Per què il·luminem Nadal?

Carres i places de ciutats i pobles llueixen els llums de Nadal, aquests dies. Actualment potser potencien més aviat determinades zones comercials, i poden fins i tot actuar com a reclam turístic. De fet, una escena cada cop més habitual al Mercadal són les cues que es formen a tocar de l'arbre per fer-s'hi 'selfies'. Són parelles, grups d'amics i famílies que volen immortalitzar el moment amb les festes com a escenari. Però d'on ve, el costum d'il·luminar la via pública? De molt enrere, segons sembla. 

Una festa amb component pagà

I és que Nadal va començar-se a celebrar amb anterioritat al cristianisme, tal i com fa constar l'etnògraf local Salvador Palomar al seu bloc 'La teiera'. És més, la festa no és sinó l'evidència del triomf de la llum i el sol sobre la foscor i la nit. "Parteix de la constatació, de temps remots, del fet que aquestes nits de començaments d’hivern són les més llargues de l’any i que, a partir d’aquesta data, les hores de llum comencen a augmentar", subratlla. 

Per tot plegat, la commemoració del naixement de Jesús el 25 de desembre "és simbòlica", precisa. El Nadal té molts més elements de caràcter pagà del que d'entrada ens pensem. En són alguns exemples, tal i com apunta Palomar, "les demostracions d’alegria, les reunions i àpats col·lectius, els excessos en el menjar i el beure, l’ostentació, els regals", que connecten amb les saturnals romanes, les festes de desembre de disbauxa en els orígens del carnestoltes.

Arbres i façanes 

I és en aquest on podem analitzar la tradició de guarnir places i carrers de les viles amb motius lumínics. S'assenyala que a l'Alemanya del segle XVIII es va establir una peculiar competició entre les famílies benestants per decorar els arbres i l'exterior de les seves respectives llars amb espelmes. Amb l'arribada de l'electricitat, el costum va esdevenir global. Als Estats Units, i a partir de l'esplendor de la dècada dels 60, fins i tot els particulars van organitzar ferotges competicions per guarnir la façana de casa de manera ben llampant. Cultures no occidentals, com la nipona, han acabat per importar l'hàbit. 

En conseqüència, i almenys en teoria, els llums nadalencs són la solemnització de les festes. S'han acabat les tenebres i arriba la llum. I més enllà de la despesa pública (o privada) que poden suposar, i de les creences religioses existents en comunitats cada cop més plurals i diverses com la nostra, el debat aborda ara l'estètica del costum. El Nadal és temps de pau i felicitat, sí, però també l'època més 'kitsch' de l'any, per a molts altres.