Irene Carreras (Macedònia): ‘Cada generació aporta una petita part d’ella mateixa’

Des de 2013 que no trèieu cap treball nou, trobàveu a faltar cantar damunt dels escenaris?

Sí, la veritat. Ara ens acabem de posar i a l’estiu tenim molts concerts, estem molt contentes. Ara assagem molt amb el grup i quedem molt sovint a Castellar del Vallès.

El treball 'El Món és per als valents' està composat per tretze cançons que giren al voltant del Joan, un nen amb paràlisi cerebral. Com ha estat l'experiència?

La veritat és que ha estat una experiència brutal, fantàstica, perquè nosaltres no som conscients de totes aquestes persones que viuen amb dificultats i barreres. Poder conèixer en Joan, veure la seva situació, estar amb la seva família, veure el món de valents, amb coratge... ens ha inspirat molt. Hem volgut omplir el disc de molta força i la valentia que a vegades ens falta una mica a tots. De fet, Joan va venir a l’estudi de gravació quan enregistràvem la cançó que duu el seu nom i vam poder passar una estona amb ell. A més, en el concert de presentació a Girona també va venir. Va ser un moment màgic.

Què més heu volgut transmetre en aquest nou disc?

Bàsicament la valentia, que no vol dir demostrar sempre que ets el més fort, sinó tenir coratge envers les teves pors i enfrontar-les. No obstant, també hi ha altres cançons que parlen d’altres temàtiques com és el cas de  ‘Em té mania’, d’aquest nou àlbum, on una professora agafa mania a una nena. Una altra cançó, ‘Globus’, molt graciosa i, amb doble sentit, tracta d’un pare que puja a un globus i s’enlaira cel amunt: els adults ho interpreten com el pare enganxat a l'alcohol que agafa una borratxera i s’allibera, podríem dir-ho així, i els més menuts entenen la lectura més principal, on veuen un pare en un globus que se’n va amunt amunt i no torna a veure els seus fills. Amb Macedònia es poden tractar temes que es poden entendre de formes molt diferents depenent de les persones que ho escoltin.

Valentia i esforç. Us han fet reflexionar aquests temes?

Sí, nosaltres sempre diem que a través de Macedònia sempre aprenem molts valors i crec que a vegades no en seriem conscients si no estiguéssim a Macedònia. Personalment el grup m’ha ajudat en això: en poder estar més alerta amb totes aquestes coses.

Com ha rebut el vostre públic aquest darrer treball?

Vam omplir en dues sessions el Teatre de Girona. En fèiem una actuació a les sis i una altra a les dotze. Ara tenim molts concerts i vam fer un fa poc al Port de la Selva i anirem fent més durant l’estiu. També tenim el Camp Rock, aquestes colònies que ja fa dos anys que fem i que cada vegada s’omplen més. Al Nadal les places es van esgotar de seguida. És una de les activitats que sempre pensem que s’han de repetir. És una quantitat molt gran la de nens i nenes que ens segueixen als concerts. Gaudim molt amb ells.

Quina acollida ha tingut la coreografia del single 'Dancing sandàlies' concretament?

Quan cantes la cançó al concert totes les nenes la ballen amb tu. És brutal. No has de dir res que ja comencen la tornada i canten amb tu. Hem tingut molta sort en aquest nou disc perquè ens ha ajudat la Goretti García, una ‘cheerleader’ del Barça, que ha col·laborat precisament en ‘Dancing Sandàlies’ i en moltes altres de les coreografies d’aquest disc, per no dir de gairebé tots els directes. Ha estat molt ben rebuda aquesta cançó.

Si comparem aquest últim treball amb 'Desperta' i 'Flors', noteu algun canvi?

Sí, i ja no un salt en els discos, sinó de com ens hem encarat nosaltres en l'àlbum. Podríem dir que ens hem arriscat més tant en les melodies com en les lletres o, fins i tot, la posada en escena. Des d’un principi vam encarar el disc amb més coratge, és a dir, al principi de la nostra generació de Macedònia no ens atrevíem gaire a dir-li al Dani: ‘Escolta que això no ens agrada gaire’, però ara en aquest últim disc compartim milers de propostes. Això els músics també ho han notat, perquè quan estem a l’assaig aportem moltes coses. Moltes opinions diverses que han donat lloc a aquest disc.

Com ha anat el procés de gravació de cançons?

Vam anar als Estudis de Medusa i primerament els músics enregistraven la base sonora i nosaltres després posàvem la veu. És diferent que un altre grup de música, perquè nosaltres cinc quan anem a l’estudi ens ho trobem amb tot força fet i, únicament havíem de cantar. Tot i això hem aportat moltes coses i cançons que eren d’una manera han acabat sent diferents. Jo crec que això és molt bonic: veure l’evolució de les pròpies cançons. Per exemple, la cançó ‘Ennuvolat’, que parla d’un nen que està molt enfadat, va ser la primera cançó que ens va ensenyar el Dani quan vam entrar a Macedònia. Una composició que mai havíem aconseguit gravar, no trobàvem la forma d’explicar-la. És curiós perquè va ser l’última que vam gravar a l’estudi per incloure-la en aquest nou disc. Potser hem trobat la manera de  fer-la, perquè totes hem madurat una mica més.

Teniu un concert a Reus programat pel proper dijous 25 de juny, amb què penseu sorprendre la ciutat?

Estem molt motivades. Serà un directe molt treballat i haurà molta coreografia. Les cançons també estan fetes d’una forma diferent. No us ho podeu perdre, serà molt entretingut. Portarem coses noves que al públic li fascinaran molt.

Aquest és l'últim disc de la tercera generació de Macedònia. Què heu descobert en la vostra trajectòria musical?

Quan vam entrar a Macedònia nosaltres ja sabíem que això tindria una data d’acabament, però crec que està molt bé donar una oportunitat a altres nenes d’arreu de Catalunya de formar part de Macedònia. Hem intentat viure-ho intensament, aprofitant aquestes entrevistes, tots aquests concerts, les colònies... Tot el que ens va passant a  Macedònia. Jo crec que serà dur: per una part ho entenc perfectament, ja que porto tres anys i mig pensant que això s’ha d’acabar, però vulguis o no quan arribi el moment costarà deixar-ho anar. Crec que ho hem de gaudir molt i és del que es tracta: viure cada petit moment de Macedònia i intentar-ho fer tot el millor possible.

Cada generació de fruites ha estat diferent?

Totalment, perquè des de les noies fins a la banda tot canvia. Les relacions que hi ha són totalment diverses i els discos que surten també. Sí que sempre hi ha els valors típics de Macedònia, però cada generació aporta alguna cosa nova, una petita part pròpia d’ella mateixa. Crec que cada generació és única sempre amb el seu punt en comú.

Què aconselleu a les futures Macedònia?

Que ho gaudeixin tot molt i que valorin tot el que aporta la banda.

Podríeu resumir què ha passat  amb la tercera generació de Macedònia?

La paraula que destacaria més seria aprenentatge, perquè a Macedònia aprenem sempre coses noves tant dels músics com de la gent que ens rodeja. Tot aquest temps hem pogut gravar tres discos, hem fet tota una gira i ara acabem de començar una altra. Hem fet molts videoclips també: ‘L’esmorzar’; ‘Dancing Sandàlies’, aquest més recent inspirat amb el moviment asiàtic K-Pop [un programa asiàtic de coreografies senzilles i repetitives]. També hem anat educant als nens amb valors, com sempre anem dient.

Macedònia us ha unit a totes cinc, creieu que la cloenda d'aquesta generació us afectarà?

Jo crec que no i més després de compartir el que hem compartit. Som cinc noies que tenim els mateixos problemes, que vivim el mateix... Jo crec que això ens marcarà d’alguna forma. La relació canviarà, perquè no ens veurem tan sovint, però a part d’això no hi veig la dificultat. Continuarem sent cinc amigues i seguirem ajudant-nos en tot.