-
El melanoma és una malaltia complexa en què la resposta a tractaments és limitada
Cedida
Una estratègia terapèutica efectiva aconsegueix millorar la resposta de les cè·lules del melanoma causat per les mutacions a NRAS, que actualment no té tractament. Es tracta d'una investigació liderada pel grup de Recerca Biomèdica en Melanoma del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) amb la participació de la URV.
El melanoma és una malaltia compleixa en què la resposta a tractaments és limitada, especialment en alguns subtipus de tumors. El treball del VHIR i la URV ha permès identificar una estratègia que millora la resposta de les cèl·lules d'un tipus de melanoma a un tractament ja existent. Aquest tipus de melanoma és el causat per mutacions a NRAS, una proteïna relacionada amb la malignitat de les cèl·lules que es troba alterat en un 25% dels casos.
En aquests casos, el tractament és limitat a causa de la dificultat que comporta el desenvolupament de teràpies dirigides contra NRAS. En l’estudi, els investigadors van examinar les característiques del metabolisme de les cèl·lules del melanoma. Els tumors requereixen un consum elevat de glucosa per obtenir energia, però, sobretot, per fabricar components com proteïnes o àcids nucleics i generar una nova cèl·lula.
En el cas dels melanomes mutats a NRAS, i mitjançant tècniques metabolòmiques, l’investigador del Departament d’Enginyeria Electrònica, Elèctrica i Automàtica de la URV, Òscar Yanes, que també forma part de l’IIPSV i del CIBERDEM, va ajudar a demostrar que aquests tumors són especialment dependents de la glucosa en comparació a altres subtipus, ja que tenen dificultat en l’ús d’altres fonts d’energia alternatives per suplir l’absència de glucosa.
D'aquesta manera, els resultats del treball mostren que, eliminant la glucosa de l’entorn, les cèl·lules d’aquest subtipus de melanoma activen vies de senyalització de supervivència diferents de les que estan activades en condicions normals. Una de les proteïnes que s’activen en aquesta situació és BRAF, que permet el funcionament normal de les cèl·lules, tot i les condicions adverses.
Es va comprovar a més que, en aquestes condicions, el fàrmac sorafenib, el qual ja s’utilitza des de fa anys per a altres indicacions, és capaç d’inhibir aquest mecanisme i, per tant, impedeix la supervivència de la cèl·lula. “Mitjançant l’eliminació de la glucosa, aconseguim que les cèl·lules de melanoma es tornin sensibles al tractament amb sorafenib i que morin de forma molt ràpida”, afirmen Juan Ángel Recio i Kimberley McGrail, investigadora del grup de Recerca Biomèdica en Melanoma. “D’aquesta forma podem utilitzar fàrmacs ja existents, la qual cosa facilita i accelera el procés fins a la clínica, ja que, en el cas de sorafenib, aquest ja està aprovat per al seu ús en humans”, afegeix l’investigador.
Per últim, la recerca va analitzar també l’efecte d’aquesta estratègia en models animals en què es van implantar cèl·lules tumorals procedents de pacients. En aquest cas, per simular la falta de glucosa a les cèl·lules tumorals, es va utilitzar un compost capaç d’imitar a la glucosa, però que no es pot metabolitzar de la mateixa manera i bloqueja el seu ús. Com que les cèl·lules tumorals necessiten més energia que les cèl·lules sanes, tenen més tendència a captar glucosa i, per tant, també atrapen més aquest compost que simula la falta de glucosa.
Es va confirmar que, a l’administrar sorafenib juntament amb aquesta substància, el volum del tumor dels ratolins es redueix i fins i tot en alguns casos pot arribar a desaparèixer. “Per al seu ús en humans, existeixen estratègies ja provades en estudis clínics perquè disminueixi el consum de glucosa al tumor, el següent pas serà provar aquesta combinació en humans”, conclou Recio.
L'estudi s'ha fet en col·laboració amb el Servei de Dermatologia de l'Hospital Universitari Vall d’Hebron, el grup de Càncer de Mama i Melanoma del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO), l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) i l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV).
La teràpia podria millorar el tractament dels tumors causats per mtuacions a NRAS
El melanoma és una malaltia compleixa en què la resposta a tractaments és limitada, especialment en alguns subtipus de tumors. El treball del VHIR i la URV ha permès identificar una estratègia que millora la resposta de les cèl·lules d'un tipus de melanoma a un tractament ja existent. Aquest tipus de melanoma és el causat per mutacions a NRAS, una proteïna relacionada amb la malignitat de les cèl·lules que es troba alterat en un 25% dels casos.
En aquests casos, el tractament és limitat a causa de la dificultat que comporta el desenvolupament de teràpies dirigides contra NRAS. En l’estudi, els investigadors van examinar les característiques del metabolisme de les cèl·lules del melanoma. Els tumors requereixen un consum elevat de glucosa per obtenir energia, però, sobretot, per fabricar components com proteïnes o àcids nucleics i generar una nova cèl·lula.
Eliminar la glucosa i aplicar un fàrmac existents, limitaria la supervivència dels tumors
En el cas dels melanomes mutats a NRAS, i mitjançant tècniques metabolòmiques, l’investigador del Departament d’Enginyeria Electrònica, Elèctrica i Automàtica de la URV, Òscar Yanes, que també forma part de l’IIPSV i del CIBERDEM, va ajudar a demostrar que aquests tumors són especialment dependents de la glucosa en comparació a altres subtipus, ja que tenen dificultat en l’ús d’altres fonts d’energia alternatives per suplir l’absència de glucosa.
D'aquesta manera, els resultats del treball mostren que, eliminant la glucosa de l’entorn, les cèl·lules d’aquest subtipus de melanoma activen vies de senyalització de supervivència diferents de les que estan activades en condicions normals. Una de les proteïnes que s’activen en aquesta situació és BRAF, que permet el funcionament normal de les cèl·lules, tot i les condicions adverses.
L’investigador del Departament d’Enginyeria Electrònica, Elèctrica i Automàtica de la URV Òscar Yanes. Foto: Cedida
Es va comprovar a més que, en aquestes condicions, el fàrmac sorafenib, el qual ja s’utilitza des de fa anys per a altres indicacions, és capaç d’inhibir aquest mecanisme i, per tant, impedeix la supervivència de la cèl·lula. “Mitjançant l’eliminació de la glucosa, aconseguim que les cèl·lules de melanoma es tornin sensibles al tractament amb sorafenib i que morin de forma molt ràpida”, afirmen Juan Ángel Recio i Kimberley McGrail, investigadora del grup de Recerca Biomèdica en Melanoma. “D’aquesta forma podem utilitzar fàrmacs ja existents, la qual cosa facilita i accelera el procés fins a la clínica, ja que, en el cas de sorafenib, aquest ja està aprovat per al seu ús en humans”, afegeix l’investigador.
La prova aplicada en animals va demostrar que es redueix el volum dels tumors
Per últim, la recerca va analitzar també l’efecte d’aquesta estratègia en models animals en què es van implantar cèl·lules tumorals procedents de pacients. En aquest cas, per simular la falta de glucosa a les cèl·lules tumorals, es va utilitzar un compost capaç d’imitar a la glucosa, però que no es pot metabolitzar de la mateixa manera i bloqueja el seu ús. Com que les cèl·lules tumorals necessiten més energia que les cèl·lules sanes, tenen més tendència a captar glucosa i, per tant, també atrapen més aquest compost que simula la falta de glucosa.
Es va confirmar que, a l’administrar sorafenib juntament amb aquesta substància, el volum del tumor dels ratolins es redueix i fins i tot en alguns casos pot arribar a desaparèixer. “Per al seu ús en humans, existeixen estratègies ja provades en estudis clínics perquè disminueixi el consum de glucosa al tumor, el següent pas serà provar aquesta combinació en humans”, conclou Recio.
L'estudi s'ha fet en col·laboració amb el Servei de Dermatologia de l'Hospital Universitari Vall d’Hebron, el grup de Càncer de Mama i Melanoma del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO), l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) i l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV).
