-
Imatge dels 4 membres del grup Pokers
Cedida
Dedicar-se al món de la música sense esperar res a canvi. Aquesta ha estat la filosofia del grup reusenc Pokers des d’un bon principi. Formada l’any 2008, la banda mai hauria pensat que sonaria a les emissores radiofòniques més importants de Catalunya, ja que va néixer de la joventut i la modèstia que reunia un bon grup d’amics. Però una cosa sempre porta a l’altra i, després de gairebé 300 concerts, constància i dedicació, els Pokers han trobat el seu lloc en el panorama musical català. Fa només tres setmanes van estrenar ‘El que no es pot explicar’, el seu primer treball de llarga duració, cuinat sota la producció de Manu Guix i Roger Rodés, a l’estudi Medusa de Barcelona.
Amb el pas dels anys, els Pokers han perfilat el seu so a partir d’influències internacionals que van des del pop dels 60 (The Beach Boys, The Beatles) fins al més actual (Coldplay, The Strokes, Muse), sense oblidar el britpop dels 90 (Oasis, Blur). Tot i així, els reusencs també consideren referents grups de casa com Els Pets, Blaumut, Nyandú, Whiskyn’s o Lax’n’busto. Una combinació d’estils musicals que, al capdavall, els dota de personalitat i essència pròpia. Reusdigital.cat ha parlat amb un dels guitarristes i veus dels Pokers, Gerard Alcover, per indagar en la seva trajectòria i propòsits.
Què ha suposat l’estrena del vostre primer disc?
La veritat és que, des de l’any 2015, hem fet un salt de qualitat, ja que per fi treballem de manera més professional i metòdica. Això és gràcies al fet d’entrar a formar part de la productora musical Crea Music, amb el Carles Gómez, qui ens ha assessorat molt en els passos que havíem d’anar seguint si volíem fer el salt definitiu. El fet de gravar un disc és un repte que mai havíem assolit; sempre havíem gravat EPs, formats i maquetes de curtes durades. Entrar a un estudi per gravar-hi tretze temes i estar-s’hi tres setmanes fa que t’espremis molt. I, en aquest sentit, tant el Manu Guix com el Roger Rodés, els nostres productors musicals, ens han ajudat en el fet que tot sonés molt més professional, més compacte, i que el conjunt adquireixi sentit.
Quines han estat les aportacions dels productors musicals?
Ens han donat molta més llibertat de la que esperàvem. Nosaltres coneixíem els tòpics d’aquest món i pensàvem que el fet d’entrar a mercats més comercials comportaria que ens haguéssim de limitar i reprimir en certes coses. Però no: a Medusa Estudio van veure en nosaltres cançons que ja funcionaven per si soles, i més que limitar-les ens han ajudat a potenciar-les i a treure’n tot el suc possible.
Com s'ha desenvolupat la promoció de l’àlbum?
Vam adonar-nos que està bé tenir bones cançons, un bon disc i un equip competent a les espatlles, però tot això no és suficient. S’ha de picar pedra i se’ns va acudir una manera divertida i diferent de promocionar-nos, en un format que arribés arreu i a tothom. A l’estiu hem estat cada cap de setmana tocant per diferents pobles, tres vegades a la setmana, i això ens ha acabat de despertar i preparar.
Sempre heu tingut cura del vostre vestuari. Creieu que la imatge ha estat un dels factors clau a l’hora de donar-vos a conèixer?
Per descomptat. Des del principi hem tingut cura de la nostra imatge i som conscients que en el moment en què puges a l’escenari ja estàs representant un paper. En aquest sentit, vam inspirar-nos una mica en la trajectòria dels Beatles, que van ser tota una icona per la seva vestimenta i les seves aparicions. Cuidar-la és un valor afegit, però no fer-ho tampoc vol dir res. És una opció més.
Com definiríeu ‘El que no es pot explicar’?
És un disc optimista, fresc, enganxós, també quotidià. Volíem transmetre la idea que estem fent el que ens agrada i que, a més, ho fem contents i amb ganes. També teníem l’objectiu que la música sigui enganxosa i positiva, que la gent l’escolti i no l’oblidi, que se senti identificada amb les cançons i que cadascú en faci la seva interpretació. Ens agrada explicar històries sobretot vitalistes.
Aquesta és la vostra filosofia de vida?
Nosaltres també formem part de la societat, també tenim problemes. Problemes per trobar feina, per adaptar-nos, de tot tipus. Per això creiem que és important llançar missatges positius i optimistes a través de la música. Ja tenim prou maldecaps a la vida real i la música és una bona manera d’evadir-se.
I quins maldecaps tenen els Pokers?
Combinar la feina amb la música suposa un gran sacrifici. Fem moltes coses, i entre elles fem música. Per ara, per molt que vulguem ser professionals, encara no ens ho prenem com un ofici. És cert que voldríem viure únicament de la música, però toquem de peus a terra i sabem que hi ha pocs privilegiats, i en aquest país encara en són menys els que poden fer-ho de debò.
Això no vol dir que no s’hagi d’arriscar: els Pokers vam arribar a un punt d’inflexió en què, o bé ens conformàvem tocant a bars i locals, o bé ens aventuràvem. Conèixer el Carles Gómez ens va empènyer a escollir la segona opció. Sempre hi hem cregut, en la música, però som conscients que és un món difícil perquè s’ha de tenir sort i conèixer gent. És per això que seguim amb la vida quotidiana i amb els estudis paral·lelament.
Quina ha estat la rebuda del disc?
Ens hem sentit estimats arreu de Catalunya, però especialment a Reus. És la nostra ciutat i ens ha donat el suport necessari: hem tocat a molts llocs, a moltes festes, i els mitjans sempre s’han interessat en nosaltres.
Quins projectes voldríeu encarar en un futur?
El futur és ara. Estem molt enfeinats amb la promoció del disc; volem defensar-lo i potenciar-lo. Però de totes maneres tenim ganes d’avançar i aprofitar la tirada. Deixar-ho ara que ens va tan bé seria una ximpleria.
