Integrar en un futur en una única factura el cost de l’aigua, el de la recollida selectiva de la brossa i, fins i tot, el consum d’energia. Aquesta és una de les propostes programàtiques que la Candidatura Unitària Popular (CUP) ha llançat, aquest dilluns, en el transcurs de la seva participació en l’Eix 2015 organitzat per la Cambra de Comerç de Reus. Segons l’alcaldable de la CUP, David Vidal, aquesta possibilitat es podria estudiar a través de la creació de dues empreses municipals noves a Reus, una relacionada amb els residus i una altra amb la producció d’energia sempre i quan compleixin els criteris marcats per la LRSAL. “Està clar que l’ajuntament actual dista molt de tirar endavant una proposta d’aquest tipus”, ha dit Vidal, el qual veuria possibilitats a sumar sinergies amb Aigües de Reus i, de retruc, combatre, segons ell, “el monopoli gairebé exclusiu” de l’empresa adjudicatària de la brossa i “reinvertir” el consum energètic dels reusencs en estalvi i millora.
Paral·lelament a la proposta d’aquestes dues noves empreses, Vidal ha criticat, un cop més, el funcionament de l’Hospital Sant Joan, de Reus, que ha assegurat que incompleix en un 80% els criteris de contractació legals. Sobre la qualitat assistencial, Vidal ha dit que “les queixes dels usuaris arriben als treballadors quan el que caldria és que arribessin als membres del consell d’administració” per donar-hi solució, segons l’alcaldable. Al respecte de la judicialització de la política reusenca que ha caracteritzat el present mandat, Vidal ha insistit en què “les denúncies no van contra ningú”, sinó que el que es vol “és recuperar els diners” i ha criticat que, finalment, la seva formació hagi hagut de fer el pas d’anar als tribunals en lloc de l’ajuntament.
Criteris de racionalització i estalvi també demostraria una altra de les propostes que ha destacat Vidal. L’alcaldable reusenc ha posat èmfasi en el malbaratament i duplicitats que signifiquen tants equipaments diferents infrautilitzats com escoles i centres diversos. “Dediquem molts esforços i recursos a projectar, dissenyar, aprovar i construir nous espais quan seria potser més fàcil garantir que els equipaments que ja tenim estiguessin oberts dotant-los mínimament”, ha explicat el regidor de la CUP. En aquest sentit, la formació d'esquerra independentista ha apostat per un tipus de cultura més aviat allunyat del continent i més centrat en el contingut, en les potencialitats que l’ús d’aquests locals pot tenir per la ciutadania.
“No entenem l’alliberament nacional sense el social”, ha dit Vidal, el qual ha estat molt crític en la utilització que certs sectors polítics han fet del procés. “No l’entenem per tapar les vergonyes de Boi Ruiz”, ha afirmat l’alcaldable cupaire, qui ha ironitzat sobre l’independentisme de Carles Pellicer, que ha jutjat d'inspirat estrictament en les directrius de CiU a Barcelona. Vidal ha volgut recordar que Reus no forma part de l’AMI perquè les abstencions d’UDC i Ara Reus ho van evitar inicialment.
En matèria de participació, la CUP ha rebutjat “l’ús clientelar” dels barris i ha posat èmfasi en què el reglament de participació sigui encara de 1986, situació que, al seu parer, reforça aquestes xarxes en fer impossible que els veïns puguin participar de manera autònoma en la política municipal. Vidal també ha rebutjat de manera taxativa la nova normativa municipal en matèria d’ordenança de civisme i la regulació de les beques de menjador en base a criteris d’antiguitat en el padró municipal.
Atesa la coincidència que el passat divendres la Cambra presentés les conclusions del projecte Eix 2015 en un acte públic, Vidal ha comentat algunes de les propostes que, a l’espera d’analitzar en més profundidat el document, la seva formació assumiria d’aquest procés participatiu. Bàsicament, serien quatre relacionades amb els polígons industrials, el comerç de proximitat, el Tecnoparc i la promoció de ciutat. Sobre aquest darrer aspecte, el regidor i alcaldable ha declarat que “tot i que Gaudí no s’ha treballat mai bé a Reus”, la promoció de ciutat es pot basar en la seva obra, mentre que ha rebutjat claríssimament “el model Saloufest”, que ha afirmat que no aporta res.
