-
Una rosa i una espelma a la vora d'una rajola stolpersteine
AjM
El dia 29 de març, a dos quarts de 5 de la tarda, la ciutat de Reus col·locarà la primera de les Stolperstenie en record dels deportats reusencs als camps nazis. Es tracta d’una de les accions que es deriven del projecte de memòria històrica que està realitzant l’Arxiu Municipal.
Stolperstein, que significa "pedra que fa ensopegar", és un projecte artístic dissenyat per Gunter Demnig (Berlín, 1947). Aquest apunta que amb les pedres "no hi ensopeguem amb els peus, sinó amb el cap i el cor". Són llambordes quadrades on s'hi graven les dades de les persones empresonades i deportades, tant de les que es van morir als camps com de les que foren alliberades.
Se solen col·locar davant l'últim domicili conegut del deportat recordant que aquesta persona tenia un vincle amb la ciutat, amb el barri, o amb els veïns. Cada llamborda "és única i es fa a mà de manera especial, precisament, com a gest de respecte i humanitat que vol contrastar amb l’exterminació industrialitzada dels nazis", segons s'ha assenyalat aquesta tarda de divendres per part de fonts del consistori reusenc.
Les pedres les fa l’escultor Michael Friedrichs-Friedlaender al seu estudi, als afores de Berlín. En un comunicat, l'Ajuntament de Reus ha apuntat que aquest se suma, com ho han fet molts municipis catalans, a aquesta iniciativa, impulsada a casa nostra per Memorial Democràtic. Aquest any es col·locaran 12 llambores i la resta, fins arribar a 35 (que corresponen als identificats fins al moment), es col·locaran "en els propers dos anys".
[blockquote]Aquest any es col·locaran 12 llambores i la resta, fins arribar a 35 (que corresponen als identificats fins al moment), es col·locaran "en els propers dos anys", segons fonts municipals[/blockquote]
El projecte sobre la recerca dels deportats reusencs als camps de concentració nazis obre un cicle d’activitats que s’estén a l’àmbit del Baix Camp. El proper dijous 2 de març s’inaugurarà l’exposició Feixisme, mai més! Del Baix Camp a l’infern dels camps nazis.
La recerca que, des de la ciutat de Reus, s’està duent a terme des de l’Arxiu Municipal ha permès localitzar fins al moment un total de 35 persones que van patir l’horror dels camps nazis. "Recuperar la memòria de totes elles, de llurs vides, mitjançant la documentació conservada als arxius, però també la conservada en l’àmbit familiar, ha permès conèixer en més o menys mesura la trajectòria vital dels deportats", s'ha apuntat per part del consistori.
A aquesta recerca cal sumar-hi també les investigacions que en aquest àmbit es fan arreu de la comarca.
Al domicili del deportat
Stolperstein, que significa "pedra que fa ensopegar", és un projecte artístic dissenyat per Gunter Demnig (Berlín, 1947). Aquest apunta que amb les pedres "no hi ensopeguem amb els peus, sinó amb el cap i el cor". Són llambordes quadrades on s'hi graven les dades de les persones empresonades i deportades, tant de les que es van morir als camps com de les que foren alliberades.
Se solen col·locar davant l'últim domicili conegut del deportat recordant que aquesta persona tenia un vincle amb la ciutat, amb el barri, o amb els veïns. Cada llamborda "és única i es fa a mà de manera especial, precisament, com a gest de respecte i humanitat que vol contrastar amb l’exterminació industrialitzada dels nazis", segons s'ha assenyalat aquesta tarda de divendres per part de fonts del consistori reusenc.
Les pedres les fa l’escultor Michael Friedrichs-Friedlaender al seu estudi, als afores de Berlín. En un comunicat, l'Ajuntament de Reus ha apuntat que aquest se suma, com ho han fet molts municipis catalans, a aquesta iniciativa, impulsada a casa nostra per Memorial Democràtic. Aquest any es col·locaran 12 llambores i la resta, fins arribar a 35 (que corresponen als identificats fins al moment), es col·locaran "en els propers dos anys".
[blockquote]Aquest any es col·locaran 12 llambores i la resta, fins arribar a 35 (que corresponen als identificats fins al moment), es col·locaran "en els propers dos anys", segons fonts municipals[/blockquote]
El projecte sobre la recerca dels deportats reusencs als camps de concentració nazis obre un cicle d’activitats que s’estén a l’àmbit del Baix Camp. El proper dijous 2 de març s’inaugurarà l’exposició Feixisme, mai més! Del Baix Camp a l’infern dels camps nazis.
Recerca de l'Arxiu municipal de Reus
La recerca que, des de la ciutat de Reus, s’està duent a terme des de l’Arxiu Municipal ha permès localitzar fins al moment un total de 35 persones que van patir l’horror dels camps nazis. "Recuperar la memòria de totes elles, de llurs vides, mitjançant la documentació conservada als arxius, però també la conservada en l’àmbit familiar, ha permès conèixer en més o menys mesura la trajectòria vital dels deportats", s'ha apuntat per part del consistori.
A aquesta recerca cal sumar-hi també les investigacions que en aquest àmbit es fan arreu de la comarca.
Etiquetes:
