Reus, una ciutat amb més de 80 espècies en arbrat públic

Reus disposa d'una vegetació de gran importància, amb 30.000 arbres, dels quals 18.000 són de carrer i vorera, mentre que els 12.000 restants es troben en espais de jardineria. Tal i com explica el regidor de Via Pública i Medi Ambient de l’Ajuntament, Hipòlit Monseny, el que més abunda és la planta mediterrània, que és l’autòctona i la pròpia del nostre clima, així com plantes d’altres hemisferis amb un clima semblant al nostre, com per exemple les Grevilleas, originàries de l’est d’Austràlia. En zones més càlides de Reus, també es poden trobar plantes de clima subtropical -com Strelitzies, originàries de l’Àfrica meridional-, ja que els hiverns són suaus i no provoquen gaire glaçades, cosa que permet que aquestes plantes hi puguin viure.

A la via pública, pels carrers i avingudes de Reus, el tipus d’arbre més abundant és el plataner, amb 5.000 exemplars. Aquesta espècie s’utilitza molt en polígons, ja que és un arbre que es fa gran i té un creixement relativament ràpid, a més de fer molta ombra. Les dues altres espècies més abundants són la Mèlia i la Tipuana Tipu, amb 2.000 i 1.800 arbres presents a la ciutat, respectivament. Tot i així, a Reus hi ha una gran varietat, tal i com afirma Monseny: “En arbrat públic tenim comptabilitzades més de 80 espècies diferents”. Pel que fa a les zones de jardins, les espècies són molt variades, tot i que les més comunes són les autòctones de la zona, com alzines, olivers, xiprers, xops o bedolls.

Cal dir que les condicions de les que disposen els arbres de carrer són molt diferents de les de les zones enjardinades: “Al carrer tenim el problema de la reflexió de la temperatura del sol, ja que en incidir en l’asfalt i en el paviment de les parets dels edificis es crea un clima molt advers per les plantes”, assegura Monseny. El regidor recorda que les estructures dels edificis, com per exemple els balcons, provoquen la desviació dels arbres, que s‘adapten però pateixen un “perjudici estructural”. En canvi, en les zones de jardí els arbres gaudeixen d’un creixement més natural, cosa que afavoreix el fet de tenir un reg més estandarditzat.

La importància de tenir una gran varietat d’espècies

El ventall d’espècies que s’utilitza en una ciutat és molt ampli, tal i com explica el també tècnic de jardineria de l’Ajuntament de Reus, Xavier Lladó: “La ciutat té un clima general, però després hi ha racons on es creen microclimes, els quals permeten posar diverses espècies amb diferents necessitats en un mateix municipi”.

Segons exposen els experts en jardineria, aquesta variabilitat d’espècies és molt positiva amb vista a possibles plagues. “Si bases l'arbreda d’una ciutat en poques espècies pot arribar una plaga de difícil solució i pràcticament malmetre tots els arbres –afirma Lladó-. Com més varietat d’arbres, tens més alternatives davant d’un problema”.

Dins d’aquesta varietat, alguns dels exemplars més exòtics que es poden observar passejant per Reus són l’Eritrina, la Bahuinia i la Chorísia, tres espècies subtropicals originàries de Sud-Amèrica, on les temperatures solen ser més càlides que les d’aquí. Per aquest motiu, aquests arbres es localitzen a l’interior de la ciutat, ja que a l’hivern la temperatura és 4 o 5 graus superior a la de les zones de l’exterior.

“Generalment a l’exterior de la ciutat arribem a tenir gelades puntuals a l’hivern i aquests tipus d’arbres no les admeten –afirma Lladó-. Per això les plantem a l’interior, on hi ha un globus tèrmic que fa que mai arribi a gelar”. A més, el tècnic de jardineria explica que aquestes plantes estan rodejades de formigó i asfalt, que són elements que escalfen molt l’ambient. Alguns indrets que gaudeixen de la seva presència són la plaça de la Llibertat i la zona del Carrefour, tot i que aquestes espècies “són minoritàries”, ja que s’utilitzen com a elements decoratius.

El canvi de temperatura entre les diverses àrees de la ciutat fa que l’interior admeti algunes espècies diferents a les de l’exterior. “A l’interior solem tenir espècies adaptades a aquesta alta temperatura, mentre que a l’exterior de la ciutat posem plantes més pròpies del clima general del Camp de Tarragona –relata Hipòlit Monseny-. Per exemple, una alzina a la plaça Prim mai ens funcionarà, perquè la temperatura a l’estiu és molt alta i totalment inapropiada per una planta mediterrània”.

Vint-i-vuit arbres d'interès local

El Pi del Bofarull és un pi pinyoner que va ser declarat Arbre Monumental per la Generalitat de Catalunya l’any 1991 per la seva situació i envergadura, ja que és un dels més grans i emblemàtics d’aquesta espècie al territori. Per la seva banda, el Pi del Burgar, que és un pi blanc, està declarat arbre d’interès comarcal.

A més, un estudi fet per l’Ajuntament de Reus recull 28 arbres d’interès local, catalogació regulada per la Generalitat de Catalunya que s’atorga a aquells arbres que tenen alguna particularitat científica, importància històrica, dimensions extraordinàries o una llarga edat.

Les plagues, un dels principals problemes de la jardineria

Un dels principals maldecaps dels tècnics de jardineria són les plagues, tal i com recorda el regidor de Via Pública i Medi Ambient: “Les plagues cada cop són més greus i els tractaments són més suaus per un tema legal”. Un dels tècnics municipals de jardineria, Josep Berengué, afegeix que “la Unió Europea ha prohibit més del 75% dels productes químics que hi havia en el mercat fitosanitari fa aproximadament dos anys”, de manera que a la via pública es treballa amb productes d’una toxicitat molt més baixa per l’ésser humà i d´altres éssers vius.

Els tractaments als arbres no es fan de forma regular, sinó que depenen de l’evolució de la plaga. “Nosaltres fem unes observacions setmanals per veure com evolucionen i quan veiem que hi ha alguna plaga que s’està desmarxant fem el tractament amb productes homologats per la Unió Europea –explica Berengué-,  ja que és quan el producte té una màxima eficiència”.

Un aspecte que treballen els tècnics de jardineria de l’Ajuntament de Reus és el control biològic o lluita biològica. De manera natural, els arbres agafen plagues, i si són pròpies d’aquí ja existeixen uns depredadors que les controlen. Quan hi ha un desequilibri i l’insecte no té un enemic, ha d’actuar la mà humana buscant un element biològic –com un fong o una bactèria- que no l’elimini, sinó que el controli.

Tot i els desgavells que puguin causar les plagues en l’arbre, Lladó afirma que el principal problema és “el subproducte” que generen, cosa que succeeix amb la plaga més comuna, el pugó. “Aquest insecte xucla la saba de la planta i deixa anar un excrement, que és ensucrat, que cau al terra, l’ennegreix i també pot deixar-lo enganxós i amb certa imatge de brutícia”, afirma Lladó. Des de l’Ajuntament, per solucionar aquest problema, el procediment que es segueix consisteix a fer el tractament i netejar les voreres amb sabó a pressió per eliminar el “subproducte”.

‘Cal plantar espècies que requereixin la mínima cura possible’

“Quan escollim la vegetació, busquem espècies que requereixin la mínima cura possible, ja que els costos de manteniment són molt elevats”, afirma Hipòlit Monseny. El regidor de l’Ajuntament de Reus assegura que una qüestió a tenir en compte és que els arbres no necessitin tractaments fitosanitaris. “Alguns arbres a partir dels 3 anys es deixen de regar, ja que busquem espècies que s’adaptin a la nostra climatologia –explica Lladó-. Els primers anys sí que requereix ajut per part nostra, però després s’han d´adaptar”.

Tot i això, el pas del temps pot fer variar els condicionants d’un mateix arbre, tal i com ha passat amb les palmeres i la seva problemàtica amb l’escarabat morrut. “Vam plantar les palmeres perquè era una espècie que una vegada establerta no calia regar-la, ella sola s’adaptava al nostre règim de pluges i no agafava cap plaga–afirma Lladó-. El problema es que amb els anys ha sorgit l’escarabat morrut, una plaga que prové d’un altre país i que fa que la palmera requereixi aquests tractaments”.

Esporga mal entesa

Des de l'Ajuntament es recorda quina és exactament la finalitat i procediments correctes relacionats amb l'esporga. Més enllà de la idea de deixar els arbres totalment pelats, que és com es feia tradicionalment abans, actualment l'esporga s'entén com un procediment tècnic orientat a la neteja d'aclariment de l'arbre. En aquesta línia, els tècnics expliquen que si un arbre té prou espai se l’ha de deixar amb el seu volum natural. És a dir, no cal tallar-li les branques, sinó que simplement “cal assegurar-se que sigui segur, que no hi hagi branques seques ni trencades que puguin caure”.

Lladó explica que on es fan les esporgues més agressives, que “pràcticament deixen els arbres amb el tronc i quatre branques”, és a les voreres, ja que hi ha una manca d’espai i molesta als balcons i les finestres. Per aquest motiu, l’Ajuntament ja no planta arbres en voreres de menys de tres metres, sinó que ho fa en espais prou amplis per fer una esporga correcta, ja que l’esporga agressiva “escurça la vida dels arbres i  les ferides son causa de podriment del tronc i brancatge”.

Malgrat els inconvenients aparents que pugui comportar la presència d'arbres a la ciutat, com són la caiguda de fulles i flors al terra que poden generar brutícia puntualment, des de l'Ajuntament es recorda que aquests factors són inherents al fet de disposar de vegetació, una massa vegetal que aporta molts altres avantatges a la ciutat. Per exemple, fixa el CO2 i genera oxigen, facilita zones d'ombra, enriqueix les zones verdes i parcs públics i millora el paisatge urbà.

Un cop feta l´esporga, es tritura la branca, de manera que es genera un compost d’escorça que deixen a la base dels arbres per tal que es descompongui i serveixi d’adob, millorament i cobriment, ja que fa del coixí d’escorça que es genera als boscos. “Aquest triturat fa que hi hagi vida a tocar de les arrels, perquè fa aparèixer microorganismes i ajuda als arbres a agafar els elements minerals de la terra, així com també ajuda a conservar més temps l’aigua del reg”, conclou Lladó.