Josep Recasens Mercader, il·lustre emprenedor reusenc vinculat a les files del socialisme local, afirmava l’any 1931: "Com es veu, amb aquesta solució socialista (la confederació republicana de les nacionalitats ibèriques) es reconeix solemnement la personalitat de Catalunya, així com el dret a disposar lliurement dels seus destins" (Què és socialisme? Edicions del Centre de Lectura. Reus, 1982).
Anys més tard, a les acaballes de la dictadura franquista, Josep Pallach, líder socialista català dels anys de la primera transició democràtica, afirmava durant aquells anys en què l’Assemblea de Catalunya defensava en els seus plantejaments el dret a l’autodeterminació del poble català, que calia impulsar un partit socialdemòcrata català confederalitzat amb Espanya, sense subordinacions al PSOE, però plenament sobirà, tot advocant pel dret a decidir dels catalans.
Dissabte passat, en un Palau Bofarull ple de reusencs de totes les edats, l’historiador Jaume Sobrequés, exdiputat socialista i exdirector del Museu d’Història de Catalunya, asseverava respecte a les consultes sobre la independència de Catalunya del proper 25 d’abril: "el país ha anat trenta-cinc anys enrere, bull d’emoció com quan es va esdevenir el final de la dictadura". Sobrequés va fer un repàs exhaustiu de la història contemporània del país, de com s’ha intentat pel dret i pel revés de pactar amb l’Estat espanyol, des de la Solidaritat Catalana, a principis de segle XX, passant per la Mancomunitat de Catalunya durant els anys vint, amb Cambó i Prat de la Riba, fins a la Generalitat republicana de Macià i Companys. Tots i cadascun dels intents, amb accents diferents, clamorosament fracassats. "És clar que hem avançat en democràcia", matisava l’historiador, "però en l’aspecte essencial del dret a decidir, el nostre futur col·lectiu, nacional, estem igual com sempre, som on érem".
Com som on érem en la incomprensible actitud dels socialistes reusencs, l’únic partit catalanista de tradició democràtica que s’ha negat a donar suport al moviment popular i democràtic de Reus Decideix. Tothom l’ha avalat pel seu caràcter d’aprofundiment democràtic: CiU, ERC, IC, CORI i els partits sense representació municipal com la CUP o Reagrupament. Sense complexos perquè creuen, més enllà de les seves legítimes diferències, en la veu del poble. Com tampoc gens menyspreable és el suport d’una vuitantena d’entitats socials, culturals i esportives de la ciutat, de totes les tendències i colors possibles, com ha de ser.
Quin problema té, doncs, el PSC amb el dret a decidir? Com poden sostenir el discurs de la participació ciutadana negant el dret a l’autodeterminació de la nació catalana i la de tots els seus ciutadans? Reus Decideix ens convida a votar el proper 25 d’abril. Molts socialistes històrics ho faran sense escoltar consignes partidàries de vol gallinaci ni subordinacions al poder polític estatal. Com n’estic segur que també ho farà activament la militància de Convergència i Unió, hereva, entre d’altres, de la Unió Democràtica de Carrasco i Formiguera, que a l'any 1931 ja proclamava el dret a l’autodeterminació. Els partits n’han de prendre nota i hauran de reaccionar positivament. La política va molt més enllà del calendari electoral, la democràcia no s’exerceix únicament cada quatre anys. Ens hi juguem massa com a ciutat i com a país: la llibertat i dignitat del nostre poble.
Anton Baiges Gras és filòleg.
