El preu de l'oli i les grans superfícies.
Amb els intermediaris i les comissions sempre perden els mateixos: els que fan la feina, tant fa que siguin particulars com cooperativistes.
Fa anys que Reus era famós per ser la principal llotja de fruits secs i altres. Hi havía uns dita que deia: "Reus, Paris i Londres", ja que eren la tres principals ciutats on s'establia la cotització de les mercaderies.
Amb l'oli d'oliva, i sobretot el d'arbequina que dona un rendiment pobre, sempre hi ha hagut problemes en èpoques de crisis económica. Es dels primers productes de necessitat que puguen de preu (al consumidor li han doblat el preu en tres anys) sense repercutir-ho al agricultor.
Amb el que paguen surt mès a conte deixar que les olives es podreixen al terra i viure de subvencions. Surt mès rentable importar-les d'altres països.
A la fi... la gent tè que treballar, i aquest costum s'apren desde jove. Hi ha molts estudiants sense recursos que es neguen a fer la verema, quan fa dècades les classes no començaven fins que s'acababa de collir.
Com altres molts aspectes de la existència, tot es cuestió de la educació i l'ensenyament rebuts, desde el bressol fins a la mort estem envoltats per la societat de consum i ja se sap que la "llibertat" la donan els diners.
Salutacions i fins la propera.
