Dimarts, 20 d'Abril de 2021

Quan la república va arribar a Reus

Recordem com es va viure el 27 d'octubre d'ara fa un any a la ciutat

27 d'Octubre de 2018, per Marc Busquets
  • Dues noies entonen l'himne nacional al Mercadal el 27-0

    Reusdigital.cat

I amb el 27 d'octubre de 2017 va arribar la república. Després del referèndum, la repressió policial, la declaració suspesa pel president Puigdemont i la tensió entre els governs de Barcelona i Madrid, la sessió plenària al Parlament va servir per evidenciar la ruptura. Dies abans, la convocatòria d'eleccions va ser una opció a la taula de l'executiu català, però un cop es va fer saber que el PP volia aplicar el 155, no hi va haver volta enrere. La nit abans de la proclamació, centenars de reusencs es van trobar al Mercadal per reclamar que s'obeís el mandat de l'1-O. La iniciativa, per cert, es va reproduir arreu del país. L'endemà es va instal·lar una pantalla a plaça per seguir el ple. 

La pantalla al Mercadal

En paral·lel, el Senat havia convocat el ple el mateix divendres amb la voluntat de validar la suspensió de l'autogovern a Catalunya. A Reus, els independentistes van respondre un cop més la crida de l'ANC i van començar a desfilar pel Mercadal. La cita es va convocar a les 12 del migdia, però la sessió no va engegar fins a les 2. Entre 200 i 300 persones van seguir la votació, que es va produir finalment després de dinar. Cada suport va ser rebut amb un crit d'alegria i, un cop la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, va anunciar el resultat, es va desfermar la satisfacció entre els presents. 

Molts d'aquests, però, van anticipar la repressiva resposta per part de l'Estat. És el cas del president d'Òmnium Baix Camp, Emili Argilaga, que va exposar a Reusdigital.cat que Madrid usaria "tota la seva força" per reprimir la república catalana. Al mateix temps, els regidors cupaires van accedir al balcó més alt de l'Ajuntament per penjar-hi una gran pancarta en què s'hi va poder llegir 'Hola, república'. Immediatament, i a través de les xarxes socials, va començar a córrer una convocatòria per fer una festa al vespre. Un miler i mig de reusencs s'hi van presentar, van ballar i van brindar amb vermut. De Reus, clar. 

A les xarxes

El debat va ser intens, a la xarxa. Aquest mitjà va recollir les piulades i publicacions dels diversos regidors del consistoris. De l'alegria d'uns, als dubtes d'altres. En aquesta línia, el regidor d'Ara Reus Daniel Rubio va escriure que, amb els fets viscuts hores abans, va començar "un període de reptes". El cas, amb tot, és que Rajoy va comparèixer per anunciar el cessament en bloc del govern que va proclamar la independència. Amb 214 vots a favor i tan sols 47 en contra, el Senat va donar llum verd al 155. El president espanyol va anunciar les eleccions del 21-D tot tancant a més les delegacions de la Generalitat a l'estranger. S'havia aplicat el càstig

L'endemà, encara amb la ressaca de la jornada anterior, Reus va llevar-se tot assistint a una bretolada contra el palau consistorial. Algú hi va pintar, a la façana, 'Reus és espanyola', si bé el missatge va ser esborrat al cap d'unes hores. La ciutadania no va tenir notícies de Puigdemont fins al migdia, quan va aparèixer en un vídeo a Girona en què va demanar "paciència i perseverància" en lluita contra el 155. Aquell dissabte, Reusdigital.cat va demanar a sis reusencs que analitzessin la situació i l'escenari que s'havia d'obrir amb la DUI. Molts interrrogants, però poques respostes. 

Els dies posteriors

La qüestió, en tot cas, era veure què passaria el dilluns. Se sabria, per tant, si els membres del govern acatarien el 155 o bé si desobeïrien. A poc a poc, amb tot, es van anar revelant alguns detalls. D'aquesta manera, es va saber que els Mossos tenien ordres per acompanyar els consellers als despatxos per recollir les seves pertinences, així com que Puigdemont i altres membres del govern van marxar a Bèlgica. En clau local, es va dur a terme una sessió plenària que va començar amb Pellicer tot anunciant els acords presos en Junta de Portaveus, com ara la condemna a les càrregues policials de l'1-O o la demanda de llibertat per als 'Jordis'. 

Al cap d'uns dies, l'endemà de Tots Sants, es va dictar presó provisional contra vuit consellers. Santi Vila, al seu torn, la va eludir sota fiança. El suprem va ordenar vigilància policial per a Forcadell i els cinc membres sobiranistes de la Mesa. A Reus es van convocar accions de rebuig a l'acció judicial, des de concentracions silencioses fins a manifestacions al Mercadal i marxes pel Tomb de ravals. L'aparició del CDR i dels Avis per la Llibertat va ser la prova que l'independentisme no tenia previst rendir-se. Almenys, als carrers. 

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics