Diumenge, 24 de Gener de 2021

'Una cursa de fons'

Usuaris del centre d'Alcohòlics anònims Reus exposen el seu testimoni per recuperar-se

05 de Maig de 2020, per Marc Busquets
  • Imatge de l'exterior de la seu d'Alcohòlics anònims Reus

    Marc Busquets

Després d'uns cinc anys al carrer de Sant Roc, Alcohòlics anònims Reus s'ha traslladat recentment a un local al carrer de Vila-seca. Encara queden uns quants retocs per fer. "És que l'altre lloc ens va quedar petit", exposa la M., una de les usuàries del grup. Aquest és l'únic centre a Catalunya on s'hi presta servei les 24 hores del dia i les 365 jornades de l'any. "Qui necessiti suport, que vingui a veure'ns", precisa per part seva R., un dels més veterans. "Això és una cursa de fons. La nostra és una lluita contínua, sense descans, i es basa en l'empatia", revela. I és que quan els visita algú a la recerca d'ajuda, i es despulla per exposar la seva situació, molts recorden l'experiència que els va dur a la beguda. "Ningú pot entendre millor un alcohòlic que un altre alcohòlic. Ens ajudem mútuament", subratlla la M. 

La junta informativa

Sigui per telèfon o presencialment (abans de la crisi sanitària), doncs, l'atenció és permanent. "Quan algú arriba, fem el que anomenem una junta informativa", explica la M. Es tracta d'escoltar, diu, què ha dut aquella persona a la seu d'Alcohòlics anònims Reus. "No jutgem ningú. Aquí ens és igual què ha fet o ha deixat de fer qui ens demana ajuda. L'alcoholisme afecta gent de tota mena, de tota classe social i de totes les nacionalitats", apunta un tercer integrant del col·lectiu, F. Tan sols hi ha un requisit, al grup. "S'ha de voler lluitar. Això no és per a tothom", precisa. "És aquí on m'he sentit més ben acollit. Sento que m'entenen, perquè tots passen pel mateix que jo", destaca. 

La M. apunta en la mateixa direcció. "Fa prop de 40 anys que m'entrevisten psicòlegs. He passat per diversos programes de rehabilitació, però no sempre he sentit que aquell hagués de ser el meu lloc", lamenta. De fet, ni tan sols a la família hi ha sempre l'actitud adequada. "El meu marit em va posar un ultimàtum, i els fills em demanaven que no begués. Però és que de debò que no ho poden entendre, perquè arriba un punt que no pots parar", admet. Ara bé, assenyala que els éssers estimats "són la clau" en un procés de recuperació "i de control". 

'Si no bevia no era ni capaç de dormir'

Amb tres filles i un parell de néts, B. les ha vistes de tots colors. "Res m'omplia. Crec que mai he estat feliç. Si no bevia no era ni capaç de dormir, i bevia perquè d'aquesta manera les coses no em feien mal", manifesta. Ara, però, es mira les coses des d'una altra pespectiva. "Cada dia que passes sense beure és un petit triomf. Tornar a veure els néts és un gran suport, i em sento millor, però no puc abaixar la guàrdia, perquè podria tornar a beure en qualsevol moment", admet.

Ajudar altres companys i usuaris també té una gran importància. "Quan arriben, alguns estan molt malament. I això et serveix d'alerta, perquè de cop recordes com vas arribar a estar tu, de malament", precisa B. L'experiència viscuda entre uns i altres crea un vincle que reforça el grup, exposen tots, i que aporta el necessari per seguir sense beure. A banda, tot plegat gira al voltant dels cèlebres 12 passos d'Alcohòlics anònims, tot i que ara s'aplica igualment a altres dependències. "És una guia, el camí que seguim", rebla B. 

 

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Reportatges