La producció i el consum d’aliments ultraprocessats ha augmentat de forma exponencial durant les últimes dècades. Ingerir en excés aquests aliments comporta un consum de vegades elevat de sucres, sal i greixos saturats. A més, es tracta de productes que han estat sotmesos a múltiples processos industrials als que s’afegeixen, normalment, ingredients alimentaris com edulcorants, espessidors, colorants o elevadors del gust.
Diferents estudis científics han observat que aquests aliments podrien modificar la microbiota intestinal i explicar, en part, alguns d’aquests efectes adversos per a la salut humana que s’han observat en estudis prospectius fets sobre grans grups de població. Ara, un grup investigador de la Unitat de Nutrició Humana de la URV ha determinat que el consum d’aquest tipus d’aliments s’associa a una major presència de bacteris específics de l’intestí humà relacionats amb malalties inflamatòries gastrointestinals. Els resultats d’aquest estudi, pioner en aquest camp, s’han publicat a la revista científica Frontiers in Nutrition.
A l’estudi van intervenir 641 persones d’edat avançada amb un alt risc cardiovascular que vivia a diferents poblacions: Reus, Barcelona, València i Màlaga. Es van classificar en tres categories segons el seu consum -baix, mitjà o alt- d’aliments ultra processats. A partir de l’anàlisi de les mostres fecals obtingudes d’aquests pacients es va obtenir informació sobre la composició de la seva microbiota intestinal aplicant mètodes computacionals d’alt rendiment.
L’equip investigador va observar que les persones que pertanyien al grup d’alt consum d’aliments ultra processats mostraven un nombre més alt de bacteris relacionats amb malalties gastrointestinals. Aquesta dada -apunten- suggereix que la dieta i l’estat nutricional són factors determinants a la salut humana a través del canvi de la composició de la microbiota intestinal. La detecció de patrons dietètics poc saludables relacionats amb els perfils de la microbiota intestinal serien essencials per arribar a entendre els mecanismes de diverses malalties i per al disseny de futures estratègies de prevenció i millora en salut pública.
A l’estudi han participat els investigadors postdoctorals Alessandro Atzeni i María Ángeles Martínez amb la supervisió de Jordi Salas-Salvadó, cap de la Unitat de Nutrició Humana del Departament de Bioquímica i Biotecnologia de la URV. També hi ha col·laborat un equip investigador del CIBEobn (Centro de Investigación Biomédica en Red de la Fisiopatología de la Obesidad y Nutrición) i de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV).
Diferents estudis científics han observat que aquests aliments podrien modificar la microbiota intestinal i explicar, en part, alguns d’aquests efectes adversos per a la salut humana que s’han observat en estudis prospectius fets sobre grans grups de població. Ara, un grup investigador de la Unitat de Nutrició Humana de la URV ha determinat que el consum d’aquest tipus d’aliments s’associa a una major presència de bacteris específics de l’intestí humà relacionats amb malalties inflamatòries gastrointestinals. Els resultats d’aquest estudi, pioner en aquest camp, s’han publicat a la revista científica Frontiers in Nutrition.
A l’estudi van intervenir 641 persones d’edat avançada amb un alt risc cardiovascular que vivia a diferents poblacions: Reus, Barcelona, València i Màlaga. Es van classificar en tres categories segons el seu consum -baix, mitjà o alt- d’aliments ultra processats. A partir de l’anàlisi de les mostres fecals obtingudes d’aquests pacients es va obtenir informació sobre la composició de la seva microbiota intestinal aplicant mètodes computacionals d’alt rendiment.
L’equip investigador va observar que les persones que pertanyien al grup d’alt consum d’aliments ultra processats mostraven un nombre més alt de bacteris relacionats amb malalties gastrointestinals. Aquesta dada -apunten- suggereix que la dieta i l’estat nutricional són factors determinants a la salut humana a través del canvi de la composició de la microbiota intestinal. La detecció de patrons dietètics poc saludables relacionats amb els perfils de la microbiota intestinal serien essencials per arribar a entendre els mecanismes de diverses malalties i per al disseny de futures estratègies de prevenció i millora en salut pública.
A l’estudi han participat els investigadors postdoctorals Alessandro Atzeni i María Ángeles Martínez amb la supervisió de Jordi Salas-Salvadó, cap de la Unitat de Nutrició Humana del Departament de Bioquímica i Biotecnologia de la URV. També hi ha col·laborat un equip investigador del CIBEobn (Centro de Investigación Biomédica en Red de la Fisiopatología de la Obesidad y Nutrición) i de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV).
