Vermuts Rofes, de fàbrica de vins i vermuts a restaurant amb encant

Des que el visitant accedeix al celler dels Vermuts Rofes el sentit de l’olfacte suggereix tot un univers de sensacions. Un plaer al qual ben aviat se suma la descoberta d’un indret on la seva història s’integra de manera natural, sense gens d’artifici: cartelleria publicitària que recorda el passat, racons plens d’encant com la paret plena de ‘botellins’ monodosi, antigues màquines d’escriure que van aturar-se fa temps,...

Som a l’epicentre del que la família Rofes va bastir amb grans dosi d’esforç i que, avui, la quarta generació, ha adaptat com a espai gastronòmic que combina negoci i llegat familiar amb encert. Amb el tancament de l’antiga fàbrica, el 2007, els administradors del negoci, els germans Salvador i Maria Dolors Rofes, van plantejar-se donar continuïtat als punts forts d’aquesta empresa històrica al mateix temps que la reconvertien al camp de la restauració.

“La nostra idea sempre va ser mantenir l’espai i la marca i preservar el que era el nostre patrimoni”, comenta Salvador Rofes. D’aquesta combinació va néixer el restaurant Vermuts Rofes el 2010 tot just abans que l’actual moda d’aquesta beguda fos una realitat. “Està dins de la nostra cultura, la nostra tradició i sabíem que tornaria a resituar-se”, afirma Rofes, alhora que es mostra gratament sorprès per l’actual volada del consum d’aquest producte que els ha convertit en una mena de pioners en la seva aposta a Reus.

Aprofitant els espais històrics de l’antiga empresa, Vermuts Rofes ofereix al client diferents possibilitats: des de poder acollir grans celebracions al celler, trobades més íntimes als espais superiors de les antigues oficines o un restaurant diari amb opció de carta i menú. Lluny d’indrets més sorollosos i amb aglomeracions, el seu pati que connecta el celler amb les antigues dependències administratives també fa possible degustar un aperitiu de forma relaxada.  

L’expansió

No va ser fins el 1908 que la fàbrica de vins de Marcelino Rofes Sancho es va instal·lar al carrer Anselm Clavé des de la seva ubicació original. Posteriorment, el 1917, Rofes es va annexionar la veïna bodega Clariana i Boqué que acabaria de conformar l’empresa tal i com la coneixem avui. “L’expansió no va ser per un cop de sort: va ser per la forma de treball, perquè eren molt emprenedors, perquè viatjaven molt per tot Espanya i per Europa”, declara Salvador Rofes.

L’atzar, però, va acabar d’arrodonir la jugada perquè en aquella època va tocar la loteria beneficiant a les persones vinculades al negoci. Tot i ser víctimes d’un bombardeig durant la Guerra Civil que va obligar a refer les dependències, els anys de la postguerra van ser també un bons moments per aquesta empresa reusenca.

Una imatge obra de Modest Gené

Pel que fa estrictament a l’empresa, Rofes era un celler especialitzat en l’exportació de tot tipus de vins a països del nord d’Europa, Anglaterra, i Sud-Amèrica des dels ports de Salou i Tarragona. Una vocació exportadora que sintetitza amb precisió el seu mateix anagrama realitzat per Modest Gené on s’observa el déu grec del vi, Dionís, que sosté raïm a les mans i té una copa entre les cames. Suggerint la idea de viatges remots per mar i terra, l’anagrama mostra un vaixell, un tren i un camió a l’esquena d’aquesta mítica deïtat relacionada amb el vi i els seus plaers. “La imatge estava vinculada a arribar molt lluny amb aquests tres transports”, aclareix Rofes.

El vermut

Dins de l’ampli camp enològic, el vermut era un producte més que –a causa dels canvis del mercat- acabaria esdevenint la insígnia de l’empresa després de la crisi d’un sector en què moltes empreses es quedarien pel camí. Una crisi de la qual dóna fe que de les 35 bodegues censades a la ciutat després de la Guerra Civil n’acabessin quedant només 4. “Quan l’exportació va anar baixant”, explica Rofes, “el que va passar és que les bodegues que van subsistir ho van fer exclusivament com a elaboradores de vermut, s’hi van especialitzar”.

La marca de vermut coneguda de l’empresa eren els Rofinos que es comercialitzava en ‘botellins’ monodosi als clients selectes, una singularitat que no era atípica entre les empreses de l’època, tal com comenta Rofes. La resta de la distribució es feia en botes. Avui, Rofinos forma part del passat i el producte de la marca es comercialitza en ampolla d’un litre de colors verd i vermell amb una beguda de 15 graus d’alcohol que fa servir la recepta de tota la vida.   

L’ofici de boter

De manera inconscient, la nova moda del vermut i dels consumidors actuals ignora la importància d’un dels oficis que més importància va tenir en el seu dia per garantir la producció tant del vi com del vermut: els boters. Coneixedor del seu valor en altre temps, Rofes en parla amb orgull: “vam tenir un taller propi perquè aleshores tot es feia en fusta i contínuament es tenien que reparar els barrils”. Hereu d’una nissaga amb més d’un segle d’activitat comercial, Rofes explica com els integrants d’aquest ofici havien d’anar a repassar la càrrega dels vaixells per evitar qualsevol problema durant el viatge.