Les instal·lacions de firaReus són l'escenari, aquest divendres, de la jornada jornada Municipis per viure: estratègies per encarar el futur, emmarcada en el desenvolupament del Pla estratègic de ciutat Reus horitzó 32. Amb una assistència d'unes 200 persones, segons l'ACN, el programa de la trobada conté debats, taules rodones i ponències d'experts diversos en àmbits com l'economia social o el desenvolupament vist amb perspectiva de gènere.
Pla pilot per desenvolupar la Renda bàsica universal
Ha intervingut en la jornada la consellera de Presidència, Laura Vilagrà, qui considera la implementació de la Renda bàsica universal com "una iniciativa prioritària" pel Govern i que als pressupostos de 2022 es destinarà 4 milions d'euros pel pla pilot del qual s'ha debatut a la nostra ciutat, durant una de les taules rodones de l'acte a firaReus. Vilagrà ha fet una crida a la "col·laboració" entre la Generalitat i els ens locals per tirar endavant la "transformació feminista, verda, social i democràtica" de la societat.
"Per fer-ho possible ens cal treballar plegats des de la cooperació i entesa mútua entre el Govern i el món local", ha dit Vilagrà. A la taula rodona en qüestió, Noves polítiques socieoconòmiques: les persones al centre, hi ha pres part el cap de l'oficina del Pla Pilot per implementar la Renda Bàsica Universal, Sergi Raventós. Aquest ha apuntat que les desigualtat socials tenen diferents conseqüències, també per a la salut de les persones, i ha exposat que l'impuls d'una mesura podria contribuir a l'empoderament dels "més vulnerables". "Perdre la feina, si es disposés de la Renda bàsica universal, seria menys angoixant", ha argumentat. Igualment s'ha referit a projectes cooperatius i col·laboratius arreu del món, que a partir d'un suport econòmic "han pogut ser viables" i augmentar la "prosperitat d'un territori".
Al seu costat, la directora del Mas Carandell de Reus, Montse Pagès, ha comentat algunes de les accions que es promouen des d'aquest centre per fomentar l'ocupació, així com els plans que s'han treballat per combatre les conseqüències econòmiques, socials i laborals de la pandèmia. Ha completat la taula rodona la cap de comunicació de la Fundació Surt, Carme Porta, qui ha reflexionat sobre les desigualtats existents en un context com l'actual. Entre altres idees, ha reivindicat l'empoderament del "col·lectiu" abans de "l'invidual".
La mirada feminista
Abans, la doctora en Sociologia i directora del departament d’Empresa de la Universitat de Girona, Cristina Sánchez Miret, qui ha centrat la seva intervenció en la construcció social amb perspectiva de gènere. Ha assenyalat que "si volem fer un canvi real, només el farem amb una mirada feminista, l'única que és inclusiva".
La jornada ha comptat amb les intervencions dels representants polítics locals. És el cas de la vicealcaldessa, Noemí Llauradó; i del batlle, Carles Pellicer, qui és previst que tanqui la sessió. En aquesta s'han inclòs les aportacions de professionals destacats en els seus àmbits, des de la recerca, la mobilitat, l'economia o la planificació estratègica. 
