la veterania xurrera és que els preus importen, i molt. Tant, que la rapidesa per enllestir una paperina botida de xurros s’imposa a la qualitat de la seva elaboració. Ja sigui perquè es tracti d’una ocasió especial, per llepolia o perquè l’atzar ens faci passar-hi per davant, molts de nosaltres seguirem aturant-nos a les xurreries de Reus i farem la cua que calgui, que la dolça espera val la pena.