'Si un habitatge digne no té ni aigua ni llum, no pot ser considerat digne'

"La PAH i l'APE som cosines germanes: un habitatge digne, si no té ni aigua ni llum, no arriba a ser un habitatge digne", sentencia Sandra Casanova, membre de la PAH de Reus. Per parlar d'aquesta lluita compartida, des de l'entitat reusenca es va organitzar una xerrada al Casal Despertaferro aquest passat dimecres al vespre amb Maria Campuzano, portaveu de l'Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) de Catalunya. 

Casanova apunta que durant la crisi sanitària (i també en aquest nou context) s'ha incidit molt en la necessitat d'una higiene constant, però que hi ha "moltes persones que no tenen accés a aquesta neteja". "El 90% de la nostra assemblea són famílies que estan recuperant l'habitatge, i estan completament desemparades respecte als subministres". Celebra que, després de molt temps de lluita per part de l'APE, s'ha aconseguit que la Generalitat pressioni a les subministradores perquè cedeixin a ajudar les famílies que no poden pagar les factures. "L'administració no s'ha de fer càrrec d'aquest deute", explica Casanova, "sinó que les ajudes socials han d'anar dedicades a altres qüestions com beques per a llibres, aliments o habitatge, però no per al subministrament quan hi ha un milionari darrere que pot pagar-ho".

L'embat de la Covid-19 també ha fet créixer el nombre de famílies que han demanat assessorament a entitats socials. Moltes persones han recorregut a la PAH perquè "mai els havia passat el fet de no poder assumir el cost del lloguer o la hipoteca", assenyala Casanova.

Casanova recorda que durant l'acte es va parlar dels comptadors solidaris, que tenen com a objectiu instal·lar un comptador durant un temps determinat perquè la família tingui subministrament fins que millori la seva situació econòmica. "Aquí a Reus hi ha una certa hostilitat a posar aquests comptadors solidaris", constata Casanova, qui també carrega contra la regidora de Benestar Social, Montserrat Vilella: "No és capaç de reconèixer les persones recuperadores d'habitatge, creu que totes som delinqüents". Casanova reconeix que "això no es plat de bon gust per a ningú" i conclou: "Tots volem viure legalment i dignament".