Divendres, 29 de Març de 2024

Balanç econòmic: reducció del deute, més impostos i arribada de Metrovacesa

La Cambra de Comerç veu un gir positiu de la regidoria de Promoció Econòmica després de la marxa d'Alícia Alegret

06 de Maig de 2015, per Enrique Canovaca
  • La Fira Centre Comercial s'està cosntruint al parc de Sant Jordi

    Cedida

  • Espai remodelat del Gaudí Centre

    Reusdigital.cat

Posar ordre en l'herència rebuda, però a quin preu? La resposta a aquesta pregunta seria un bon resum de la gestió econòmica realitzada pel govern de CiU i PP durant aquest mandat, en un àrea que engloba des de la reducció del deute per evitar l'ofegament de l'Ajuntament de Reus i les empreses municipals fins a l'aprovació de més impostos, passant per la solució del problema de Metrovacesa, el crèdit del nou Hospital, les queixes del sector comercial, les retallades pressupostàries, el foment del turisme, els intents de privatització o les escasses polítiques per incentivar les empreses. Una altra qüestió cabdal durant aquests anys ha estat el debat al voltant de l'Aeroport de Reus, afectat clarament per l'aterratge de Ryanair a la terminal 2 de l'Aeroport del Prat.

El discurs econòmic de l'alcalde, Carles Pellicer, ha anat evolucionant al llarg d'aquests anys. D'expressar el seu malestar per estar lligat de mans i peus per una "herència ruïnosa", a mesura que s'han acostat les eleccions, Pellicer ha canviat la seva estratègia per afirmar que Reus ha superat la difícil situació econòmica i que el seu govern ha estat l'artífex de posar ordre en una estructura organitzativa faraònica. El cert, però, és que les dades macroeconòmiques de l'Ajuntament de Reus han evolucionat en positiu gràcies a una millora del context general, l'aprovació d'un dur pla d'ajust, finançat per l'Estat espanyol, i el redistribució de les empreses municipals per tal d'aconseguir reduir la ràtio d'endeutament per sota del 80%, en un exercici de veritable equilibri financer.

En termes absoluts, l'alcalde presumeix d'haver rebaixat l'endeutament de la ciutat dels 402 milions d'euros, de juny del 2012 (quan es va demanar el crèdit ICO estatal) fins als 275 amb els quals es preveu tancar el 2015. Són unes dades força positives que amaguen, però, un increment substancial dels impostos municipals, especialment, els primers dos exercicis econòmics del mandat, contravenint els programes electorals de CiU i PP. La taxa de la brossa es va apujar un 38%, segons el propi govern, per poder fer front al pagament de la recollida pneumàtica i l'IBI, un altre impost que paguen tots els reusencs, es va incrementar en un 17%. La prioritat, en aquells moments de dificultat, era millorar la situació financera, i a la vegada, atendre les necessitats socials més urgents.

El professor d'Economia de la URV, Antoni Terceño, opina que els increments d'impostos "no són beneficiosos" per dinamitzar l'economia, però també puntualitza que "cal considerar la baixada de l'activitat i dels ingressos, i que per tant, a vegades es difícil de quadrar els comptes". De fet, Pellicer insistia que els increments estaven justificats per no haver de maquillar els pressupostos, una acusació que anava directament cap als socialistes. Per la seva banda, el president de la Cambra, Isaac Sanromà, reconeix que aquestes mesures no van ajudar a les empreses, però que la situació dolenta venia també per "moltes altres penúries" com la dificultat d'accés al crèdit o l'augment de les tarifes elèctriques, entre d'altres qüestions.

La qüestió del deute i la reactivació econòmica

"Les administracions públiques poden funcionar amb un cert nivell de deute, però si aquest assoleix quotes prou elevades sense dubte es converteix en un fre per qualsevol desenvolupament". Són paraules d'Antoni Terceño, qui creu que és normal fer polítiques de reducció del deute si s'han de solventar "problemes estructurals generadors de despesa excessiva". En la mateixa línia es manifesta Isaac Sanromà, qui opina que "és normal" que durant aquests anys s'ha prioritzat aquesta qüestió perquè sinó "seria una llosa insalvable" per l'administració.

No obstant, des de l'oposició, i especialment el PSC, s'ha insistit en que els esforços per millorar la situació financera han anat en detriment dels serveis públics que reben els reusencs, amb increments de tarifes o intents de privatització. El més sonat de tots va ser el de Serveis Funeraris Reus i Baix Camp, coneguda com la funerària. El govern municipal va intentar en fins a dues ocasions adjudicar la gestió privada, a un preu al voltant dels 10 milions d'euros, però cap empresa hi va voler optar. D'altra banda, el propi Pellicer ha reconegut que es va plantejar vendre Aigües de Reus, una de les empreses que dóna més beneficis econòmics. La CUP, a més, ha insistit en fer una auditoria del deute per saber si una part és il·legítim.

Evidentment, aquesta necessitat de retallar i obtenir més ingressos es va veure reflectit en pràcticament totes les àrees de gestió municipal, els anys 2012 i 2013, malgrat que el govern insistia que l'àmbit social no es tocava i que el seu impacte en el global dels comptes era major que amb anteriors governs. A més, aquesta política restrictiva, que encara es manté però amb més lleugeresa, va anar en detriment de mesures de reactivació econòmica, com passava a Catalunya, l'Estat i Europa. "L'àmbit local té moltes limitacions per tal de poder implantar aquestes mesures, així que s'ha fet poc", comenta el professor de la URV.

"L'empresariat pot tenir la sensació que mai es fa prou per reactivar l'economia. I l'administració pot entendre que qui fa el que pot, ja no està obligat a més", assegura el president de la Cambra. No obstant, Sanromà considera que durant els últims mesos s'ha produït un gir postiiu de la regidora de Promoció econòmica i "s'han fixat uns objectius molt plausibles per aconseguir la reactivació". Precisament, el darrer any de Pellicer ha estat el del discurs de la recuperació econòmica, "gràcies" a les seves mesures; l'aprovació de diversos plans d'inversió, en part, gràcies a l'Estat, i el posicionament financer de Reus com una ciutat viable.

També cal tenir en compte que la la complicada situació econòmica viscuda per Reus s'ha vist agreujada pels continus impagaments de la Generalitat en matèria de Salut i el deute acumulat en aquest i d'altres àmbits municipals. Precisament, Pellicer rebia una bona notícia la setmana passada, la mateixa de l'operació policial de la Guàrdia Civil, quan veia que les arques municipals ingressaven 54,9 milions d'euros del Fons de Liquiditat de la Generalitat. Durant aquesta anys, l'oposició li ha retret a l'alcalde no haver fet suficient per cobrar els diners de l'ens autonòmic i l'ha acusat de defensar abans els interessos de partit que els de ciutat.

Per últim, el govern municipal ha hagut d'afrontar la renovació del crèdit del nou Hospital, una part del qual -34,9 milions d'euros- vencia el 22 d'abril de 2015. La solució ha estat l'allargament de les quotes financeres, amb un sobrecost pels interessos que es preveu en 8 milions d'euros. Les negociacions per aconseguir l'acord amb els sis bancs van ser intenses i plenes d'entrebancs, davant les condicions inicials del crèdit, que contemplava, entre d'altres qüestions, la pignoració dels ingressos del CatSalut per al funcionament de l'Hospital de Sant Joan, en cas d'impagament.

El 'problema' de Metrovacesa

La situació financera de l'Ajuntament de Reus va aixecar l'ala després de trobar una solució al 'problema' de Metrovacesa. La constructora tenia aturat el projecte al parc de Sant Jordi, des de fa anys, i el consistori necessitava els diners del cànon per fer front al pagament del crèdit de la fira. Amb els venciments a tocar, l'alcalde, Carles Pellicer, i la primera tinent d'alcalde, Alícia Alegret, van aconseguir un acord de darrera hora -després de suspendre la el contracte inicial- que garanteix el cobrament dels diners i l'obertura del centre comercial a finals de 2015. Això sí, Metrovacesa s'estalvia part del cànon signat amb l'anterior govern i es beneficia d'una inversió pública de 3 milions d'euros per l'aparcament soterrani, malgrat que les places municipals del voltant no es troben plenes.

"És un projecte que pot ser positiu però sempre que es busqui un encaix en el context copmercial de Reus. Si només es produeix un desplaçament de compradors sense increment de resultats per al petit comerç, pot ser dolent", afirma el professor d'Economia de la URV, Antoni Terceño, qui adverteix que el centre ha de tenir espais diferenciats d'oci i no apostar "per una repetició mimètica de franquícies que en molts casos ja existeixen a la ciutat". Durant aquests anys, amb una situació econòmica dolenta, el govern municipal no ha pogut fer grans inversions en promoció del comerç, un fet que ara l'alcalde vol revertir amb els impostos que rebi de Metrovacesa.

Per al president de la Cambra de Comerç, Isaac Sanromà, calen mesures efectives d'esímul per aconseguir que el centre comercial a cel obert no es ressenteixi amb l'obertura del Centre Comercial La Fira. "És indispensable generar sinèrgies entre una realitat i l'altra que permeti afavorir, en totes les direccions, els fluxos comercials que generaran", assegura. En aquest sentit, una de les queixes més repetides pels comerciants del centre durant aquest mandat és el canvi al nou Hospital de Sant Joan, que ha desplaçat un fluxe important de compradors. De moment, en aquestes instal·lacions s'ha implantat la nova Agència de Promoció de Ciutat.

L'Aeroport de Reus i el turisme

Una de les polítiques més insistents del govern municipal, format per CiU i PP, és el de la captació de turistes. Durant aquest mandat, els russos s'han fet amos i senyors a l'estiu, i s'han eregit com autèntics salvadors de temporada per a molts comerciants. A banda de la nova seu de l'Agència de Promoció de Ciutat, la gran aposta d'inversió del mandat ha estat la remodelació del Gaudí Centre, finançat per la Unió Europea i que ha posat a l'espai entre els capdavanters en tecnologies a tot l'Estat espanyol. L'increment de visitants ha estat progessiu al llarg d'aquests anys, malgrat que el darrer exercici el mercat rus ha patit una recessió.

La majoria dels turistes, però, arribaven o bé a Barcelona o a Reus però amb un vol xàrter. I és que l'aeròdrom reusenc ha sofert una espectacular baixada de passatgers i de nombre de vols, agreujada per la implantació de Ryanair a la terminal 2 de l'Aeroport del Prat. Malgrat que la gestió de les instal·lacions és estatal, la Taula de Promoció de l'Aeroport de Reus, formada per la Generalitat i entitats locals, ha estat incapaç de trobar noves rutes. Fins i tot, les instal·lacions aeroportuàries es van tancar durant un hivern.

El principal motiu d'aquesta situació és, segons Antoni Terceño, "una manca de planificació global dels espais aeroportuaris de Catalunya". El professor de la URV opina que la revitalització de l'aeròdrom passa "substancialment" per un increment del moviment turístic de la Costa Daurada. En aquesta mateixa línia es manifesta el president de la Cambra: "si a Ryanair li posem tan fàcil operar des de Barcelona i no té cap al·licient afegit per fer-ho des de Reus, és de calaix uina serà la seva elecció".

Preguntats per nous elements que pugui vendre la ciutat a l'exterior, tan Terceño com Sanromà coincideixen a dir que cal construir un espai atractiu per a les empreses, afegit a d'altres conceptes com el comerç, modernisme, Gaudí, el vermut o la restauració. Precisament, una de les qüestions més debatudes durant el mandat per afavorir als emprenedors és la finestreta única, que a hores d'ara continua sense existir, malgrat els compromisos fixats al pressupost de 2015, a petició d'Ara Reus, i les promeses que fan els partits en campanya electoral.

Feu clic sobre qualsevol fotografia per iniciar el passi de diapositives

reusdigital.cat Reus Diari Digital la fira centre comerical

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics