L'Abelló més grotesc

Jordi Abelló torna a baixar a les profunditats de la condició humana en el seu nou projecte artístic, Grotesc, integrat per més de 3.800 dibuixos (reunits en 41 sèries), 150 pintures de petit format i una videoexposició que, com és habitual en aquest artista reusenc, té internet com a espai d'exposició. El dibuixos estan penjats al seu web, però també ha compartit l'obra, diàriament, a Facebook i Instagram.

Com ja va fer en les exposicions Mantis i Monviu, aquesta nova proposta compleix la funció “de representar els temps convulsos que vivim, d'alertar de la deshumanització i de denunciar els abusos de poder”, apunta. Amb una llarga tradició en la pintura occidental, Abelló recupera el concepte de grotesc a partir, sobretot, de l'emprat per Goya i Leonardo Da Vinci. “La fascinació per la deformitat és l'única forma legítima que ens queda per representar-nos. És la manera com cal retornar a la vida real per dibuixar el que realment som en essència”, reflexiona. En la seva obra, els cossos humans i el rostre viuen una transició cap a formes animals i vegetals: “La monstruositat, el sinistre... El simple fet d'una rialla eixordadora representa una oportunitat per ampliar el meu ventall de com transmetre el que som. També la sorpresa, l'horror, l'angoixa i la perplexitat davant d'un món boig han estat suficients per iniciar el projecte. Amb Grotesc, pretenc il·luminar la monstruosa tragicomèdia de la humanitat”, explica.

Per fer aquestes sèries, Abelló s'ha capbussat en llibres científics, anatòmics, de cirurgia i d'evolució humana, “tots de segona mà i intervinguts per trobar el significat de grotesc”. Explica que ha estat un treball artístic reflexiu, però que també s'ha inspirat en publicacions mèdiques amb il·lustracions d'operacions: “Com si l'acte d'intervenir quirúrgicament em servís per trobar el rostre autèntic de l'home. Com si en les operacions pogués crear i recrear el nostre rostre d'avui, el que està d'acord amb l'època que vivim”, apunta. Durant el procés, el pintor ha sentit que “la carn es mou com la pintura, i el bisturí com el pinzell. Tots dos curen.” També ha pintat sobre cranis de diferents espècies d'animals i sobre fotografies d'anatomia practicada en cossos reals. “La presència de cranis fa més evident la mort”, puntualitza. Pel que fa al vídeo que completa el projecte, està disponible en un canal propi de YouTube.

Des de fa temps, el pintor reusenc interactua amb altres éssers vius –ja ho va fer amb els voltors, els goril·les i els pregadeus– i sempre intenta reflexionar sobre la condició humana a través dels animals. “Sembla que hàgim oblidat la nostra procedència”, recorda. En aquesta ocasió, fruit d'una vivència personal, l'animal escollit és el dòberman, i ha filmat la seva reacció violenta davant d'algunes pintures de Grotesc. El gos com a espectador i amenaça alhora: “Era com tenir al davant un poder opressor. Quan desperten el seu instint primari, mostren un costat visceral que m'atreia i que em lligava a la perfecció amb el que havia trobat pintant i dibuixant. Els seus ulls de sang, el seu odi i les seves dents afilades són una metàfora del poder i de la seva capacitat de destrucció de persones innocents”, diu. Davant d'això, “només queda el pinzell de l'artista i la resistència de l'art com a antídot”, sentencia Abelló.

A les xarxes
 
Els dibuixos de Grotesc estan penjats al web de l'artista i també ha compartit l'obra, diàriament, a les xarxes socials Facebook i Instagram, amb l'objectiu de “remoure les vísceres i tenir la sensació” que està operant “per fer aflorar la condició humana; com si estigués creant una nova espècie humana”, confessa.