Dilluns, 15 d'Abril de 2024

Una motxilla com a coixí i una jaqueta com a manta, una nit a l'aeroport d'Edimburg

26 de Gener de 2024, per Aleix Pérez
  • L'Aeroport és un espai de pas per a milers de persones cada any

    Cedida

Els aeroports són sovint espais de pas. La gent s'hi congrega pel trasllat al seu lloc de vacances, de treball o per altres qüestions. És un món dins del món, amb grans edificis de sostres alts i amb molts vidres, amb gent que s'hi mou sovint de pressa i amb espais "Duty Free" amb preus que fan feredat. Encara que hi estiguis habituat, són espais que desprenen un cert nerviosisme per múltiples raons. A mi m'ocorre. Qui escriu va ser un d'aquests viatgers en què els aeroports influeixen molt en el viatge, en aquest cas massa. La setmana passada, en un viatge a Edimburg (Escòcia), vaig patir una nova i lamentable experiència que vull compartir amb els lectors. 

De tornada cap a Catalunya amb uns amics, el passat diumenge 21 de gener teníem el vol FR6274, de la companyia Ryanair, amb sortida a les 5 de la tarda. El protocol de control d'aquell dia va ser el normal, com també l'accés a la porta des d'on embarcar al vol. Tor normal fins aquí. 

La primera sorpresa va ser quan a tots els viatgers ens van enviar a la porta 1A, la primera de tot l'aeroport d'Edimburg, aïllada de la resta. Allí vam esperar sense que ens cridessin i de sobte, vam rebre missatges al correu electrònic notificant-nos que el vol s'havia endarrerit. Això, sense saber motius. Ni nosaltres ni els treballadors de la companyia que esperaven notícies del vol. Passaven les hores i no sabíem res, fins que dues hores més tard de què havia de ser la sortida, ens van informar que havíem d'anar a una altra porta i que el vol es traslladava a tres quarts de 10 del vespre.

Davant d'aquesta novetat, ens vam apropar a la porta assenyalada. Quin remei. Un cop a la nova hora i porta indicada, vam fer cua i vam entrar a l'avió, cadascú assegut al seu lloc a l'espera de tornar cap a casa. Fins aquí tot aparentment normal. Però vam intuir que la cosa no pintava bé. Els auxiliars de vol pujaven i baixaven ràpidament sense tenir clar el què. Després de 40 minuts esperant, amb un vent a l'exterior tan fort que movia l'avió, ens van començar a arribar notificacions per part de la companyia que deien que el vol s'havia endarrerit fins a tres quarts de 10, però del matí següent, no del vespre. 

En aquest escenari, ens van fer agafar totes les coses i deixar-nos, de nou, a l'entrada de l'aeroport. La informació anava en comptagotes, però segons vam poder saber un temporal va afectar les comunicacions a Dublín (Irlanda). Això, sembla, va impedir que sortís el vol en el qual anava el pilot que havia d'incorporar-se al nostre. Sense pilot, i amb un temporal complicat, ens van endarrerir el vol fins a l'endemà. 

Davant d'això, ens vam posar a la cua per a veure si podíem aconseguir un lloc on dormir. Era gairebé mitjanit a Edimburg i ens van dir que no podien reubicar a tota la gent en hotels, i que ho havíem de gestionar nosaltres pel nostre compte. Per tant, vam decidir que la millor opció era quedar-nos a dormir a les instal·lacions de l'aeroport.

Resignats vam buscar una zona resguardada a l'edifici per a passar-hi la nit, amb les motxilles de coixí i les jaquetes com a manta, en una situació sobrevinguda i sense cap mena de suport rebut per part de la companyia Ryanair. 

L'endemà al matí, i com no podia ser d'una altra manera, vam continuar anant a les palpentes per a poder agafar el vol. Primer per saber si eren vàlids els nostres bitllets als punts de Ryanair, on cada operari ens deia una cosa diferent, fins que ens van anunciar una nova porta. Després, a la cua de la nova porta no vam poder embarcar, en aquest cas per raons tècniques. La nova i desagradable sorpresa va ser que l'horari del vol es va posposar fins a tres cops seguits.   

Cansats, i després d'estar gairebé 20 hores esperant a l'aeroport d'Edimburg, vam poder tornar a casa el dilluns a dos quarts de 5 de la tarda. A partir d'ara, comença el tràngol perquè la companyia, que ens va oferir un lamentable tracte, sigui sensible a retornar-nos els diners del vol. Endarrere queda un bonic record de la visita a una magnífica ciutat i un malson al seu aeroport.

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics