-
L'elaboració de vi i aiguardent va potenciar, a partir del segle XVIII, l'economia local
Arxiu/ Museu de Reus
En un anterior article, a Reusdigital.cat vam exposar la trajectòria de la destil·leria Massó. S'hi van elaborar tot tipus de begudes alcohòliques, algunes cèlebres, altres més peculiars. I és que la producció i la comercialització d'aquests productes han estat fonamentals en l'establiment de la ciutat com a referent econòmic al conjunt del país.
De fet, l'esplendor de Reus es va produir en part per esdevenir un gran centre elaborador de vi i aiguardent, amb un inici de relat que pot situar-se a les acaballes del segle XVIII. En aquells temps, els veïns van poder presumir de viure a la segona ciutat de Catalunya, ja fos per població o per la rellevància de la seva activitat.
La importància de la vinya
Capital econòmica i comercial del sud, doncs, el conreu dominant d'aquells anys va ser la vinya. En aquesta línia, Marc Ferran, Emili Giralt i Montserrat Nadal van fer constar a 'Vins i licors de Reus. L'elixir dels déus' (Pragma Edicions, 2004), que als termes de Reus, Riudecanyes i Riudecols, a mitjan segle XVIII, la vinya representava més del 60% dels conreus; a l’Aleixar, més del 50%; als de Cambrils i Riudoms, el 50%; i a Vilaplana, més del 40%.
En paral·lel, al nostre municipi s'hi va començar a produir, a nivell industrial, aiguardent. Un exemple, posem per cas, és que les autoritats locals de l'època es van veure obligades a haver de regular la destil·lació, ja que va ocasionar no pocs problemes de salubritat entre els reusencs que optaven per mètodes casolans i no sempre segurs d'elaboració.
'Reus, París i Londres'
Amb tot, el gran moment encara havia d'arribar. Va ser més endavant, uns anys més tard, amb el creixement de la demanda provinent dels mercats continentals i americans. D'aquí en va sorgir la popular màxima 'Reus, París i Londres', que encara perdura amb orgull en l'imaginari col·lectiu. Tot plegat va potenciar a més, de rebot, la indústria tèxtil. Els beneficis que va generar la producció de begudes alcohòliques va generar tal riquesa que l'empresariat va poder finançar altres activitats, ja a finals del segle XVIII.
Si avancem en el temps i ens situem al segle XX, l'activitat industrial relacionada amb el vi va sumar un nou producte que ara es reivindica com a referent i emblema reusenc i element de promoció a l'exterior: el vermut. No obstant això, altres empreses també van apostar amb èxit per fer licors de tota mena o vins per a les postres.
