Diumenge, 16 de Juny de 2024

Entre tots la mataren...

07 de Setembre de 2022, per Xavier Guarque
En castellà hi ha la dita d'«entre todos la mataron y ella sola se murió» que encaixaria perfectament en la situació política que vivim els ciutadans catalans.

És cert, i no s'ha d'oblidar, que l'Estat, amb tots els seus tentacles, sota l'aixopluc de la legalitat interpretada a gust, sempre ha sabut quines cartes jugar i mai ha permès cap trobada ni diàleg constructiu que pogués representar una mínima sacsejada al concepte d'unitat que hi ha ben enquistat en els poders fàctics. Ans tot el contrari, les seves eines sempre han estat les amenaces i el xantatge. S'ha de tenir present que, qui volia sembrar la discòrdia amb perseverança, i està clar que no era només Ciudadanos, nascut amb aquest únic objectiu, podríem dir que ho ha aconseguit.

Perseverança que no hi ha hagut ni quan les urnes van donar una majoria, sense pal·liatius, on recolzar-se per iniciar un projecte polític nou, i unes lleis de desconnexió aprovades pel Parlament. Passats cinc anys, i després d'haver passat per destitucions de càrrecs electes, judicis i condemnes, sembla que l'únic que importa és a veure qui en aquell moment es va amagar darrere de l'altre a la foto, quan el que interessaria és esbrinar perquè es va llençar a la paperera tot aquell poder assolit i, amb ell, el clar mandat rebut de l'electorat.

No és gens estrany, doncs, que cada dia hi hagi més gent amb menys ganes de sortir al carrer, que vagi perdent aquell pols que la movia quan fos i on fos, que en el fons pensi que cadascú sap molt bé que pensa i quin és el seu sentiment, però que tots ja som una miqueta massa grans per jugar a fireta.

És llàstima com des de dins s'ha matat una esperança que, potser llavors si, podia haver agafat cos.
Si, després de tot el viscut en aquest període de temps, l'independentisme ha de veure que queda un partit, el més votat en aquest sentit, que el seu màxim triomf ha estat l'anunci d'una taula de diàleg, que tothom pot veure que és, com és i perquè serveix, no anem bé. Per autonomismes pactats amb l'Estat, en els que anem acumulant incompliments de pressupostos generals i dèficit fiscal, n'hi ha molts de partits on poder escollir, sense passar per la vergonya de fer-ho mitjançant partits «de casa».

I és clar que, aquells, aprofiten aquesta disbauxa per proclamar, equivocadament però vendible, que l'independentisme està desinflat. Sense dubte, això és el que sembla, sobretot vist amb els ulls de qui frisa perquè això passi, però, en realitat, senyors, el convenciment, ben interioritzat, revifarà tan bon punt es pugui manifestar d'una manera fiable i real perquè tot el que ha succeït en el dit «procés» és impossible d'oblidar i ha reafirmat sentiments potser ja d'una manera definitiva.

Mentrestant, però, el que queda és una imatge que per antiga ja està desdibuixada i que cal molta imaginació per reconèixer-la com aquella viscuda en altres temps. I per aquesta Diada sortirà moltíssima gent al carrer, evidentment, però la mobilització massiva i mantinguda any rere any, que hem viscut la darrera dècada, serà molt diferent.

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat



COMENTARIS (3)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Comentaris

gofofredo II  12 de Setembre de 2022

Si fracaso.

Resultado adverso en una cosa que se esperaba sucediese bien. Fracaso del objetivo de la independencia (que no soberanía plena) por parte de los que la promovieron y de los que no fueron críticos con los mismos, sin salir beneficiados por ello (que hay muchos). Si a usted le parece injusto que considere un fracaso esta evidencia y me emplaza a esperar a la plena soberanía para poder ser crítico, entonces es que la cosa no tiene remedio.
Xavier Guarque  12 de Setembre de 2022

... "fracaso", de que i de qui ?

"Fracaso" es quan no aconsegueixes l'objectiu dispossant de plena disponibilitat, eines i recursos. No és el cas, senyor. Jo encara se diferenciar i adjudicar responsabilitats. No pateixi que en el moment de fracassar en us de la plena sobirania jo serè el primer en dir el que ara vostè diu. Fins llavors, es injust i malèvol el seu comentari.
godofredo II  09 de Setembre de 2022

fracaso

Otra vez con la táctica mas que fracasada del típico "el profesor me tiene manía". No hay un solo escrito de este señor donde esconda sus frustraciones en el estado y los tentáculos, cloacas etc etc, como si en el gobierno de su generalitat no existiesen... Fracaso es la palabra que define a todo lo que rodea al negocio de la independencia. Pero ojo, no fracaso para todos, sino para como ud, no viven de él (me imagino). Que llevemos años sin celebrar la diada y sustituyéndola por las obsesiones de unos cuantos es un fracaso como comunidad y un éxito para sus ejecutores . El fracaso no es de los políticos que de sobras ya han conseguido sus objetivos, el fracaso es de personas como usted que los justifica.

Reportatges