Jorge Acebo: 'Fer cinema és un acte de fe'

Natural de Ponferrada però tarragoní d'adopció, Jorge Acebo ultima els detalls de la seva primera pel·lícula, 'Occidente', que començarà a rodar a partir del mes de març de 2017. El realitzador es va donar a conèixer amb el curt 'De las relaciones' i fa quatre anys que prepara el seu debut en el món de llarg. "Avui, fer cinema és un acte de fe", exposa el director davant les dificultats que ha patit per finançar el projecte. El film comptarà amb un repartiment encapçalat per l'intèrpret Francesc Garrido, secundat per Gonzalo Cunill i Arlin Sagués i narra la història d'H, un home que torna a la ciutat industrial d'on havia fugit temps enrere. "El compromís de Garrido amb la pel·lícula és total", subratlla Acebo en una entrevista concedida a Reusdigital.cat.

Es diu aviat, això de passar-se quatre anys per tirar endavant un projecte...

És el més habitual, actualment. Costa molt trobar finançament, i quan se'n troba no és pas per fer pel·lícules com 'Occidente', que és un film diferent. Fa més de quatre anys que l'estem treballant, però no és fàcil. Vaig escriure un guió complex i de seguida vaig tenir la sort de trobar-me el Francesc. Sempre l'havia seguit perquè m'interessava el que fa. Va ser amor a primera vista, de fet.

És una peça fonamental del projecte, per tant.

I tant. Sempre m'ha agradat que hagi sabut combinar pel·lícules més comercials amb d'altres d'autor, i la seva implicació amb la nostra pel·lícula ha estat total des del primer moment i des de llavors que caminen plegats. Ens hem llençat a la piscina. Començarem a rodar sense acabar de tenir lligat tot el pressupost, però esperem poder tenir-lo tancat de cara a l'inici del rodatge, que tindrà lloc entre el març i l'abril.

Potser no es troben diners per al cinema d'autor perquè no interessa al públic.

Si parlem de cinema d'autor, és a dir, amb plantejaments més profunds i personals, trobar diners per rodar és gairebé impossible. Crec, d'altra banda, que sí que hi ha un tipus de públic que valora i busca aquest tipus de propostes, menys convencionals i arriscades. Si no hem fet la pel·lícula abans és per una qüestió econòmica, que no pas de noms. He tingut figures importants de la interpretació interessades en la pel·lícula, peròel problema són els diners.

I la manca de finançament va en detriment de la qualitat de les produccions?

Vivim un moment complicat, i de fet fa anys que dura. El cinema i per extensió la cultura s'usen amb finalitats partidistes, i no es potencien des de la base. Qui comença a fer cinema ho fa sense recursos, i ha arribat un punt en què tot el sector s'ha acostumat a rodar amb pocs mitjans, amb precarietat. Crec que en la música passa quelcom similar, que es comença sense recursos i al final qui mana dóna per fet que no te'n fan falta.

Pel que m'expliques, fer cinema és una heroïcitat.

És un acte de fe, més aviat. Més enllà de les grans productores a nivell estatal, i consti que a Catalunya passa el mateix, els gegants audiovisuals busquen projectes 'blockbuster', que generin grans beneficis. És el que ens trobem ara, comèdies, 'thrillers' policíacs i drames històrics, i això prioritza les produccions cares en detriment del cinema més modest. La televisió mana, i això ha fet desaparèixer les productores petites que fugien d'aquesta ortodòxia.

'Occidente' es rodarà, en gran part, en paratges del Camp de Tarragona.

Escric de coses que conec i m'agrada ambientar les meves històries en llocs que també conec, és així de simple. Però a més, sento una connexió especial amb els nostres paisatges entre d'altres coses perquè fa molts anys que visc a Tarragona.

Però la pel·lícula mostrarà la Tarragona industrial.

Sí, i és que crec que les refineries tenen una estranya bellesa, una rara plàstica. De fet, crec que a 'Occidente' el repte és establir un diàleg entre escenari i home, quelcom que al cinema pot ser molt poderós. Que ningú es pensi, però, que la pel·lícula és una crítica a la indústria. En tot cas, és una crítica als homes. Jo el que vull és convertir el sector industrial en un personatge més de la història.

Consideres que a Tarragona està sorgint un moviment de cineastes a tenir en compte?

Sincerament, crec que cadascun de nosaltres va per lliure. Sí, hi ha en Montesinos, Sotorra, Macías i Monllaó, entre molts d'altres, però crec que tot moviment ha d'incorporar un contacte entre els cineastes que ara per ara no tenim. Tots anem a la nostra més aviat per la feinada que tenim per tirar endavant els nostres respectius projectes.