Dissabte, 16 de Gener de 2021

'Si hagués de triar una paraula per definir el que fem, jo diria amor'

Amb vint anys de trajectòria, l’Associació de l’Alzheimer i altres Transtorns Neurocognitius de Reus i Baix Camp ha aconseguit visibilitzar la malaltia i convertir-se en referent al territori.

04 de Novembre de 2020, per Redacció
  • Cedida

  • Cedida

  • Cedida

  • Cedida

Arribo allà on m'han indicat des de l'Associació d'Alzheimer i altres Trastorns Neurocognitius de Reus i Baix Camp. Estan ubicats a les instal·lacions que la Fundació Rosa Maria Vivar va construir per als usuaris de l’associació. Mentre entro per la porta ja puc observar que l'indret és fabulós i les instal·lacions estan pensades a consciència per tractar persones que travessen el procés d’aquesta malaltia en les seves diverses etapes.

Creuo la mirada amb alguns dels usuaris i puc percebre en els seus ulls que estan a gust, que malgrat molts no saben ben bé que els hi passa i altres recorden amb prou feines qui són, a allà se senten estimats i això els aporta aquella mena de d’afectuositat que tan necessària deu ser en moments així. Segueixo visitant l'indret. Des de l'associació l'anomenen Centre Terapèutic i Unitat de la Memòria. Les parets i el terra són de fusta, els finestrals enormes, la llum en major part ve del carrer i això fa que puguis mirar amb claredat i de manera relaxada.

Hi ha un hort-jardí que permet gaudir de l’escalfor del sol inclús durant els mesos d’hivern. L'aroma és càlid com càlida és la rebuda que ens fa la directora del centre, la Maria Jesús Lerin.

Com comença tot

“Vaig començar com a voluntària”, ens explica, “d'això fa més de 20 any i durant tot aquest temps he intentat posar veu a persones amb la malaltia de l'Alzheimer”. Lerin empatitza amb les persones d'avançada edat i amb les persones malaltes. “És impossible dedicar-te a aquesta feina si no tens una part vocacional que es complementa amb la professional. Hi ha coses que no s’aprenen i que ja venen amb un mateix. La meva mare sempre m’explica que quan jo era petita i anàvem al parc sempre parlava més amb la gent gran que amb els nens, suposo que alguna cosa innata dec tenir”, ens diu.

Quan ella va començar, es va trobar que les persones malaltes d'Alzheimer estaven aïllats a casa, gairebé no sortien al carrer, era una malaltia poc reconeguda i amb molt de patiment per a les persones i els familiars que la patien. Podien estar aïllats a casa dies i dies sense obrir la porta, ningú sabia ben bé com poder afrontar aquella malaltia, aleshores tan poc estudiada i al mateix temps tan desconeguda per la gran majoria de la societat.

La Maria Jesús, tècnica en cures d’infermeria de professió, va començar en una petita sala del CAP de Sant Pere de Reus, que va demanar de forma altruista per poder començar a ajudar a aquelles persones. Al principi eren pocs usuaris, de mica en mica va anar detectant a persones que necessitaven la seva ajuda, ajuda totalment altruista i implicada, realment un tarannà vocacional que va servir com a motor per impulsar el que ha acabat sent l'Associació d'Alzheimer i Altres Transtorns Neurocognitius de Reus i el Baix Camp, un referent a nivell de país i que també serveix de referència a altres centres i estaments que no dubten en demanar consell a una associació que l'avalen més de 20 anys d'esforç, rigor i implicació amb les seves persones usuàries.

La professionalització de l’Associació

Al CAP de Sant Pere de Reus van acabant sent un grup de 10 persones en una petita habitació (sala) i es va veure la necessitat de trobar un espai més gran per poder tirar endavant els anhels de l'associació. Va haver-hi un contacte amb l'Ajuntament de Reus des del qual es va cedir un espai al Centre Cívic Ponent, un espai compartit que cada cop que l'havien d'utilitzar s'havia d'adequar per les necessitats dels usuaris, però tot i els entrebancs va ser una bona aportació per continuar creixent donant suport als usuaris i als seus familiars. L'època del centre cívic va ser determinant per l'associació, ja que va augmentar el nombre d'usuaris i dies d'activitat. En un principi era de tres dies per setmana, però es va anar augmentat en relació amb la demanda.

En aquell moment va ser quan l’associació va proposar a Maria Jesús Lerin contractar-la professionalment. Va ser un moment d'inflexió per tot plegat, l'associació feia un pas important i la Maria Jesús tenia un dilema sobre la taula, deixar la seva professió per dedicar-se a les persones usuàries de l'associació. Tot i la complexitat de la decisió, va fer cas al seu cor i aquell gest ha esdevingut una de les aventures més boniques del territori, ja que més de 20 anys després l'Associació d'Alzheimer i Altres Trastorns Neurocognitius de Reus i el Baix Camp, formada per familiars de persones afectades per aquesta malaltia i professionals entregats a la causa, és la veu d'unes persones que han deixat de ser invisibles a casa nostre.

Surto per la porta amb aquella sensació d’haver descobert l’ànima de tot plegat, aquella entrega incondicional de fer del teu ofici la teva passió. I mentre marxo cap a casa penso en l’última frase que m’ha dit la Maria Jesús Lerin abans d’acabar la conversa “Si hagués de triar una paraula per definir el que fem, jo diria amor”.

Feu clic sobre qualsevol fotografia per iniciar el passi de diapositives

alzheimer reus reusdigital
alzheimer reus reusdigital
alzheimer reus reusdigital

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics