JOSEP MASIP CARTAÑÁ 19 de Juliol de 2021
ARXIUS DE LA GUERRA A REUS
MOLT INTERESANT EL ARTICLE, EMB SERVEIS PER CONEIXER UNA MICA MES LA HISTORIA DE LA CIUTAT AON VAIG NEIXE. CADA DIA REPASSO EL REUS DIGITAL
-
Militants d'organitzacions fidels a la República marxen per combatre contra els sublevats
Llibre 'Història gràfica de Reus Contemporani'
El 17 de juliol de 1936 Reus celebrava ple municipal. Les autoritats de la capital del Baix Camp semblaven alienes a allò que passaria unes hores després al Protectorat Espanyol del Marroc i a gran part del territori estatal.
El dia 19 de juliol començaven les olimpíades populars a la capital catalana, i aquest era un tema que la Comissió de Govern de l’Ajuntament de Reus havia de tractar. Els directius d’organitzacions esportives de la ciutat sol·licitaven al consistori una subvenció per les despeses generades arran de la participació en aquest esdeveniment esportiu. Finalment, aquesta olimpíada popular que havia de començar el 19 de juliol no es va celebrar mai.
Aquest mateix dia es disputava un partit entre el Tarragona FC i el Reus Deportiu. Els reusencs es jugaven baixar de categoria. A més, per aquelles èpoques, tal com recollia el ‘Diari de Reus’ del 19 de juliol, el míldiu feia perdre mitja collita del vi als agricultors de la demarcació.
El ple del 17 de juliol del 1936 seria l’últim durant tres mesos. El 28 d’aquell mateix mes es formalitzaria amb una acta la constitució del Comitè Antifeixista (Comite antifeixiste, diu el document) de la ciutat, aquest s’encarregaria de gran part de la gestió del municipi.
L’inici de la guerra
L’assassinat de Calvo Sotelo el 13 de juliol de 1936 va precipitar les maniobres militars de les tropes contràries a la Segona República Espanyola. Durant els últims mesos hom podia pensar que es podria desencadenar un conflicte com el que es va iniciar.
Reus i el Baix Camp no vivien aliens a aquesta realitat, però cap fet destacable es va desencadenar els dies previs a l’aixecament militar del 18 de juliol.
El diari ‘Les Circumstàncies’ explicava, el dia 19, el clima de la jornada anterior. “Ahir l’autoritat va prendre les precaucions del cas davant la possibilitat que es pogués produir algun fet desagradable. La tranquil·litat, però, fou absoluta”. El ‘Diari de Reus’, en la mateixa línia, apuntava que l’únic fet excepcional és que la central telefònica de la ciutat va suspendre totes les conferències.
La matinada del 19 de juliol, sortien les primeres tropes colpistes a Barcelona. A Reus, tal com narrava el primer alcalde franquista de la ciutat, José Ramón de Amézaga, no va ser així. Ell esperava que els veïns de dretes de la ciutat secundessin els moviments de les tropes espanyoles, però res va passar a la ciutat durant aquelles dues primeres jornades.
En boca d’aquest personatge facciós, Reus canviaria el dia 20. A la tarda d’aquella jornada, els antifeixistes sortirien al carrer i saquejarien armeries. L’endemà es produirien els primers incidents i assassinats.
Si fins al moment Reus s’havia mantingut al marge de la revolució iniciada a Barcelona com a resposta de l’aixecament militar, aquell dia alguns incontrolats de la capital del Baix Camp van cremar l’Església de Sant Francesc i el Santuari de Misericòrdia, i van destrossar la façana de la Prioral.
Una de les conseqüències d’aquelles jornades és que la imatge de Sant Pere va quedar malmesa, i algunes de les seves parts van desaparèixer. La nau central de la prioral esdevindria, mesos més tard, un mercat.
El socialista reusenc Josep Mercadé lamentaria aquests incendis i destrosses en un article al ‘Diari de Reus’ uns mesos més tard: “avui, com és sabut, manquen locals per a escoles i per allotjar refugiats (...), manca en fi el que tindríem si no haguéssim intentat fer una extemporània revolució”.
Els primers assassinats a la capital del Baix Camp van ser els de Fermín Cuervo Blázquez i el d’Alfonso Navarro Miró. El primer era tinent d’Intendència i va tenir un paper important l’octubre de 1934 aturant el moviment obrer a Reus. El segon era el cap local d’Acción Ciudadana, un moviment reaccionari trencavagues i totalment contrari a l’obrerisme.
El clima a la resta del Baix Camp era, majoritàriament, tranquil. El llibre La guerra civil i la repressió del 1939 a 62 pobles del Camp de Tarragona, d’Albert Manent, és bona prova d’això. Els comitès antifeixistes es van anar formant, però les seves actuacions es limitaven, en la majoria de casos, a intentar aturar les milícies incontrolades que arribaven de Reus, Tarragona o Barcelona. Aquestes demanaven que cremessin les esglésies, que buidessin els arxius parroquials o que entreguessin algun ciutadà de dretes que es trobava al poble.
Les milícies d’aquests pobles (com l’Albiol, Alforja, Colldejou, Vilanova d’Escornalbou, la Febró, la Mussara, Vandellòs, etcètera) intentaven aturar, amb més o menys encert, els impulsos dels incontrolats. De totes maneres, sí que hi ha alguns municipis que van ser dirigits per elements radicals: Montbrió del Camp, que va patir alguns assassinats; Mont-roig del Camp, amb set homicidis a mitjan agost; Riudecanyes o Riudoms, amb un elevat cost de vides humanes.
La Mussara i altres pobles del Baix Camp
Parlant dels inicis de la guerra, l’exemple de l’antic poble de la Mussara és interessant. A les eleccions del febrer de 1936, les dretes no hi havien obtingut cap vot. Això fa pensar que, veient aquest panorama, els elements incontrolats no haurien d’aparèixer per aquest municipi perquè era un poble més que lleial a la República. Però no va ser així.
Tal com explica Antoni Agustench al seu llibre Records de la Mussara, van rebre la visita d’una columna de les milícies antifeixistes. Van cremar part de l’església i van malmetre el retaule de la Mare de Déu del Patrocini.
De totes maneres, això és poc comparat amb les visites a altres pobles. A l’Argentera, els milicians reusencs van assassinar un industrial de la capital del Baix Camp, a l’Arbolí va passar el mateix amb un propietari de Reus, o a Botarell van matar el rector de Nulles. Aquests són alguns dels assassinats que hi va haver durant les primeres setmanes de guerra als pobles de la comarca, fruit de l’arribada de milicians reusencs.
El comitè antifeixista de Reus
Passats aquests primers dies de descontrol als pobles i ciutats, el 28 de juliol del 36 es formalitzaria la formació del Comitè Antifeixista de la ciutat. En un principi aquest organisme estaria constituït per dos militants de cada una de les formacions: Partits Republicans d’Esquerra; Partit Socialista i UGT; POUM; Partit Comunista de Catalunya; Formació Obrera Local; i CNT i FAI.
La ciutat s’havia calmat després de dies amb molts moviments revolucionaris. Ara, tot havia de passar per les mans del comitè, un organisme format per diferents sensibilitats, fet que va provocar alguna discussió entre els diferents partits.
La primera acta del comitè del 28 de juliol recull dos punts de l’ordre del dia. L’elecció d’un secretari del comitè i la destitució i empresonament del sergent de la Guàrdia d’Assalt de la ciutat, Juan López.
A la tarda d’aquell 28 de juliol, el comitè es tornaria a reunir. Les mesures acordades van ser: retirar les forces armades que circulaven pel carrer i que no estaven integrades dins les milícies antifeixistes; una “sana política” d’obres per tal d’acabar amb l’atur obrer, i la confiscació del ‘Diari de Reus’. A partir d’aquell dia, el periòdic inclouria el següent lema entre les seves pàgines: “Ciutadà, camarada: subscriu-te o compra Diari de Reus, portaveu del comitè antifeixista”.
El 31 de juliol el mateix comitè reflexionava sobre alguns successos protagonitzats per milicians lleials a la República: “El comitè veu amb disgust la forma (...) en què es porten a cap algunes detencions per part d’elements pertanyents a les milícies”. A la mateixa acta, l’organisme antifeixista fa constar l’acord perquè les milícies reusenques siguin pagades “per mitjà del caixer de l’ajuntament”.
Reus s’havia calmat durant aquells dies. Tot i la consciència d’estar en guerra, la ciutat seguia funcionant. Durant aquell inici d’agost, però, els milicians del comitè passejaven per la ciutat amb el seu braçalet característic i, de tant en tant, sortien columnes de soldats cap al Front d’Aragó, el front més pròxim de Reus. Aquells dies les connexions entre Reus, Alcanyís i Maella eren constants.
La cultura
La cultura va ser l’element que va portar les primeres tensions al comitè reusenc. La UGT havia confiscat, durant els primers dies de guerra, el Teatre Fortuny. Però l’organització de les milícies de la ciutat no estava d’acord en aquesta acció.; el comitè creia que la gestió del teatre l’havien de fer totes les milícies del poble i no només l’organització sindical.
Reus no va abandonar la seva activitat cultural. Aquesta passava a estar al servei de la causa republicana. Aquells dies d’agost, al Fortuny es van celebrar funcions teatrals que tenien l’objectiu de recollir diners per destinar-los als hospitals de sang del front i de la ciutat. Les obres escollides van ser La corona d’espines de Josep Maria de Sagarra i Maleïda la guerra.
Durant el juliol i l’agost del 1936, el museu de la ciutat va ser un receptor molt important de patrimoni artístic, religiós i històric de la comarca amenaçat per l’actitud dels incontrolats. Pere Rius, el conservador del museu, escrivia a finals d’agost al ‘Diari de Reus’: “durant les darreres setmanes han ingressat al Museu de la nostra ciutat nombrosos objectes d’art i d’interès històric local. Han cooperat a aquesta tasca tots els organisme sindicals i polítics d’esquerra de Reus”.
L’equip del Reus Deportiu també se sumava a la causa, i el 16 d’agost se n’anava a Cambrils per jugar un partit contra l’equip cambrilenc. Els diners de la taquilla també serien destinats a l’Hospital de sang del municipi.
Els primers mesos, doncs, van ser molt canviants a la capital del Baix Camp. Van començar amb calma tensa, i van transformar-se en una setmana d’intensos successos revolucionaris. Després, un cop instaurat el comitè, Reus tornaria a una aparent normalitat. “Aparent” perquè estaven en guerra i, tot i que en menor intensitat, seguia havent-hi repressió. No hi ha normalitat en una guerra.
Els milicians de Reus van protagonitzar més d’un succés als pobles de la vora. Els comitès antifeixistes locals intentaven frenar-ho i, en més d’una ocasió, es discutien contundentment. Són molts els antifeixistes que van salvar veïns de dretes, monjos, monges i mossens. De totes maneres, cal també tenir en compte que no tots els pobles de la comarca van tenir comitès amb aquest tarannà conciliador.
La repressió al bàndol republicà també va existir, no és una mentida. Però s’ha de considerar que la propaganda franquista va exagerar els efectes d’aquesta. De fet, s’ha d’agrair l’actuació de moltes institucions republicanes i comitès antifeixistes que van ser capaços que els danys dels incontrolats no fossin majors.
Reus va patir els pitjors moments de la guerra a principis del 1938, quan va ser bombardejada en més d’una ocasió. Però la guerra havia començat un any i mig abans, el 18 de juliol de 1936, i a Reus, també.
El dia 19 de juliol començaven les olimpíades populars a la capital catalana, i aquest era un tema que la Comissió de Govern de l’Ajuntament de Reus havia de tractar. Els directius d’organitzacions esportives de la ciutat sol·licitaven al consistori una subvenció per les despeses generades arran de la participació en aquest esdeveniment esportiu. Finalment, aquesta olimpíada popular que havia de començar el 19 de juliol no es va celebrar mai.
Aquest mateix dia es disputava un partit entre el Tarragona FC i el Reus Deportiu. Els reusencs es jugaven baixar de categoria. A més, per aquelles èpoques, tal com recollia el ‘Diari de Reus’ del 19 de juliol, el míldiu feia perdre mitja collita del vi als agricultors de la demarcació.
El ple del 17 de juliol del 1936 seria l’últim durant tres mesos. El 28 d’aquell mateix mes es formalitzaria amb una acta la constitució del Comitè Antifeixista (Comite antifeixiste, diu el document) de la ciutat, aquest s’encarregaria de gran part de la gestió del municipi.
Interior del Santuari de Misericòrdia, l'agost de 1936 Foto: Llibre 'Història gràfica de Reus Contemporani'
L’inici de la guerra
L’assassinat de Calvo Sotelo el 13 de juliol de 1936 va precipitar les maniobres militars de les tropes contràries a la Segona República Espanyola. Durant els últims mesos hom podia pensar que es podria desencadenar un conflicte com el que es va iniciar.
Reus i el Baix Camp no vivien aliens a aquesta realitat, però cap fet destacable es va desencadenar els dies previs a l’aixecament militar del 18 de juliol.
El diari ‘Les Circumstàncies’ explicava, el dia 19, el clima de la jornada anterior. “Ahir l’autoritat va prendre les precaucions del cas davant la possibilitat que es pogués produir algun fet desagradable. La tranquil·litat, però, fou absoluta”. El ‘Diari de Reus’, en la mateixa línia, apuntava que l’únic fet excepcional és que la central telefònica de la ciutat va suspendre totes les conferències.
La matinada del 19 de juliol, sortien les primeres tropes colpistes a Barcelona. A Reus, tal com narrava el primer alcalde franquista de la ciutat, José Ramón de Amézaga, no va ser així. Ell esperava que els veïns de dretes de la ciutat secundessin els moviments de les tropes espanyoles, però res va passar a la ciutat durant aquelles dues primeres jornades.
En boca d’aquest personatge facciós, Reus canviaria el dia 20. A la tarda d’aquella jornada, els antifeixistes sortirien al carrer i saquejarien armeries. L’endemà es produirien els primers incidents i assassinats.
Si fins al moment Reus s’havia mantingut al marge de la revolució iniciada a Barcelona com a resposta de l’aixecament militar, aquell dia alguns incontrolats de la capital del Baix Camp van cremar l’Església de Sant Francesc i el Santuari de Misericòrdia, i van destrossar la façana de la Prioral.
Una de les conseqüències d’aquelles jornades és que la imatge de Sant Pere va quedar malmesa, i algunes de les seves parts van desaparèixer. La nau central de la prioral esdevindria, mesos més tard, un mercat.
El socialista reusenc Josep Mercadé lamentaria aquests incendis i destrosses en un article al ‘Diari de Reus’ uns mesos més tard: “avui, com és sabut, manquen locals per a escoles i per allotjar refugiats (...), manca en fi el que tindríem si no haguéssim intentat fer una extemporània revolució”.
Els primers assassinats a la capital del Baix Camp van ser els de Fermín Cuervo Blázquez i el d’Alfonso Navarro Miró. El primer era tinent d’Intendència i va tenir un paper important l’octubre de 1934 aturant el moviment obrer a Reus. El segon era el cap local d’Acción Ciudadana, un moviment reaccionari trencavagues i totalment contrari a l’obrerisme.
El clima a la resta del Baix Camp era, majoritàriament, tranquil. El llibre La guerra civil i la repressió del 1939 a 62 pobles del Camp de Tarragona, d’Albert Manent, és bona prova d’això. Els comitès antifeixistes es van anar formant, però les seves actuacions es limitaven, en la majoria de casos, a intentar aturar les milícies incontrolades que arribaven de Reus, Tarragona o Barcelona. Aquestes demanaven que cremessin les esglésies, que buidessin els arxius parroquials o que entreguessin algun ciutadà de dretes que es trobava al poble.
Les milícies d’aquests pobles (com l’Albiol, Alforja, Colldejou, Vilanova d’Escornalbou, la Febró, la Mussara, Vandellòs, etcètera) intentaven aturar, amb més o menys encert, els impulsos dels incontrolats. De totes maneres, sí que hi ha alguns municipis que van ser dirigits per elements radicals: Montbrió del Camp, que va patir alguns assassinats; Mont-roig del Camp, amb set homicidis a mitjan agost; Riudecanyes o Riudoms, amb un elevat cost de vides humanes.
Voluntaris reusencs del POUM en el moment de sortir cap el front d'Aragó Foto: Llibre 'Història gràfica de Reus Contemporani'
La Mussara i altres pobles del Baix Camp
Parlant dels inicis de la guerra, l’exemple de l’antic poble de la Mussara és interessant. A les eleccions del febrer de 1936, les dretes no hi havien obtingut cap vot. Això fa pensar que, veient aquest panorama, els elements incontrolats no haurien d’aparèixer per aquest municipi perquè era un poble més que lleial a la República. Però no va ser així.
Tal com explica Antoni Agustench al seu llibre Records de la Mussara, van rebre la visita d’una columna de les milícies antifeixistes. Van cremar part de l’església i van malmetre el retaule de la Mare de Déu del Patrocini.
De totes maneres, això és poc comparat amb les visites a altres pobles. A l’Argentera, els milicians reusencs van assassinar un industrial de la capital del Baix Camp, a l’Arbolí va passar el mateix amb un propietari de Reus, o a Botarell van matar el rector de Nulles. Aquests són alguns dels assassinats que hi va haver durant les primeres setmanes de guerra als pobles de la comarca, fruit de l’arribada de milicians reusencs.
El comitè antifeixista de Reus
Passats aquests primers dies de descontrol als pobles i ciutats, el 28 de juliol del 36 es formalitzaria la formació del Comitè Antifeixista de la ciutat. En un principi aquest organisme estaria constituït per dos militants de cada una de les formacions: Partits Republicans d’Esquerra; Partit Socialista i UGT; POUM; Partit Comunista de Catalunya; Formació Obrera Local; i CNT i FAI.
La ciutat s’havia calmat després de dies amb molts moviments revolucionaris. Ara, tot havia de passar per les mans del comitè, un organisme format per diferents sensibilitats, fet que va provocar alguna discussió entre els diferents partits.
La primera acta del comitè del 28 de juliol recull dos punts de l’ordre del dia. L’elecció d’un secretari del comitè i la destitució i empresonament del sergent de la Guàrdia d’Assalt de la ciutat, Juan López.
A la tarda d’aquell 28 de juliol, el comitè es tornaria a reunir. Les mesures acordades van ser: retirar les forces armades que circulaven pel carrer i que no estaven integrades dins les milícies antifeixistes; una “sana política” d’obres per tal d’acabar amb l’atur obrer, i la confiscació del ‘Diari de Reus’. A partir d’aquell dia, el periòdic inclouria el següent lema entre les seves pàgines: “Ciutadà, camarada: subscriu-te o compra Diari de Reus, portaveu del comitè antifeixista”.
El 31 de juliol el mateix comitè reflexionava sobre alguns successos protagonitzats per milicians lleials a la República: “El comitè veu amb disgust la forma (...) en què es porten a cap algunes detencions per part d’elements pertanyents a les milícies”. A la mateixa acta, l’organisme antifeixista fa constar l’acord perquè les milícies reusenques siguin pagades “per mitjà del caixer de l’ajuntament”.
Reus s’havia calmat durant aquells dies. Tot i la consciència d’estar en guerra, la ciutat seguia funcionant. Durant aquell inici d’agost, però, els milicians del comitè passejaven per la ciutat amb el seu braçalet característic i, de tant en tant, sortien columnes de soldats cap al Front d’Aragó, el front més pròxim de Reus. Aquells dies les connexions entre Reus, Alcanyís i Maella eren constants.
La plaça del Mercadal durant la Guerra Civil Foto: Llibre 'Història gràfica de Reus Contemporani'
La cultura
La cultura va ser l’element que va portar les primeres tensions al comitè reusenc. La UGT havia confiscat, durant els primers dies de guerra, el Teatre Fortuny. Però l’organització de les milícies de la ciutat no estava d’acord en aquesta acció.; el comitè creia que la gestió del teatre l’havien de fer totes les milícies del poble i no només l’organització sindical.
Reus no va abandonar la seva activitat cultural. Aquesta passava a estar al servei de la causa republicana. Aquells dies d’agost, al Fortuny es van celebrar funcions teatrals que tenien l’objectiu de recollir diners per destinar-los als hospitals de sang del front i de la ciutat. Les obres escollides van ser La corona d’espines de Josep Maria de Sagarra i Maleïda la guerra.
Durant el juliol i l’agost del 1936, el museu de la ciutat va ser un receptor molt important de patrimoni artístic, religiós i històric de la comarca amenaçat per l’actitud dels incontrolats. Pere Rius, el conservador del museu, escrivia a finals d’agost al ‘Diari de Reus’: “durant les darreres setmanes han ingressat al Museu de la nostra ciutat nombrosos objectes d’art i d’interès històric local. Han cooperat a aquesta tasca tots els organisme sindicals i polítics d’esquerra de Reus”.
L’equip del Reus Deportiu també se sumava a la causa, i el 16 d’agost se n’anava a Cambrils per jugar un partit contra l’equip cambrilenc. Els diners de la taquilla també serien destinats a l’Hospital de sang del municipi.
Els primers mesos, doncs, van ser molt canviants a la capital del Baix Camp. Van començar amb calma tensa, i van transformar-se en una setmana d’intensos successos revolucionaris. Després, un cop instaurat el comitè, Reus tornaria a una aparent normalitat. “Aparent” perquè estaven en guerra i, tot i que en menor intensitat, seguia havent-hi repressió. No hi ha normalitat en una guerra.
Els milicians de Reus van protagonitzar més d’un succés als pobles de la vora. Els comitès antifeixistes locals intentaven frenar-ho i, en més d’una ocasió, es discutien contundentment. Són molts els antifeixistes que van salvar veïns de dretes, monjos, monges i mossens. De totes maneres, cal també tenir en compte que no tots els pobles de la comarca van tenir comitès amb aquest tarannà conciliador.
La repressió al bàndol republicà també va existir, no és una mentida. Però s’ha de considerar que la propaganda franquista va exagerar els efectes d’aquesta. De fet, s’ha d’agrair l’actuació de moltes institucions republicanes i comitès antifeixistes que van ser capaços que els danys dels incontrolats no fossin majors.
Reus va patir els pitjors moments de la guerra a principis del 1938, quan va ser bombardejada en més d’una ocasió. Però la guerra havia començat un any i mig abans, el 18 de juliol de 1936, i a Reus, també.
