-
La presentació de l'estudi ha reunit 200 professionals del sector
Marc Busquets
Les instal·lacions de firaReus han acollit aquest dimarts la presentació d'un estudi que avalua les relacions entre la violència masclista i les malalties mentals. La jornada, que s'ha allargat fins al migdia, ha aplegat 200 professionals del sector i ha comptat, a més, amb la col·laboració de la regidoria de Benestar Social del consistori. El treball, que du per títol 'Violència masclista i malaltia mental. Repercussió en el tractament penal i execució', ha estat becat per Centre d'Estudis Jurídics i Formació Específica del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya i les seves autores són el tàndem format per les metgesses forenses Ana Belén Gallo i Aina Maria Estarellas. "La violència masclista és una preocupació social i hem d'estar motivats per combatre-la", ha apuntat la primera a l'hora de descriure el context de l'afer. "L'èxit el tindrem el dia que el nostre treball tingui repercussió per dissenyar polítiques preventives en aquesta matèria", ha subratllat.
187 casos d'agressors estudiats
Gallo, que també és graduada en Dret, ha exposat que el treball ha permès l'observació que "en l'àmbit judicial hi ha recursos personals i instrumentals per valorar de manera adequada el risc" que suposa la malaltia mental en determinades situacions de conflicte lligades a la violència masclista però ha alertat de "la manca de sol·licituds de pericials" dels casos detectats. Pel que fa a les conclusions, la metgessa ha revelat que l'estudi (desenvolupat durant tot l'any passat) no ha trobat l'existència d'un "perfil específic" d'agressor masclista, si bé s'ha detectat una prevalència de malaltia mental alta. La població del treball de les professionals (187 homes denunciats per delictes de violència de gènere) "és esbiaixada", segons Gallo, però en tot cas "prou significativa" com per avaluar la situació.
Un altre dels aspectes detectats en el treball i que han tractat les metgesses vincula les conseqüències que una malaltia pot tenir "en determinats comportaments" dels agressors. En aquesta línia, Estarellas ha apuntat que "els trets psicològics dels agressors o els quadres d'actituds masclistes i d'instrumentalització de la violència" són, de fet, el factor més relacionat amb les agressions finals. "En diem distorsions cognitives i es manifesten a partir d'idees com són la sensació que la dona és una possessió", ha argumentat. La malaltia mental, després de tot, pot donar-se en tot tipus de poblacions, ja siguin penitenciàries o d'altres. "No hi ha una malaltia mental específica, per tant, que expliqui la violència masclista", ha conclòs, "ni un perfil de malalt psicopatològic determinat". Sí que hi ha, això sí, trets psicològics comuns fonamentats en l'àmbit educacional i cultural de l'agressor.
Aplicacions preventives
El treball contempla altres factors, tals com el consum d'alcohol dels agressors. "No justifica les agressions, sinó que de fet sabem que minva la capacitat d'autocontrol de la conducta violenta, però no és l'agent causal d'aquesta", ha detallat posteriorment. Per tot plegat, el treball del duet proposa que es donin a conèixer instruments i tècniques que tenim per avaluar i detectar factors de risc" per prevenir conductes masclistes, així com la implantació de l'hàbit d'observar els denunciats de manera sistemàtica i organitzada, operació que ha de ser realitzada en l'àmbit jurídic per un metge forense i amb formació en perspectiva de gènere per conèixer "els factors culturals" que poden desembocar en una agressió.
La jornada, que ha inclòs una taula rodona final, ha comptat també amb la presència de la regidoria de Benestar Social de l'Ajuntament de Reus, Montserrat Vilella. "Que haguem reunit 200 professionals en aquest acte evidencia que es tracta d'una qüestió que interessa", ha destacat. "El que hem fet des de Serveis Socials és posar a disposició dels nostres professionals l'estudi de les metgesses forenses Gallo i Estarellas, quelcom que ens sembla de vital importància", ha explicat en acabat. "Fins ara potser ens havíem fixat molt en les víctimes, però no tant en els agressors. I si volem incidir allà on cal, cal que valorem el seu perfil", ha avançat. La coordinadora de l'Institut Català de les Dones (ICD) a la demarcació, Lídia Bargas, ha pres part en la trobada. Vilella ha apuntat que aquesta farà arribar l'estudi a la presidenta de l'organisme, Teresa Maria Pitarch, "per tal que pugui ser compartit a tot el país".
