Algarrobo 10 d'Abril de 2023
Game over
Hombre, los primeros que prometisteis la independencia y la Dinamarca del Sur fuisteis los periodistas. Encima deja la pelota de la marmotada encima de la mesa de Europa. Lamentable.
Aristòtil deia que "la bona política, és l'art de l'impossible" i, realment, hem de reconèixer, si donem per bona aquesta frase del filòsof grec, que ERC està fent una política excel·lent. El partit està aconseguint donar la volta al concepte de l'independentisme com si fos un mitjó, arribant al punt que aviat ens diran que ser independentista és tenir una bona posició al Congreso a Madrid i ser influents, cosa que fins ara no han aconseguit malgrat tot el suport que han donat al govern de Pedro Sánchez, i que la independència, està bé, per dir que ho ets, tot i que no per anar més enllà de converses entre amics.
Mentre arriba aquest moment, si ens atenim a les actuacions i declaracions dels seus responsables, sembla que han encetat una campanya, o han estat instruïts, per intentar si no fer desaparèixer l'1-O, almenys de moment, minimitzar-lo i intentar que deixi de ser un referent.
Marta Rovira, secretaria general de l'esmentat partit, deia just després de l'1-O, "que el referèndum era totalment vinculant i que la majoria de "sí", que s'havia obtingut, convertia Catalunya en un estat independent". Clar que aleshores no tenien la presidència de la Generalitat i ens deien que havia estat un èxit. Suposo que tenir a les mans el govern de Catalunya i estar a prop, encara que sense capacitat, del poder de Madrid, fa canviar els criteris, o potser ha estat els anys d'exili que l'han fet canviar perquè ara ens diu tot el contrari i que "el referèndum no va tenir prou legitimitat interna".
La qüestió ja no és tan sols la contradicció entre ambdues declaracions, és la inconsistència que demostra una líder política quan posa de manifest posicions totalment diferents per un mateix acte, si bé, no sembla estar sola en aquesta política de l'impossible, ja que el president Aragonès, el dilluns 20 de març a Madrid, abans d'entrar a la comissió Pegasus amb els europarlamentaris, que per cert el govern espanyol els va rebre amb un cop de porta, deixant-los fora, sense atendre'ls, es queixava davant la premsa, que "l'estat espanyol ha desemparat les víctimes de Pegasus".
Tot i aquesta declaració abans d'entrar, crida l'atenció, que tan sols van poder comparèixer a l'esmentada reunió, una vegada ERC, PP i PSOE ho van pactar, tres persones de les 65 afectades, Ernest Maragall, Pere Aragonès, i Meritxell Serret, casualitats de la vida tots d'ERC. Encara, però, ens esperava una nova prova d'aquesta "bona política" i ens la va oferir directament el president Aragonès, quan després d'escoltar, al que era ministre de l'interior en els actes de l'1-O Juan I. Zoido, parlant dels CDR, de connexions amb Rússia, i d'altres interpretacions lliures sobre Catalunya, el president li dona una resposta, que, per cert, a hores d'ara sembla que no es pot trobar enlloc, tot i que va ser emesa per TV3, que acaba de girar l'hipotètic mitjó de l'independentisme.
Qui es queixava del desemparament de les 65 víctimes de l'espionatge abans d'entrar a la sala, li contesta al Sr. Zoido, si m'ho permeten ho traduiré al català, ja que la declaració va ser feta en castellà pel president Aragonès: "Jo no tinc contactes amb Rússia i vostè parla d'altres líders de Catalunya (pausa)... i que si els CDR (pausa)... són qüestions de context". I per acabar de reblar la defensa que se suposa que ha de fer el president de Catalunya de tots els afectats, afegeix que "quina evidència hi ha que justifiqui haver estat jo investigat".
Passa de parlar d'una defensa general de tots els afectats, igual que Marta Rovira, al seu dia defensava el referèndum, a una posició personal preguntant, no el perquè es va generar aquell espionatge a polítics i societat civil, d'una manera il·legal i massiva, si no li pregunta per què a ell el van investigar, si no havia fet res. Amb aquesta resposta dona a entendre, o almenys permet interpretar, que en altres casos, pot ser sí que es podia fer l'espionatge per què havien fet alguna cosa?
De fet, tal com va posar de manifest Sophie in't Veld, encarregada de redactar l'informe del comitè Pegasus de la Comissió Europea, era evident que l'Estat va espiar 65 persones, com va publicar Citizen Lab, recordin que el govern tan sols ha reconegut 18 casos, afegint que en cap cas, hi havia una amenaça per la seguretat o integritat de l'estat, raons que l'estat espanyol addueix per fer-ho. Declaracions que va fer durant les dues hores que va haver d'esperar a no ser rebuts per la Comissió de Defensa del Congreso. Potser és perquè tenien altres coses a fer més importants.
Al final, certament el referèndum no va ser reconegut per cap estat, com afirma Marta Rovira, però pot ser sí que tenen raó els que continuen defensant que l'única manera de poder resoldre el conflicte i la persecució que encara hi ha a Catalunya, acabarà venint d'Europa. Mentre aquí, sembla que seguiren amb "l'art de l'impossible".
Joan Bermúdez i Prieto
Advocat i Politòleg
Mentre arriba aquest moment, si ens atenim a les actuacions i declaracions dels seus responsables, sembla que han encetat una campanya, o han estat instruïts, per intentar si no fer desaparèixer l'1-O, almenys de moment, minimitzar-lo i intentar que deixi de ser un referent.
Marta Rovira, secretaria general de l'esmentat partit, deia just després de l'1-O, "que el referèndum era totalment vinculant i que la majoria de "sí", que s'havia obtingut, convertia Catalunya en un estat independent". Clar que aleshores no tenien la presidència de la Generalitat i ens deien que havia estat un èxit. Suposo que tenir a les mans el govern de Catalunya i estar a prop, encara que sense capacitat, del poder de Madrid, fa canviar els criteris, o potser ha estat els anys d'exili que l'han fet canviar perquè ara ens diu tot el contrari i que "el referèndum no va tenir prou legitimitat interna".
La qüestió ja no és tan sols la contradicció entre ambdues declaracions, és la inconsistència que demostra una líder política quan posa de manifest posicions totalment diferents per un mateix acte, si bé, no sembla estar sola en aquesta política de l'impossible, ja que el president Aragonès, el dilluns 20 de març a Madrid, abans d'entrar a la comissió Pegasus amb els europarlamentaris, que per cert el govern espanyol els va rebre amb un cop de porta, deixant-los fora, sense atendre'ls, es queixava davant la premsa, que "l'estat espanyol ha desemparat les víctimes de Pegasus".
Tot i aquesta declaració abans d'entrar, crida l'atenció, que tan sols van poder comparèixer a l'esmentada reunió, una vegada ERC, PP i PSOE ho van pactar, tres persones de les 65 afectades, Ernest Maragall, Pere Aragonès, i Meritxell Serret, casualitats de la vida tots d'ERC. Encara, però, ens esperava una nova prova d'aquesta "bona política" i ens la va oferir directament el president Aragonès, quan després d'escoltar, al que era ministre de l'interior en els actes de l'1-O Juan I. Zoido, parlant dels CDR, de connexions amb Rússia, i d'altres interpretacions lliures sobre Catalunya, el president li dona una resposta, que, per cert, a hores d'ara sembla que no es pot trobar enlloc, tot i que va ser emesa per TV3, que acaba de girar l'hipotètic mitjó de l'independentisme.
Qui es queixava del desemparament de les 65 víctimes de l'espionatge abans d'entrar a la sala, li contesta al Sr. Zoido, si m'ho permeten ho traduiré al català, ja que la declaració va ser feta en castellà pel president Aragonès: "Jo no tinc contactes amb Rússia i vostè parla d'altres líders de Catalunya (pausa)... i que si els CDR (pausa)... són qüestions de context". I per acabar de reblar la defensa que se suposa que ha de fer el president de Catalunya de tots els afectats, afegeix que "quina evidència hi ha que justifiqui haver estat jo investigat".
Passa de parlar d'una defensa general de tots els afectats, igual que Marta Rovira, al seu dia defensava el referèndum, a una posició personal preguntant, no el perquè es va generar aquell espionatge a polítics i societat civil, d'una manera il·legal i massiva, si no li pregunta per què a ell el van investigar, si no havia fet res. Amb aquesta resposta dona a entendre, o almenys permet interpretar, que en altres casos, pot ser sí que es podia fer l'espionatge per què havien fet alguna cosa?
De fet, tal com va posar de manifest Sophie in't Veld, encarregada de redactar l'informe del comitè Pegasus de la Comissió Europea, era evident que l'Estat va espiar 65 persones, com va publicar Citizen Lab, recordin que el govern tan sols ha reconegut 18 casos, afegint que en cap cas, hi havia una amenaça per la seguretat o integritat de l'estat, raons que l'estat espanyol addueix per fer-ho. Declaracions que va fer durant les dues hores que va haver d'esperar a no ser rebuts per la Comissió de Defensa del Congreso. Potser és perquè tenien altres coses a fer més importants.
Al final, certament el referèndum no va ser reconegut per cap estat, com afirma Marta Rovira, però pot ser sí que tenen raó els que continuen defensant que l'única manera de poder resoldre el conflicte i la persecució que encara hi ha a Catalunya, acabarà venint d'Europa. Mentre aquí, sembla que seguiren amb "l'art de l'impossible".
Joan Bermúdez i Prieto
Advocat i Politòleg
Etiquetes:
