Quin és l’origen d’Ebri Knight?
El grup va nèixer al Maresme just fa deu anys. Llavors teníem 17 o 18 anys, érem molt joves, i vam començar a fer concerts sense cap tipus de pretensió. Ebri Knight venia d'un projecte que havíem tingut abans un parell dels que encara formem part del grup, Nota Negra, que havia nascut amb l’objectiu de portar cap a casa nostre els nostres referents musicals, que son sobretot el punk o el rock que absorbeix el folk als països anglosaxons, com per exemple el grup Levellers, que als anys 80 van començar a fer aquesta barreja de música rock i ritmes punk amb la música més tradicional. Vam començar a fer concerts pel territori fins que el 2010 vam decidir que havíem de començar a fer discos. El 2012 vam presentar el primer disc, ‘Tonades de fa temps’, el 2013 vam córrer força i vam presentar el segon, ‘La palla va cara’, i ara el 2015 presentem ‘Foc!’, que és el nostre tercer treball.
D’on ve el nom del grup?
És una barreja de paraules. Ebri signitfica borratxo en català i Knight és cavaller en anglès. És un joc de paraules que es pot entendre com cada nit, nit ebries, cavallers ebris... La paraula en anglès ens ajuda molt a reivindicar tota aquesta música anglosaxona, perquè al final nosaltres no només portem música tradicional cap al terreny rock, sinó que també portem música celta i atlàntica cap el terreny mediterrani. Amb la paraula ebri reivindiquem la cultura de taberna, ja que les tabernes sempre han estat punts de trobada i de reflexió al nostre país i arreu del món, que és una cultura que nosaltres també volem reivindicar.
Al web definiu el vostre estil musical com a folck-rock ‘hooligan’ català. Com s’explica aquest concepte tan transversal?
Diem que fem Folck-rock perquè tenim una base que combina el rock i el folk. La formació que tenim es de baix elèctric, guitarra elèctrica i bateria, a la qual s’hi afegeix la part folk, que inclou el violí, les flautes, la guitarra acústica i la mandolina. A banda, també tenim les veus que acaben de donar-li la força i la contundència. Però tot això no seria res sense l'afegitó de 'hooligan', ja que amb aquesta paraula reivindiquem que els nostres concerts son enèrgics i contundents. Nosaltres hem crescut amb concerts de rock, hardcore i punk i volem que la gent vingui als nostres concerts i faci el que fèiem nosaltres. Que cridi, giri, salti, canti i que no pari des que comencem fins que acabem.
Fa poc que heu tret el vostre tercer disc, ‘Foc!’. Que hi podem trobar i com el definiríeu?
Crec que és el disc amb què ens hem sentit més realitzats. El nostre primer disc va ser un resum de tot el que havíem treballat fins llavors i el segon va sortir molt seguit perquè, com que el primer era un resum, ja teníem al cap les cançons que volíem que formessin part d'aquest segon treball. En aquest tercer disc d'estudi hem intentat oblidar el que havíem fet fins ara i no redefinir l'estil, però sí basar-lo molt més en la contundència de la base. Quant la gent ens veu en directe sempre subratlla que els nostres concerts i la nostra base són molt contundents i creiem que en els discos no havíem aconseguit que aquest pes fos important fins ara. A més, aquesta força de les bases s’uneix a unes lletres i melodies contundents que marquen molt la personalitat del grup, i per això creiem que ‘Foc!’ és el nostre millor disc fins al moment.
Per tant, musicalment creieu heu patit una evolució des del vostre primer disc fins ara?
Sí, sens dubte. Principalment de producció. Potser ha variat una mica la manera de composar les melodies, però sobretot ha canviat la forma de concebre les cançons. Nosaltres tenim una manera molt particular de treballar-les que és que, des d'una escaleta inicial, cada músic o cada secció, tant els que fem la base com els melòdics, treballem per separat i després ho posem tot en comú. Aquesta tasca de producció, que va seguir a l'estudi, ha donat els fruits i la qualitat musical que hi ha en aquest disc.
Quines temàtiques toquen les vostres lletres?
Les nostres lletres parlen especialment de temes compromesos i de temes polítics. Nosaltres som un grup polític, no ens hem amagat mai, i de fet per nosaltres la música és un vehicle per difondre un missatge que té l’objectiu de fer que la gent pensi i es desperti una mica de la situació en la que estem ara mateix. Per això les nostres lletres parlen una mica de tot, del dia a dia, de l'adolescència, del moment en que et fas gran i t'adones que el món no és com te l'havies imaginat, sinó que hi ha molt més i has d'estar atent a tot el que està passant. També hi ha cançons de lluita, cançons de reivindicar la cultura popular, les festes al carrer i el compromís de totes les assemblees i els col·lectius que ens han donat suport fins ara.
També hi ha cançons de record. Hem fet un tema molt especial, ‘Per tu’, que és una cançó en record i homenatge a en Jordi Canal, un company de la CUP de Mataró que va morir ara fa just un any i pocs mesos. És una cançó que per nosaltres té un pes molt especial i que dóna aquest sentit de compromís, lluita i reivindicació del passat i dels nostres referents a tot el disc.
Què diferencia aquest últim disc dels dos anteriors?
Una mica el que comentava abans, tota la tasca de composició i producció que hi ha hagut en les cançons. Les temàtiques son força similars, tot i que en aquest disc potser s'han tornat més poètiques, però alhora més contundents i directes. Musicalment també hem buscat una contundència més forta i una producció molt més important a nivell melòdic.
El dissabte 20 de juny toqueu a l’escenari principal de les Barraques de Reus. És el primer cop que actueu a la ciutat?
Sí, a Reus no hi hem estat mai encara i la veritat és que ens fa molta il·lusió i tenim curiositat per veure com funcionarà. Les Barraques de Reus tenen un nom força consagrat arreu del país i per això venim amb unes expectatives força altes. Veurem com es resolen.
Com afronteu aquest concert i què espereu d’ell?
Per nosaltres cada concert és un món i l'afrontem amb tota l'energia que podem. De fet, fa dos anys que vam decidir no fer doblet, una cosa que molts músics fan, que és actuar més d’un cop en una nit. Per nosaltres és impossible, perquè cada concert ho donem tot. Són directes molt enèrgics on acabem esgotats i precisament a Reus sabem l'energia, la gent i la festa que hi ha, i no estarem precisament quiets.
Quines son les vostres millors qualitats dalt l’escenari?
La nostra manera de tocar i de moure'ns. La gent pot pensar que els concerts només son anar a tocar i estar-se quiet, però quan ens vegin, o si ja ens coneixen, tindran ben clar que nosaltres no ens quedem només aquí.
Quin missatge llençaríeu al públic que us podrà veure a Reus?
Dos missatges. Per una banda, que vinguin al concert, que el gaudeixin, que escoltin les lletres i intentin conèixer-nos i si és així, que després escoltin les cançons a casa paint el que diuen les lletres, que no es fàcil caçar-ho la primera vegada. Per l’altra, un cop paït això els volem dir que es despertin, que participin, que actuïn a nivell polític i assembleari, que reivindiquin la cultura popular i la terra. Que ho facin on vulguin, però que ho facin, ja que les coses estan com estan i és hora que comencin a canviar.
Quina és la característica que us diferencia dels altres grups o què aporteu de nou al panorama musical català?
El nostre tret diferencial és que molts pocs grups a Catalunya actualment tenen el violí, la flauta travessera i la mandolina com a instruments principals. Nosaltres els tenim i els reivindiquem, ja que potenciem el folk i la cultura popular. Però tot i així no només som un grup folk, i el fet de combinar-lo amb ritmes més ballables com poden ser el rock, el punk o fins i tot alguns trets d'ska fa que sigui una música molt moguda, molt de festa, però que quan et pares a escoltar les cançons hi ha molt més per desgranar del que pot semblar a primer cop d'ull. Crec que això és el nostre tret diferencial perquè no som molts grups els que reivindiquem el folk català i encara som menys els que reivindiquem una música compromesa i política.
Teniu algun altre projecte en ment?
Dins del grup no parem i sempre estem tenint idees i propostes noves. Ara estem treballant en el nou videoclip, que segurament sortirà la setmana que vindrem a Reus, i tan bon punt l'acabem ens posarem a treballar en projectes més petits, que sempre ens arriben a través del grup. L'any passat vam estar treballant amb La Falç, que és un projecte que vam fer conjuntament amb tota la xarxa de casals i ateneus populars dels Països Catalans. Consistia en una espècie de micromecenatge on nosaltres vam editar un disc i la gent el podia comprar a un preu voluntari. Els diners que vam recaptar vam decidir destinar-los a algun projecte i finalment han anat a engreixar una mica la caixa de resistència dels treballadors de Movistar en vaga. Aquest any encara estem valorant quin projecte engegar.
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics