-
El guitarrista Javier Mas
Penjo el telèfon i immediatament em dirigeixo a l’aparell de ràdio on des de fa uns dies sonen hipnòticament els CD de Leonard Cohen que atresoro a casa. No m’acabo de creure que hagi entrevistat a un dels responsables musicals dels envolvents i misteriosos acords que fan “The gipsy’s wife” una peça delicada i intangible en què la veu de Cohen acaba d’arrodonir una experiència sensorial. La torno a escoltar en el meu ja antic directe del London Arena del 2008 i m’adono un cop més de la bellesa que amaga. Des de fa uns dies, Mr. Cohen ja descansa a la terra i mig planeta i diverses generacions el ploren de forma unànime.
“Estic trist, era un bon mestre i un bon amic”, explica Mas, l’artista aragonès que des que el canadenc va retornar als escenaris fa gairebé una dècada tocava la bandurria, el laud, l’arxilaud i la guitarra de 12 cordes en el seu conjunt. “Ha estat tan de sobte”, comenta el músic, que encara li costa de pair la notícia. Des del retorn inesperat de Cohen als escenaris, Mas ha compartit amb el canadenc quasi set anys d’acompanyament musical en multitud de concerts arreu del món durant els quals els integrants del grup feien gaudir generosament al públic amb ancestrals savieses musicals durant més de tres hores i mitja. “La nostra sintonia inicial era sempre Dance me to the end of love”, explica quan li demano quina és la seva cançó preferida. “M’agraden moltes, com ara Famous blue raincoat o The future” però -prossegueix- si hagués de triar una que em tocava especialment diria Sisters of mercy” tot i que en ella els seus instruments no tenen un paper musical central. Una mostra que l’encant captiva a través de components subjectius, inconscients que no sabem augurar ni predir.
Quan el 2008, Cohen va venir a buscar Mas, l’aragonès ja tenia una carrera prou sòlida. Havia tocat amb Manolo García, Ovidi Montllor i Maria del Mar Bonet, entre d’altres. Tot i aquestes experiències, afirma que li va fer “una il·lusió enorme” perquè l’havia escoltat l’any 1974 en un concert a Barcelona al Palau. El canadenc li va demanar que substituís musicalment a l’armeni que l’havia acompanyat durant anys i que durant la seva llarga retirada dels escenaris durant tres lustres s’havia jubilat també.
La conversa amb Mas, però, guarda una anècdota sucosa pel final relacionada amb Reus. Ell, que ha tocat en tants indrets arreu dels cinc continents acompanyant una de les estrelles musicals, ha fet concerts també a la capital del Baix Camp en diverses ocasions. “Sóc dolent per les dates” diu però “potser fa 14 o 15 anys” que vam venir a tocar a la biblioteca de Reus i “mentre descarregàvem el camió amb els instruments va desaparèixer la meva guitarra” a causa d’un robatori. “Vaig tenir un disgust molt gran”-comenta- perquè “era la meva guitarra de tots la vida”. “Aquella mateixa nit després havia de tocar al Jamboree” prossegueix alhora que comenta que li va ser impossible aconseguir recuperar l’instrument. Per sort, “gràcies a amics músics com Xavier Macaya” va recuperar el preuat instrument després de dies de recerca i previ pagament a la persona que aleshores el tenia. Mal precedent perquè un dels músics que ha inspirat Cohen torni a la ciutat. Amablement, però, em diu que no li importaria. T’esperem, doncs, perquè amb les teves notes puguis recrear un univers musical que aquests dies està una mica més orfe de bellesa i emoció
