Dissabte, 28 de Novembre de 2020

Una bona comunicació entre periodistes i tècnics, clau en qualsevol crisi de salut pública

Una taula rodona desmunta part dels tòpics associats al càncer

10 de Maig de 2017, per Enrique Canovaca
  • Taller d'RCP a la jornada de 'Salut i Mitjans de Comunicació'

    Cedida

  • Cedida

  • Cedida

  • Cedida

Si una institució pública no informa, ho faran altres. Si un periodista no entén, pot crear una alarma innecessària. Els científics s'han mirat durant temps el melic. Moltes vegades no existeix una responsabilitat periodística, cal ser rigorosos i contrastar. La percepció del risc es treballa abans de l'existència d'una crisi. I una bona comunicació entre les parts (periodista, tècnics i societat) és clau per controlar l'alarma social en una crisi de salut pública. Són algunes de les idees exposades a la Jornada de 'Salut i Mitjans de Comunicació', celebrada, aquest dimarts a la tarda, a l'auditori de l'Hospital de Sant Joan de Reus, amb la presència de més d'una seixantena de persones.

Amb l'objectiu d'apropar la tasca dels experts sanitaris i la dels periodistes, que moltes vegades han d'estar en contacte sense entrendre les respectives feines, la jornada ha esdevingut un punt de reflexió interessant. El primer a prendre la paraula ha estat el secretari de Salut Pública de la Generalitat de Catalunya, Joan Guix, qui ha diferenciat entre la seva branca d'acció, "que afecta la comunitat", i l'assistencial, "que incideix directament en els individuals". D'aquesta diferenciació neix la paradoxa de Rose: "els afectats per un aspecte de salut pública pensaran que no reben cap benefici, i la resta no noatarà aquests beneficis".

No obstant això, Guix ha subratllat que una crisi de salut pública pot suposar la caiguda d'un responsable polític i que aquest tipus de situacions s'han de començar a treballar abans que passin, a través del disseny d'uns protocols d'actuació. L'objectiu pel responsable de Salut Pública és "controlar la percepció del risc", i per això, és important que hi hagi una bona comunicació amb el periodista, en la majoria de casos, directament, amb els tècnics i no pas els polítics. "Un periodista si entén malament, expressarà malament", ha reblat Guix, per després fer una mica d'autocrítica.

Qui també ha adoptat aquest posicionament crític ha estat el catedràtic de medicina de la URV i investigador en lípids, Lluís Masana, en una conferència dedicada al paper del científic en el marc de la societat. "El científic observa, no fa coses noves, no té la sensació d'haver de produir una comunicació, i per això, estem allunyats dels mitjans", ha afirmat Masana. Amb tot, el catedràtic opina ara que aquest posicionament és equivocat i creu que la ciència s'ha d'incorporar al coneixement cultural de la societat i que hi ha d'haver una formació i traspàs directe d'informació.

Els temps periodístics, diferents dels tècnics

Des de l'àmbit de la professió informativa, la presidenta del Col·legi de Periodistes de Catalunya a Tarragona, Sara Sans, ha fet un breu repàs sobre la transformació del sector amb les noves tecnologies, un fet que permet al lector, oient o televident ser actiu i obtenir informació d'altres vies menys tradicionals. Aquest fet ha canviat els temps periodístics i avui en dia una notícia s'ha de publicar amb immediatesa. En una crisi de salut pública, aquest criteri es pot girar en contra dels periodistes i de la societat, més si els tècnics o polítics són poc transparents, com en el cas dels nens afectats per enterovirus. Sans, per tant, considera clau una bona comunicació amb els tècnics, com sí que va passar en els casos de legionel·losi detectats a un hotel de Salou.

Per la seva banda, la investigadora i professora de la URV, Anna Sendra, ha centrat la seva intervenció en els processos de comunicació de la salut a les xarxes socials. Concretament, Sendra ha descrit com els malalts afectats per dolors crònics, que no tenen molta visibilitat als mitjans de comunicació, utilitzen les seves pròpies eines per tal de comunicar la seva situació individual. Com que l'afectat és proactiu i s'informa a través de les xarxes socials, existeix un major perill de desinformació.

Taller d'RCP i taula rodona sobre el càncer

La segona part de la jornada s'ha iniciat amb un taller pràctic dedicat a la Reanimació Cardiopulmonar (RCP), ja sigui de forma manual o a través dels aparells DEA, avui en dia presents en moltes instal·lacions públiques. Els assistents han après com col·locar les mans al pit, la força i la freqüència de les compressions o com saber si aquesta persona respira. Les professionals que han impartit el taller han insistit en la necessitat de formar la ciutadania, especialment, perquè les opcions de supervivència en una aturada cardíaca disminueixen considerablement després dels primers cinc minuts.

La trobada s'ha tancat amb una taula rodona dedicada al càncer i els mites que l'envolten, moderada pel metge i màster en Bioètica, Eduard Prats, i amb la participació del director de l'Institut d'Oncologia de la Catalunya Sud, Josep Gumà, el director de la Xarxa Oncològica de Catalunya ICO-ICS de l'Hospital Vall d'Hebron, Josep Sánchez de Toledo, i la psicooncòloga i presidenta de la Societat Espanyola de Piscoonologia, Agustina Sirgo.

"El càncer és una loteria, però pots comprar-ne números", ha afirmat el doctor Gumà, qui ha assegurat que només el 10% dels casos són hereditaris. "Cada vegada sabem més les causes, recomano menjar vegetals i fruita, no fumar i fer-te una tomografia a partir dels 50 anys", ha indicat. Per la seva banda, Sánchez de Toledo, dedicat a la cura del càncer infantil, ha subratllat el fort cop emocional que suposa per a l'entorn familiar un cas d'aquest tipus i ha reiterat que els tractaments per si sols no empitjoren la malaltia.

I aquí també entra en joc la percepció de la malaltia, les reaccions emocionals, l'estrès i les pors provocats per la notícia. "Està bé que el pacient es lamenti en un grau d'intensitat i durant un temps determinat, però sí això continua pot ser un problema, de la mateixa manera que aquells que no expressen les emocions", ha indicat Agustina Sirgo. "El pacient té por a morir i una vida saludable ja no t'immunitza de tot", ha conclòs Sirgo, qui ha reivindicat la tasca psicològica al voltant de la malaltia.

Feu clic sobre qualsevol fotografia per iniciar el passi de diapositives

reusdigital.cat Reus Diari Digital taller RCP salut i mitjans de comunicació
reusdigital.cat Reus Diari Digital taller RCP salut i mitjans de comunicació
reusdigital.cat Reus Diari Digital taller RCP salut i mitjans de comunicació

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (1)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Comentaris

Antonio Zaragoza Mercade  10 de Maig de 2017

LES VICTIMAS DEL PERIODISME

Els planteijament sobre la taula son molt correctes, pero el periodistes, malahoradament, no poden fer mes del que fan, Els que estan ben "aposentats" a les sevas poltronas no tenen cap problemas, pero no olvidem tot el personasl jove que ,inicianse, amb el periodiesm s'ha de buscar ala vida per on pot i si conve improvisar. Periodistes , repoters de premsa., radio televisio, son "esclaus" de algo que els i agrada (sense tenir en compte que molts son becaris)el treball que duen a terme es molt complicat.Aixo o saben totes les empresas , a les hores, que mes sel i ha de demanar aquest personal ?, Com deie al principi, els trevalls per investigar es poden fer des de una de despaxt, pero a la practrica, es completament diferent. Al temps.