Entre Dionís i Bacus

Durant l'any 1935, el poeta Federico García Lorca va fer almenys dues escapades a Tarragona. En una d'aquestes visites, el 14 de novembre del 1935, el poeta granadí hi va ser en qualitat de responsable de l'adaptació de l'obra La dama boba, de Lope de Vega. En una entrevista publicada aquell mateix any al Diari de Tarragona, Lorca manifesta la seva passió per les festes i l'entorn de Tarragona, que es recull al llibre Lorca, la incògnita visita, elaborat per Josep Maria Rosselló.

Setembre del 1935. El cafè de la Unió de Tarragona bull de gent. La festa major d'aquell any ha estat marcada per les conseqüències de la declaració de l'Estat Català de la República Federal Espanyola, un any abans, i el clima de tensió propi de l'anomenat bienni negre (1934-1936), però a la ciutat es viu, malgrat tot, un ambient de festa.

Enmig dels ciutadans que s'agrupen al local, situat a la cantonada entre la rambla Vella i el carrer Portalet, el poeta Federico García Lorca gaudeix de la companyia del grup de grallers i viu amb intensitat el folklore local, una efemèride que la ciutat recorda i reivindica vuitanta anys després, amb una tardor plena.

La gralla va ser un instrument que Lorca va descobrir a Tarragona i que el va fascinar profundament. Així ho va reconèixer el poeta en l'entrevista que, dos mesos després, va publicar el Diari de Tarragona, de la mà de Lluís de Salvador, durant la visita promocional de l'obra de teatre La dama boba, interpretada per Margarida Xirgu, que es va representar al teatre Modern de la rambla Nova.

“Mentre parlava amb els grallers, tenia a una banda un Dionís i, a l'altra, un Bacus.” Així descriu Lorca en l'entrevista aquella jornada festiva que li va permetre gaudir de Tarragona, una entrevista en què Salvador també recull l'admiració sincera del poeta pel Mèdol i els seus xiprers i pel conjunt monumental de la ciutat, que Lorca qualifica en l'entrevista de “Roma pura”. En el text que el Diari de Tarragona d'aquell llunyà 1935 publicava a primera pàgina, el poeta granadí destacava que, amb el que va viure aquells dies a Tarragona, “hauria pogut escriure un llibre sencer”.

Qui sí ha recollit el testimoni i ha recopilat les engrunes que coneixem de la visita del poeta ha estat el pintor Josep Maria Rosselló. Des de la seva samarreta de ratlles fines i amb una precisió matemàtica de detalls, Rosselló dibuixa la Tarragona del 1935 com una ciutat de carrers de terra i ciutadans amb barret, que ja gaudien d'unes festes populars i molt seguides.

Des del 2011, Rosselló viu endinsat en aquesta efemèride i fa poques setmanes va presentar la segona edició del seu llibre. “Tot va començar amb una visita de Jordi Rovira, que va venir al meu estudi amb un retall amb l'entrevista que el Diari de Tarragona va publicar l'any 1935 a Lorca ”, confessa Rosselló.

Sembla que el conjunt de la ciutat s'ha afegit a la seva dèria per Lorca i que aviat es coneixerà el programa d'actes complet que s'ha preparat, aquesta tardor, per commemorar la visita del poeta.