Que malament deu estar la societat quan un tret bàsic, elemental i essencial, com és la manera de ser s'ha de defensar i reivindicar cada dos per tres.
I això va tant pels col·lectius de més actualitat, com els LGTBI i els feministes, com pels de diferent color de pell, com pels d'edat, pel cabell o pels guapos o pels lletjos, i així es podria anar seguint pels diferents detalls genètics o biològics.
Preocupa i avergonyeix que hi hagi mitjans i partits polítics que incideixin precisament en destacar i crear debats en aquestes diferències naturals, que haurien d'estar totalment assumides dins de la normalitat. I el més greu és que ho fan o ho promouen amb discursos que donen per bona qualsevol manera d'expressar aquesta actitud excloent i discriminatòria, en l'ús, i abús, d'una rara immunitat dels que haurien d'impartir la justícia i cuidar de la llibertat i seguretat de tots els ciutadans.
Quan s'han de fer programes, campanyes i, fins i tot, lleis, per parlar d'això és quan es creen les diferències i adquireixen una magnitud i un aparador que no caldria, si la humanitat fos prou madura i civilitzada per a acceptar aquestes característiques dins de la més completa normalitat, com tenir un nas o dues orelles.
I això depèn de cadascú de nosaltres, de deixar-nos portar i no rebel·lar-nos davant d'aquests discursos, sense adonar-nos que entrem en una zona perillosa, que pot començar en les paritats per visualitzar una igualtat entre dones i homes, o de l'atenció especial a la llibertat sexual, però que, per la mateixa regla, se'n poden anar afegint a manera que es vagin removent col·lectius o sectors, generalment, amb determinades ideologies sectàries, o interessos polítics per esgarrapar quatre vots, o per fer-se portaveu o representant de grupuscles radicalitzats que fins ara no havien tingut manera d'externalitzar les seves idees, discursos, actituds i actes.
És saludable i democràtic, donar veu i espai a tothom, la transcendència de cadascú dependrà de la més o menys acceptació de les seves tesis que, en tot cas, totes han de ser acceptades i respectades, sempre que no s'imposin ni atemptin a la llibertat de ser, de pensar, de creença, i de si pot representar un perill físic, greuge o ofensa fefaent a altri.
I això va tant pels col·lectius de més actualitat, com els LGTBI i els feministes, com pels de diferent color de pell, com pels d'edat, pel cabell o pels guapos o pels lletjos, i així es podria anar seguint pels diferents detalls genètics o biològics.
Preocupa i avergonyeix que hi hagi mitjans i partits polítics que incideixin precisament en destacar i crear debats en aquestes diferències naturals, que haurien d'estar totalment assumides dins de la normalitat. I el més greu és que ho fan o ho promouen amb discursos que donen per bona qualsevol manera d'expressar aquesta actitud excloent i discriminatòria, en l'ús, i abús, d'una rara immunitat dels que haurien d'impartir la justícia i cuidar de la llibertat i seguretat de tots els ciutadans.
Quan s'han de fer programes, campanyes i, fins i tot, lleis, per parlar d'això és quan es creen les diferències i adquireixen una magnitud i un aparador que no caldria, si la humanitat fos prou madura i civilitzada per a acceptar aquestes característiques dins de la més completa normalitat, com tenir un nas o dues orelles.
I això depèn de cadascú de nosaltres, de deixar-nos portar i no rebel·lar-nos davant d'aquests discursos, sense adonar-nos que entrem en una zona perillosa, que pot començar en les paritats per visualitzar una igualtat entre dones i homes, o de l'atenció especial a la llibertat sexual, però que, per la mateixa regla, se'n poden anar afegint a manera que es vagin removent col·lectius o sectors, generalment, amb determinades ideologies sectàries, o interessos polítics per esgarrapar quatre vots, o per fer-se portaveu o representant de grupuscles radicalitzats que fins ara no havien tingut manera d'externalitzar les seves idees, discursos, actituds i actes.
És saludable i democràtic, donar veu i espai a tothom, la transcendència de cadascú dependrà de la més o menys acceptació de les seves tesis que, en tot cas, totes han de ser acceptades i respectades, sempre que no s'imposin ni atemptin a la llibertat de ser, de pensar, de creença, i de si pot representar un perill físic, greuge o ofensa fefaent a altri.
Etiquetes:
