-
Representants polítics i de la comunitat educativa a les portes de l'Ajuntament de Reus
ACN
En els pròxims dies i setmanes començaran a sortir les licitacions dels contractes per a la redacció de les diverses actuacions que contempla el projecte RENATUReus, que renaturalitzarà la ciutat de Reus, i que haurien de finalitzar-se abans del gener de 2026, segons determina el calendari dels ajuts Next Generation.
La primera acció -que s'ha presentat amb detall aquest dimarts- és la intervenció en patis i entorns escolars per a convertir espais actuals en refugis climàtics, adaptats a la previsió d'augment de temperatures, que estaran oberts a tota la ciutadania en horari no escolar. Els centres escolars que s'intervindran són les escoles Pompeu Fabra, General Prim, Teresa Miquel i Marià Fortuny.
El projecte RENATUReus inclou altres actuacions -d'àmbit urbà i periurbà- que s'inclouen dins de tres plans: el pla de la infraestructura verda i blava de biodiversitat, el de refugis climàtics i el pla director de Sistemes Urbans de Drenatge Sostenible de Reus (SUDS). Aquest últim és un instrument estratègic que ha de definir la gestió de l’aigua de pluja per, entre altres actuacions, reduir el risc d’inundació o protegir i millorar la qualitat de l’aigua.
Actuacions a executar
Dins dels plans es contemplen accions de renaturalització -com ara la reposició d'arbrat o la creació d'horts urbans-, la creació de refugis climàtics -com els de les quatre escoles esmentades anteriorment-, i d'una bassa renaturalitzada i l'aplicació del SUDS a la llera urbana de la riera de l'Escorial.
També es planteja dur a terme accions de comunicació, difusió i participació ciutadana, com són la creació de l'Observatori Ciutadà de la Biodiversitat, que aglutinarà xerrades, tallers, enquestes i, entre altres, rutes i sortides de natura, i del Banc de Bones Pràctiques, que recollirà els eixos del canvi d'hàbits i dinàmiques que comporta la naturalització i protecció de la biodiversitat.
Els 4,2 MEUR de pressupost al detall
El projecte RENATUReus l'impulsa l'Ajuntament de Reus amb el suport de la Fundación Biodiversidad del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO) en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR), finançat per la Unió Europea - NextGenerationEU.
El conjunt de les actuacions plantejades té un calendari previst de juliol de 2023 a desembre de 2025. El pressupost total de les actuacions és de 4.210.526,32 euros, dels quals el 95% serà finançat pels fons europeus.
"L'objectiu és fer una ciutat verda, sostenible i saludable", explica l'alcaldessa de la ciutat, Sandra Guaita, qui afegeix que el projecte va alineat a altres plans com ara el Pla de Salut Municipal o el Pla d'Urbanització Feminista.
Quant a les redaccions dels projectes dels tres plans, el pressupost destinat al pla de la infraestructura verda i blava de biodiversitat és de 212.000 euros, mentre que per al pla de refugis climàtics i el Pla director de SUDS, aquest és de 86.000 i 128.000 euros aproximadament.
Pel que fa al pressupost destinat a les actuacions a executar, es destinarà 1 MEUR aproximadament per a accions de renaturalització, un altre milió i escaig per als refugis climàtics, i un milió més per a la creació de la bassa renaturalitzada, prevista al Pla d’acció de la V Verda i que recuperarà part de l’aigua que des de la depuradora del sud de la ciutat fa cap al barranc de Pedret per crear un nou ecosistema d’aigua que millori les opcions de descans i nidificació d’aus. També, 415.000 euros del pressupost total permetran l'aplicació del SUDS a la riera de l'Escorial, l'actuació del qual s'ubicarà a la rotonda de l'avinguda de Riudoms, on conflueix l’antic traçat de la riera, avui canalitzada. L’objectiu és captar i redirigir a sòl fèrtil l’aigua de pluja per evitar inundacions i recuperar part de l’aigua d’escorrentia.
La partida pressupostària dedicada a la comunicació, el pla de governança, la participació ciutadana i el seguiment dels indicadors és d'aproximadament 250.000 euros.
Els refugis climàtics a les escoles de Reus
La licitació de la redacció dels projectes dels refugis climàtics a les escoles Pompeu Fabra, General Prim, Teresa Miquel i Marià Fortuny té un pressupost de 90.000 euros i un termini d’execució de 4 mesos.
El punt de partida per a la seva redacció és el següent:
Escola Pompeu Fabra: L’escola se situa enmig de la trama urbana de la ciutat. Clarament hi ha mancança d’ombra als patis. Es planteja una remodelació dels espais exteriors. S’analitzaran els vials perimetrals per identificar l’abast de l’actuació, especialment el carrer Sardà que també dona accés a un altre centre educatiu, una escola bressol. Caldrà pacificar aquest vial i reduir la intensitat de trànsit rodat, reconvertint el vial en zona d’estada, amb ombra, refugis climàtics que afavoreixin les necessitats escolars i ciutadanes.
Escola General Prim: L'Ajuntament ja ha executat la primera fase d'actuació construint un umbracle i ha redactat un estudi per actuar en la resta de l'espai exterior. L'actuació consisteix a solucionar aspectes com la manca d'ombra al pati, noves zones d'arbratge i enjardinament, nous accessos amb pèrgoles vegetals que serviran de nova entrada a l'edifici. També es pretén crear noves franges vegetals, eliminar el paviment dur i incorporar espècies arbustives.
Escola Teresa Miquel: Actualment el pati de l'escola està pavimentat amb una llosa de formigó i té escassetat total d'espais d'ombra. L'actuació pretén crear un espai nou vegetal al pati, amb umbracles vegetals que actuïn de refugis climàtics, incorporant paviments permeables i zones de joc. Caldrà analitzar els entorns de l’escola on s’hi detecten mancances d’ombra vegetal.
Escola Marià Fortuny: El pati és una gran esplanada sense vegetació. L'actuació consisteix en analitzar la possibilitat de crear una gran zona arbrada en aquest espai i una gran pèrgola vegetal a la zona oest. També cal analitzar la possibilitat d’actuar a la placeta d’entrada a l’escola i als entorns perimetrals immediats de tot el recinte.
La selecció d'aquests centres educatius ha estat per criteris objectius, com ara la capacitat d'acolliment de persones o les ràtios de ciutadans que viuen als seus entorns.
