D'ençà de les primeres eleccions municipals fins a data d'avui, vint-i-sis dones diferents s'han assegut a l'escó del plenari municipal de Reus, una xifra equiparable a la d'altres municipis catalans en aquest mateix període de temps. Parlant en termes estrictament numèrics, es pot dir que l'evolució ha estat important: només dues dones van ser regidores, Maria Tarragó Artells i Assumpció Cuadrada Ornosa, en el primer mandat municipal (1979-83) mentre que a l'actual (2011-15) en són dotze, tenint presència en gairebé tots els grups municipals.
No només la participació política femenina en aquesta institució municipal ha canviat molt en aquests anys de democràcia municipal; la ciutat i algunes de les qüestions que preocupen la ciutadania també ho han fet d'acord amb un món molt més globalitzat i competitiu en el qual la pròpia memòria col·lectiva corre el risc de naufragar.
Per aquest motiu, la sèrie de reportatges Amb veu de dona. Política municipal i dones a Reus (1979-2013) pretén recuperar la majoria de veus possibles d'aquelles protagonistes en femení que un dia decidiren dedicar-se a fer política al seu poble i buscar respostes a les necessitats dels seus convilatans.
Les dones inunden les llistes electorals (2007-11)
A diferència del que va passar durant dècades, la posada en marxa d’una legislació determinada que vetllava per la presència femenina en les llistes electorals entre altres matèries (Llei Orgànica 3/2007, de 22 de març, per la igualtat efectiva de dones i homes) va influir determinantment en la plasmació de les candidatures de les vuitenes eleccions municipals després de la recuperació democràtica.
D’aquesta forma, en la llista socialista les dones tenien presència en els següents termes: Misericòrdia Dosaiguas (4), Rosa Garrido (5), Teresa Felip (6), Teresa Pallarés (7), Martina García (11), Maria Rosa Costa (13), Maria Aguila (16), Amelia Besora (18), Amalia Ferrer (21), Pilar Osete (22), Rosario Espinosa (26). D’aquest grup, van resultar escollides quatre dones, de les quals la situada al lloc sisè va renunciar a la seva acta de regidora abans de prendre possessió.
Molt semblants eren els llocs en què CiU va situar a les seves candidates femenines: Teresa Gomis (4), Dolors Sardà (5), Angela Tello (8), Noemí Llauradó (10), Mariacel Gala (13), Angela Pla (15), Filiberta de Haro (17), Silvina Santoro (19), Aurelia Gili (22), Antònia Giménez (23) i Neus Segrià (27). A la llista convergent encapçalada de nou per Carles Pellicer, n’hi van sortir electes tres.
Per segona i darrera vegada, ERC va confiar en Empar Pont per encapçalar el seu cartell electoral de les municipals. La resta de companyes que l’acompanyaven eren Montserrat Claramunt (3), Dolors Cros (5), Engràcia Jiménez (8), Anna Ribes (10), Roser Aguiló (12), Alba Maluenda (14), Elmina Subasic (16), Josepa Esparza (19), Misericòrdia Vinaixa (19), Carme Asens (23) i, en darrera posició de la llista, Maria Montserrat Barenys (27).
En substitució de M. Teresa Vallverdú que únicament va romandre un mandat a l’ajuntament, la coalició ICV-EUiA va situar una altra dona, Pilar Pérez, en el número 2 de la candidatura. A més d’ella, la papereta ecosocialista incloïa altres dones: Montserrat Foraster (5), Pastori Roldan (6), Noemí Hernández (8), Teresa Escoda (9), Charo Romano (11, independent), Magda Gavilán (14, independent), Neus Valdivieso (15), Amparo García (17), Meritxell Llésera (19), Rosa Tort (22), Montserrat Escobar (24) i, gairebé tancant la llista, M.Teresa Vallverdú (26).
El ja veteraníssim Miquel Ángel López Mallol, líder del PP, que enfilava el seu cinquè mandat en el consistori reusenc va confiar el número 3 a la jove Alícia Alegret, que havia assessorat al grup municipal al llarg del mandat municipal. Alegret anava acompanyada de Dolors Compte (5), Montserrat Duch (7, independent), Rosa Mancebón (9, independent), Josefa Soler (11), Maria Asunción Sánchez (12), Maria Cristina Fernández (15), Cristina Novoa (18, independent), Andrea Laura Bertoni (19), Concepción Simón (20, independent), Ana Rubio (22), Misericòrdia Llauradó (23) i Teresa Albors (26).
La sorpresa de les eleccions va ser la irrupció de la Coordinadora Reusenca Independent (CORI) al consistori després d’haver-ho intentat ja en una ocasió anterior sense èxit. La llista encapçalada per Ariel Santamaria tenia la primera dona situada en el número 3, Misericòrdia Alegre, que anava acompanyada de Katharina Stojanov (5), Marisa Fargas (8), Jordina Casanovas (10), Marta Clos (14), M de los Ángeles Córdoba (15), Adela Martí (19), Raquel Òdena (20), Rosa Lluís (22), Laia Vinaixa (23), Pilar Soria (26) i Aida Moragues (27).
Como es pot apreciar repassant les candidatures, a causa de l’augment de població, la ciutat de Reus va veure augmentat en dos regidors més el nombre de membres del futur saló de plens que fins aleshores estava fixat en 25 escons.
Resultats electorals i repartiment del govern
Al respecte dels resultats electorals, la ciutadania va concedir als partits d’esquerres una majoria que va sumar i va fer possible un nou tripartit que –això sí- va tenir un marge mínim davant dels partits de l’oposició (14 vots del govern davant 13 de l’oposició). En concret, a les eleccions del 27 de maig de 2007 el PSC va aconseguir 12.091 vots i 10 regidors, CiU 8 regidors i 9.109 vots, el PP 4.703 suports i de nou 4 regidors, ERC 2.851 vots i 2 regidors, ICV-EUiA 2.483 vots i també 2 regidors i la Coordinadora Reusenca Independent (CORI) 1.831 vots i un regidor.
Precisament, l’entrada de la CORI va ser un element distorsió de l’ecosistema polític clàssic de la ciutat. Una entrada que va generar propostes sorprenents als plenaris municipals -quan no provocadores en la majoria dels casos- i que no es va acabar de pair des de la presidència del ple. De fet, l’alcalde Lluís Miquel Pérez va limitar la presència d’aquest grup a les societats anònimes municipals i, per extensió, al hòlding d’empreses, Innova. No va ser fins la creació d’Epel Innova, el 2008, que Santamaria va poder formar part d’aquesta divisió del hòlding esmenant -de manera molt parcial- el greuge que havia sofert el seu grup.
El pacte de govern -el darrer- entre PSC, ERC i ICV-EUiA va fer que el consistori tornés a estar dividit en grans àrees de gestió. En aquesta ocasió, es va tractar de 9 àmbits concrets més dues regidories adjuntes a Alcaldia (Guàrdia Urbana i Coordinació de Polítiques Socials i Transversals). Dels 9 àmbits establerts, 4 estaven encapçalats per dones: l’àrea de Benestar dirigida per Rosa Garrido (PSC), la d’Educació i Formació per Misericòrdia Dosaiguas (PSC), la de Cultura que gestionava Empar Pont (ERC) i la de Participació i Ciudadania que dirigia Pilar Pérez (ICV-EUiA). Malgrat que la gestió del Casal de les Dones va quedar dintre de l’àrea de Participació i Ciutadania, les Polítiques Transversals de Gènere van quedar en l’àmbit d’una de les àrees adjuntes a l’alcalde i gestionades pel regidor socialista Eduard Ortiz.
A més, la regidora Teresa Pallarès (PSC) com a responsable del Patronat Municipal de Turisme va quedar enquadrada en l’àrea de Promoció que gestionava Josep Morató i Martina García (PSC) en la d’Educació i Formació sota la batuta de Dosaiguas.
A diferència de l’anterior mandat, Empar Pont (ERC) va ocupar la segona tinència d’Alcaldia. De fet, la formació republicana va patir un destacat retrocés electoral després dels excepcionals resultats de quatre anys enrere. Empar Pont atribueix la pèrdua de vots a que “vam treballar molt en el despatx i poc al carrer i la comunicació no va ser la adequada” malgrat que afirma que el volum de treball entre 2003 i 2007 va ser molt important gràcies als recursos que van arribar des de la Generalitat de Catalunya i que van permetre precisament la realització de moltíssims projectes a la ciutat. En l’àmbit concret de Pont, aquests fons van servir per a planificar i realitzar més de mitja dotzena de centres educatius entre el 2003 i el 2011 coincidint, a més, amb l’increment demogràfic de la ciutat que requeria de la construcció de noves escoles.
Després del seu pas per Ensenyament durant l’anterior mandat, Pont va gestionar l’àrea de Cultura en la legislatura 2007-11, fet que inicialment va generar certa sorpresa en cercles polítics de la ciutat. De fet, però, Pont va definir aquesta àrea com “el vell bastió d’ERC” en la gaseta municipal de l’Ajuntament de juny de 2007. L’exregidora afirma que els inicis van ser difícils perquè era un departament gran i havia començat la crisi i les retallades i, a més, afirma que “em vaig trobar una àrea totalment jerarquitzada, i compartimentada a la qual vam arribar una regidora i unes assessores i al principi no ens feien cas”.
Després d’aplicar-se a fons durant els següents quatre anys, Pont opina que es va aconseguir començar a assolir objectius i que “gaudia” amb la tasca però que “veia que 4 anys eren pocs” per a rematar el treball. L’ampliació de Cal Massó (un centre destinat a l’art contemporani), el treball relacionat amb la Festa Major que va representar la declaració de Sant Pere com a Festa Patrimonial d’Interès Nacional per part de la Generalitat el 2010, o el disseny del pla municipal de biblioteques, són algunes de les consecucions que destaca l’exregidora d’aquesta etapa que va cloure el seu pas per la política més activa.
Relacions enterbolides amb ICV-EUiA
Tot i que el pacte dels integrants del tripartit local es va subscriure de nou sense entrebancs el juny de 2007, ben aviat un tema va enterbolir les relacions entre els socis de govern. Des de pràcticament la nova constitució del nou ajuntament una campanya de part dels treballadors del servei de recollida i neteja de la ciutat acusaven al nou regidor de Medi Ambient, Ernest París, d’intentar perjudicar-los i demanaven el compromís de l’ajuntament per prorrogar el contracte amb FCC alhora que exigien que es negociés el conveni col·lectiu del servei abans que s’adjudiqués la nova contracta.
Mentre que la postura del PSC i ERC va ser de contemporanitzar amb les demandes del col·lectiu, els ecosocialistes, que gestionaven la cartera responsable d’aquestes decisions, van decidir en assemblea de militants si havien de mantenir l’acord amb els socis o replantejar-se l’acord. No cal dir que l’oposició formada per CiU, el PP i la CORI van treure rèdits també de la situació. Finalment, l’assemblea d’ICV-EUiA va donar llum verd al manteniment de l’acord que va continuar fins al final del mandat.
