Ramon Creus: 'La botiga de Cal Navàs va ser mare de moltes altres'

Asseguda al saló de l’exbotiguer i escriptor Xavier Amorós em sento doblement acollida en companyia de l’autor reusenc i del responsable de la botiga de Cal Navàs entre 1957 i 2002, Ramon Creus, el qual no només és història viva d’aquest negoci sinó també d’una manera d’entendre el comerç reusenc del tèxtil. Antic company d’Amorós a 'Las Américas' on va fer l’aprenentatge i on el seu oncle-avi era un dels socis, Creus va voler 'prosperar' amb motiu del seu matrimoni i es va embarcar en una nova societat que li va portar a liderar l’històric comerç de 'Sucesores de J.Navàs' a la plaça del Mercadal durant 45 anys. Una casa comercial que, definitivament, aquest dimecres s’acomiada dels clients. 

Embolcallada per les explicacions sobre diferents nissagues de comerciants tan locals, els Blasco i els Navàs, com barcelonins, Ribas i Casals, em sento privilegiada de compartir les històries sobre l’esforçada forma en què fins fa poc moltes persones es guanyaven la vida a Reus i sobre els vertiginosos canvis en mentalitats i hàbits en el sector de la moda i la venda de roba. Unes transformacions que sovint tenen en compte els establiments però que obliden el paper modest de tants sastres i modistes que -com rememora Creus- cada festivitat de Santa Llúcia omplien els carrers de Llovera i de Monterols. Sota una banda sonora plena de records sobre la Guerra Civil, els tipus de teixits i les seves funcions i la descripció de cases comercials que van ser i ja no són, la conversa s’interromp diverses vegades per compartir anècdotes entre els amics i per mostrar a l’entrevistadora un món que tan sols pot entreveure al fil de la memòria dels dos insignes botiguers. 

Quin sentiment li provoca la notícia del tancament de la botiga de Cal Navàs?

La veritat és que s’ha acabat una cosa que jo he viscut i hi ha un moment que tinc ja prou consciència que s’acaba. Estic ja prou preparat per dir: s’ha acabat! És la pura veritat. Vaig viure quasi 50 anys allí i vaig fer les meves coses, vaig tenir tota mena d’amistats i s’ha acabat.

Vostè va començar a 'Las Américas'. Expliqui’m la seva trajectòria vinculada al tèxtil.

A 'Las Américas' em vaig acabar de fer gran, vaig aprendre. S’havia acabat la guerra i a casa meva no érem pagesos i hi ha un moment en què el pare em porta a un negoci molt gran que li deien 'Las Américas' i allí vaig fer l’aprenentatge. Hi vaig aprendre el negoci tal i com jo el veia en aquell moment i em vaig donar compte més endavant que havia après molt. Hi ha un moment en què em faig gran, estic enamorat i em vull casar i trobo uns socis de la mateixa botiga i s’establim i això va durar tres anys que no va prosperar però vaig aprendre molt perquè vaig conèixer totes les cases comercials de Barcelona. Durant 3 anys hi anava cada setmana perquè no podíem comprar molt perquè el negoci era petit i allí vaig aprendre de la casa de la qual he après més, Ribas i Casals. 

Com es vincula a la botiga de Cal Navàs?

Vaig conèixer els amos de Ribas i Casals i vam fer molta amistat però al final d’aquesta etapa 'Sucesores de J.Navàs' passava molt mal moment i la casa Ribas i Casals li devia molt, immens i no podia ja pagar. Aleshores hi ha uns senyors que em diuen que potser podríem entrar com a socis i s’ajuntem els senyors Espax, Masip i jo. Va durar 10 anys seguits que cada setmana sortia al matí amb una furgoneta a vendre cap a l’Aragó, cap a la província de Castelló,…perquè la casa Navàs en el seu temps va ser molt gran i vam trobar una possibilitat de negoci. En el seu temps, la botiga va ser la mare de moltes, moltes botigues fins a 143 establiments. Anava guiat sempre pel despatx Balañá de la plaça Prim que durant 25 anys em va dir tot el que havia de fer en matèria legal. 

Quines expectatives tenia en entrar a la botiga?

Trobem una botiga que no tenia les novetats al corrent i, urgentment, la posicionem en confecció d’aquella època i en novetats. També ens posem amb les cases comercials importants de Barcelona per tenir aquesta relació. Aprofitem tot l’element clàssic perquè representava que era molt forta en aquests articles i ho reponem tot a l’engròs i també la venda fora on teníem molta clientela perquè hi havia gent de tota la vida que comprava en aquesta casa i recuperem part d’aquests compradors de poblacions petites. Tornem a reorganitzar la societat. Nosaltres ho aixequem però la història, cent anys enrere, ja era d’una gran casa de vendes al major.

Com era el personal d’aquests primers anys?

De l’any 1957 al 1965, agafàvem tots els aprenents que sortien i en van quedar 5 com a dependents. D’aquests que ara estan jubilats els seus fills un és mestre, l’altre jutge, l’altre funcionari. És a dir que aprenents que van venir de fora allí s’hi van fer grans. 

Aquests articles clàssics que esmenta, quins són?

Les noies hi compraven tot l’aixovar sobretot en llençols de cases importants. Primer s’usava el cotó, més endavant el polièster barrejat amb el cotó…Aleshores les mares encara cosien i es preocupaven de comprar tot el noviatge i això anava acompanyat de mantes, llençols, edredons, etc. L’impacte per nosaltres va ser quan va arribar la indústria de la confecció feta, aleshores les noies ja s’ho compraven fet i van perdre també les modistetes que hi havia.

Com era el client de la botiga en aquest període?

Sobretot molt client de poble i femení. Venent gèneres bons sempre es guanyava perquè els compradors recordaven altre temps en què les famílies ho havien comprat allí. L’horari era de 9 a 1 i de 3 a 7 de la tarda perquè era quan baixaven els cotxes.

Es pot dir que, comercialment parlant, 'Las Américas' i 'Sucesores de J.Navàs' van ser rivals?

'Las Américas' va durar molts anys que era la 'senyoria' de Reus, amb gèneres bons. Tenia un 'postín' de casa elegant i bon tracte. Casa Navàs era més botiga en general de pagesos, de peces de cotó mentre que 'Las Américas' era de peces de vestir. L’any 1960, Cal Navàs era una casa molt clàssica i 'Las Américas' era de novetats. 

Quin era el seu referent a nivell comercial?

La veritat és que Ribas i Casals era la manta nostra. Vam arribar a comprar tant a aquesta casa que representava que era la mare nostra. A mi, em va salvar.  

En el moment que comencen a tancar altres botigues del ram, quin pensament fan?

Ja patíem perquè sabíem l’envergadura que teníem i que això s’escurçava. La indústria de la confecció va fer malbé les modistetes.

Com va ser la seva etapa final al capdavant del negoci?

Tot va anar bé perquè el negoci anava tirant tot i que amb l’entrada de la confecció a l’engròs el 1982 ens va baixar molt el negoci. Arribem al 2002 i m’haig de jubilar i els senyors Blasco em diuen que volen la botiga, s’entenem, es queden la botiga i plego. Quan em vaig jubilar encara quedaven 11 dependents que al cap d’un any només eren 3. 

Aprofitant el tancament de la botiga i si hipotèticament estigués en la seva mà, quina proposta faria vostè per aquest espai?

S’acabarà en menjar i museu, en vàries coses, tot junt. És tan gran que hi cap tot: exhibicions, conferències, coses així. No es pot acabar de cap altra manera.