-
Membres del grup de recerca durant la recollida de mostres.
URV
La costa de Tarragona té una pressió elevada a causa de la indústria, l’urbanisme, el turisme i el port industrial, entre d’altres. Un dels problemes emergents que provoca una preocupació especial és la contaminació per plàstics i microplàstics, els fragments de material plàstic compresos entre 5 mil·límetres i 1 micròmetre (la mil·lèsima part d’un mil·límetre).
Per això el grup de recerca TecnAtox de la URV ha investigat la contaminació d’aquestes partícules marines. En l’estudi, que acaba de publicar a la revista científica The Science of the Total Environment, s’ha quantificat i caracteritzat la mida, la morfologia i la composició d’aquestes partícules presents a la sorra de les platges, als sediments submarins i a les aigües superficials de la regió costanera de Tarragona, des de la punta de la Móra fins a la Pineda.
És a dir, s’ha analitzat la contaminació dels microplàstics marins des d’un punt de vista integrat, que inclou aigua de mar superficial, sorra de platges i sediments. L’equip investigador ha recollit mostres d’aigües superficials -aproximadament al llarg de tres quilòmetres lineals-, sis mostres de sediments submarins i disset mostres d’arena de platja.
L’abundància mitjana dels microplàstics que s’ha localitzat ha estat d’1,3 partícules per metre cúbic (1,30 MP/m3) en aigües marines superficials; 32,4 microplàstics per quilo de sediment sec (32,4 MP/kg) en sediments marins, i 10,7 microplàstics per quilo en platges de sorra. Les fibres de polièster han dominat als sediments del fons i l’aigua de mar, mentre que els fragments de polietilè i polipropilè han estat els principals a les platges. A la costa de Catalunya hi ha nivells de microplàstics més elevats que en la majoria d’àrees de la Mediterrània i oceans.
És un problema que els investigadors preveuen que anirà a més, ja que “aquests plàstics tardaran molts anys a degradar-se i contínuament n’alliberem a la mar”, explica Joaquim Rovira, un dels investigadors que han participat en aquesta recerca. A més a més, s’estan fragmentant, es fan de mida més petita, “i per tant poden afectar més els ecosistemes i augmentar-ne exponencialment el nombre.” Les mostres més properes a la boca del port són les que registren valors més elevats en les tres matrius ambientals, aigua, sediments i sorra (3 MP/m3 en aigua, 89 MP/kg de sediment i 54 MP/kg de sorra).
A la zona de la boca del port-platja de la Pineda es comptabilitzen més fonts emissores (estacions depuradores i escorrenties) juntament amb la influència del cap de Salou, que n’evita la dispersió. Els investigadors han trobat molts cabdells de fibres associades a sediments del fons marí, matèria orgànica i plàncton, que emmascaren la quantitat real de fibres de la mostra. L’abundància de microplàstics a l’aigua de mar ha estat superior a la que es troba a les zones oceàniques d’arreu i similar a altres zones del mar Mediterrani, fins i tot aquelles amb més població.
Altres estudis publicats fins ara demostren que la concentració d’aquestes partícules a la costa de Tarragona s’assimila a la d’estudis fets al Líban o a Israel. Aquest fet, que corrobora el mar Mediterrani occidental com a regió d’acumulació de microplàstics, el provoquen, possiblement segons l’equip investigador, dos factors principals: d’una banda, el Mediterrani com a mar tancat amb molta pressió humana i, d’una altra, els corrents d’aigua que apleguen plàstics entre la costa espanyola i les Illes Balears. La composició i l’abundància de microplàstics suggereixen l’entrada de nombroses fonts terrestres, abocaments de plantes de tractament d’aigües residuals i emissaris d’aigües pluvials, rius i rieres, com els més importants.
L’aigua de mar de la costa tarragonina rep i facilita la dispersió i la fragmentació d’aquestes partícules. És a dir, l’aigua rep els microplàstics de les fonts emissores (depuradores, per exemple), els distribueix i finalment s’agrupen i s’enfonsen, se’ls mengen o s’acumulen a la costa. La línia costanera actua com un reservori intermedi (un lloc on es diposita temporalment el microplàstic i quan hi ha tempesta o llevantada torna al mar) amb degradació constant i intercanvi actiu amb la superfície de l’aigua de mar. A més, els sediments actuen com un embornal significatiu per a mides de microplàstics mitjanes.
Per això el grup de recerca TecnAtox de la URV ha investigat la contaminació d’aquestes partícules marines. En l’estudi, que acaba de publicar a la revista científica The Science of the Total Environment, s’ha quantificat i caracteritzat la mida, la morfologia i la composició d’aquestes partícules presents a la sorra de les platges, als sediments submarins i a les aigües superficials de la regió costanera de Tarragona, des de la punta de la Móra fins a la Pineda.
És a dir, s’ha analitzat la contaminació dels microplàstics marins des d’un punt de vista integrat, que inclou aigua de mar superficial, sorra de platges i sediments. L’equip investigador ha recollit mostres d’aigües superficials -aproximadament al llarg de tres quilòmetres lineals-, sis mostres de sediments submarins i disset mostres d’arena de platja.
L’abundància mitjana dels microplàstics que s’ha localitzat ha estat d’1,3 partícules per metre cúbic (1,30 MP/m3) en aigües marines superficials; 32,4 microplàstics per quilo de sediment sec (32,4 MP/kg) en sediments marins, i 10,7 microplàstics per quilo en platges de sorra. Les fibres de polièster han dominat als sediments del fons i l’aigua de mar, mentre que els fragments de polietilè i polipropilè han estat els principals a les platges. A la costa de Catalunya hi ha nivells de microplàstics més elevats que en la majoria d’àrees de la Mediterrània i oceans.
És un problema que els investigadors preveuen que anirà a més, ja que “aquests plàstics tardaran molts anys a degradar-se i contínuament n’alliberem a la mar”, explica Joaquim Rovira, un dels investigadors que han participat en aquesta recerca. A més a més, s’estan fragmentant, es fan de mida més petita, “i per tant poden afectar més els ecosistemes i augmentar-ne exponencialment el nombre.” Les mostres més properes a la boca del port són les que registren valors més elevats en les tres matrius ambientals, aigua, sediments i sorra (3 MP/m3 en aigua, 89 MP/kg de sediment i 54 MP/kg de sorra).
A la zona de la boca del port-platja de la Pineda es comptabilitzen més fonts emissores (estacions depuradores i escorrenties) juntament amb la influència del cap de Salou, que n’evita la dispersió. Els investigadors han trobat molts cabdells de fibres associades a sediments del fons marí, matèria orgànica i plàncton, que emmascaren la quantitat real de fibres de la mostra. L’abundància de microplàstics a l’aigua de mar ha estat superior a la que es troba a les zones oceàniques d’arreu i similar a altres zones del mar Mediterrani, fins i tot aquelles amb més població.
Altres estudis publicats fins ara demostren que la concentració d’aquestes partícules a la costa de Tarragona s’assimila a la d’estudis fets al Líban o a Israel. Aquest fet, que corrobora el mar Mediterrani occidental com a regió d’acumulació de microplàstics, el provoquen, possiblement segons l’equip investigador, dos factors principals: d’una banda, el Mediterrani com a mar tancat amb molta pressió humana i, d’una altra, els corrents d’aigua que apleguen plàstics entre la costa espanyola i les Illes Balears. La composició i l’abundància de microplàstics suggereixen l’entrada de nombroses fonts terrestres, abocaments de plantes de tractament d’aigües residuals i emissaris d’aigües pluvials, rius i rieres, com els més importants.
L’aigua de mar de la costa tarragonina rep i facilita la dispersió i la fragmentació d’aquestes partícules. És a dir, l’aigua rep els microplàstics de les fonts emissores (depuradores, per exemple), els distribueix i finalment s’agrupen i s’enfonsen, se’ls mengen o s’acumulen a la costa. La línia costanera actua com un reservori intermedi (un lloc on es diposita temporalment el microplàstic i quan hi ha tempesta o llevantada torna al mar) amb degradació constant i intercanvi actiu amb la superfície de l’aigua de mar. A més, els sediments actuen com un embornal significatiu per a mides de microplàstics mitjanes.
