Un institut ple d'història

L'edifici de l'actual Institut Salvador Vilaseca està ple d'història. Ha estat un convent franciscà, una presó i hospital de sang, i, finalment, un centre educatiu. També va tindre una infinitat de noms abans de, finalment, denominar-se IES o INS Salvador Vilaseca.

Tot va començar l'any 1488, quan després d'una gestació de quaranta-un anys, una comunitat franciscana vinguda d'Aragó es va establir al nou convent, el convent de Santa Maria de Jesús, que va ser construït als afores de la ciutat. Aquest convent va complir la missió d'oració, estudi, ajuda als necessitats, cura dels empestats, enterraments, i més tard, docència. El 1731, l'edifici quedà petit i necessità una sèrie de restauracions que acabaren el 1772, amb la benedicció de la nova església de Sant Francesc, nom que rebrà, a partir d'aquest moment, el convent. Amb aquesta restauració es donarà lloc a la configuració arquitectònica general que es conserva avui dia.

Les tropes franceses a les ordres del mariscal Suchet van utilitzar el convent com a presó i hospital de sang, i van deportar els franciscans a França, durant la Guerra del Francès (1808-1814), i quan els franciscans van tornar un cop aquesta va acabar, es van trobar amb el convent en un estat desastrós. La vida dels frares va seguir amb normalitat, fins que el 1835, van ser acusats de ser responsables de l'epidèmia de còlera, a més de ser declarats partidaris de la causa carlina. Això va fer que la nit del 22 de juliol de 1835, el convent fos assaltat i incendiat, i fins i tot, alguns dels frares foren assassinats. Després d'això, els frares van abandonar el convent.

Centre de docència

Com a centre de docència va començar a funcionar el 1838, quan s'establí el primer centre d'ensenyament, creat pel mestre Pere Coll i Poudevila, qui va obrir una escola per ensenyar matemàtiques. El 1844, quatre anys després que l'Ajuntament de Reus fes una petició demanant la propietat a Madrid, es van crear dues escoles públiques i una classe de llatinitat. Un any després, a l'edifici conventual, es va obrir un col·legi elemental superior que poc després va deixar d'existir perquè l'Estat va canviar el pla general d'estudis. L'1 de març de 1858, l'Ajuntament cedí als escolapis part de l'edifici de l'exconvent on instal·laren les Escoles Pies, un col·legi de primer i segon ensenyament, que hi va ser fins al 1970, quan els escolapis són substituïts per professors laics, i passa a ser Institut Lliure de Segon Ensenyament.

A l'antic convent s'instal·là l'Escola Lliure del Notariat, el 1872, però dos anys després va haver de tancar per la nova reforma d'ensenyament. No obstant això, el 1875 tornà a ser obert i començà a ser regit per l'Ajuntament, que intervindrà amb el seu finançament i el nomenament i règim dels professors. Rebrà el nom de ‘Instituto de Segunda Enseñanza de Reus’ i el seu primer director va ser l'il·lustre reusenc Eugeni Mata. El seu nom canvià el 1901, passà a ser 'Instituto General y Técnico', fins al 1924, i passarà a ser un centre d'àmbit de la demarcació el 1902.

Fins a l'esclat de la Guerra Civil, l'institut va començar a acumular un notable patrimoni bibliogràfic, de material de laboratori i d'estudi de les ciències. L'Escola Lliure del Notariat no va ser l'única escola que es va instal·lar al convent per a després anar-se'n; el 1923, es va crear la ‘Escuela de Artes e Industrias de Reus’, però el 1935 es traslladà al Vapor Nou.

La vida docent anava bé al centre fins que el 1936, amb l’aixecament feixista, va patir conseqüències negatives com la marxa de diversos alumnes. A la mateixa vegada, però, es van incorporar nous professors. Amb l’evolució a pitjor del conflicte, l'aviació franquista bombardejava la població reusenca regularment i l'església de Sant Francesc va passar a ser un magatzem de material bèl·lic, cosa que va fer que el districte fos un dels objectius prioritaris de l'aviació rebel, obligant a què l'any 1938 les classes se suspenguessin.

Una vegada la guerra va acabar, les classes van tornar, però l'institut va passar a dir-se el ‘Instituto Nacional de Enseñanza Media’, on s’impartien els ensenyaments de Batxillerat. Durant la dècada dels anys 1940 es feren grans millores al centre; es va suprimir l'Escola Nacional de Primària que estava al segon pis, fent que tot l'edifici fos per a l'institut, i es va passar de tenir un equip docent de divuit a vint-i-tres professors.

D’Antoní Gaudí a Salvador Vilaseca

Malgrat que des de 1951 l’institut passa a ser denominat d’Antoni Gaudí, no és fins al 1954 que aquest nom es fa oficial. La ciutat de Reus va començar a créixe, i  a causa d'aquest boom demogràfic es va construir un nou edifici al Barri Gaudí, que va començar a funcionar el curs 1972-1973, i que va donar cabuda a l’institut que portava el nom de l’il·lustre arquitecte. L’edifici del convent, llavors, passa a convertir-se en una secció delegada en la qual s’impartia el Batxillerat nocturn.

No serà fins al curs 1974-1975 que es creà l’’Instituto de Bachillerato Mixto núm.2’ a l'edifici del carrer de Misericòrdia. Al juliol de l'any 1975, aquest nou centre, va passar a denominar-se oficialment ‘Instituto Salvador Vilaseca’, i al febrer del 1981 es va catalanitzar el nom. El 1996, passarà a rebre el nom d'IES Salvador Vilaseca, per la reforma educativa aprovada pel govern de l’Estat.

Als anys 90, es van crear aules noves, es va canviar la ubicació de la secretaria, del gimnàs i del bar menjador, i es va renovar la sala de professors. A la tardor del 2001 es van iniciar les obres de restauració del claustre i de les façanes, i també del manteniment del jardí. Durant el curs 2000-2001 es van celebrar actes amb motiu dels cent vint-i-cinc anys d'Ensenyament Secundari, l'ensenyament que va començar a l'antic convent de Sant Francesc i que ara s'imparteix en vuit centres de la ciutat de Reus.

Actualment, Montse Plans agafa el relleu de Misericòrdia Nomen, i serà la nova directora de l'Institut de Reus a partir del curs 2016-2017. L'Institut Salvador Vilaseca ofereix els estudis de Secundària i de Batxillerat, tant diürn i nocturn, de les branques humanística social, i científica tecnològica. Antoni Gaudí, Eduard Toda, Ramon J. Sender, Josep Maria de Segarra, Xavier Amorós, Gabriel Ferrater, Lluís Pascual i Josep Ribera Sans han estat alumnes d’aquest centre, entre altres noms destacats. Tots han conegut l’espai d’un edifici històric.